BCN aspira a triplicar la producció solar municipal al final del mandat
L’Ajuntament confia que el 2027 funcionin 381 instal·lacions fotovoltaiques que generaran l’energia que consumeixen anualment 10.430 llars. A finals de 2025 s’haurà complert el 85% de l’objectiu.

L’Ajuntament de Barcelona ja té pràcticament garantit el repte de triplicar la potència fotovoltaica municipal de cara al 2027. El full de ruta està traçat i les 381 instal·lacions anunciades l’abril de l’any passat ja estan en funcionament, en projecte o finalitzades. En els dos últims anys s’han posat en marxa 91 noves plaques i a finals del 2025 la ciutat haurà aconseguit el 84,5% de l’objectiu. L’impacte, segons ha explicat la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, serà tangible: l’energia generada equivaldrà al consum anual de 10.400 llars i evitarà 8.600 tones de diòxid de carboni, un benefici mediambiental comparable a cobrir 10 vegades el districte de l’Eixample.
"La ciutat se situa a l’avantguarda de les polítiques climàtiques més ambicioses i, en un context mundial en què el negacionisme climàtic es manifesta amb més crueltat, és clau que les ciutats progressistes facin un pas endavant", va afirmar ahir Bonet. Així doncs, va reivindicar el paper de Barcelona com a referent en la lluita contra el canvi climàtic i va recordar que aquest estiu ha evidenciat la urgència d’actuar davant les onades de calor i els greus incendis, que demostren que "l’emergència climàtica no és del futur, sinó del present, i obliga a canviar la manera de fer les coses".
Espai públic
La capital catalana, doncs, s’acosta ja a l’objectiu de triplicar la potència fotovoltaica al final del mandat, el 2027. Aquestes 381 instal·lacions –essencialment són sostres, espai públic, parets i mitjanceres– tindran una potència de 19.192 kWp. Una vegada aconsegueixi aquesta fita, li’n quedarà una altra per davant: aconseguir quintuplicar la potència fotovoltaica municipal el 2030. Tot i que per ara és difícil concretar en quantes instal·lacions es tradueix, els percentatges de generació d’energia passarien del 20% al 26%, aproximadament.
Ara mateix Barcelona disposa de 268 instal·lacions fotovoltaiques amb una potència total d’11.449 kWp, amb una previsió de generació equivalent al consum anual d’unes 6.200 llars. El govern municipal defensa el "salt d’escala rellevant" en generació d’energia local i neteja a través d’aquesta mesura, que compta amb una inversió de 32 milions d’euros per al període 2023-2027. L’objectiu continua sent que els màxims equipaments disposin de generació d’energia a la coberta i que, a més, s’opti per reconvertir en generadors altres espais o infraestructures urbanes.
Notícies relacionadesSón espais com façanes, murs, infraestructures de mobilitat i pèrgoles per fer ombra, que es poden adaptar i convertir-se en generadors d’energia sense que hagin de perdre la seva funció principal. Entre les actuacions recents, executades els anys 2024 i 2025, destaquen les pèrgoles fotovoltaiques de la plaça d’Anna Lizaran, a l’Eixample, a la Marina del Prat Vermell i al Camp de la Bota. També les instal·lacions en equipaments esportius, com les pistes de la Maquinista, el CEM Picornell i el de la Guineueta.
Així mateix, alguns centres cívics, casals de gent gran i equipaments culturals també han ofert l’oportunitat de generar energia, com el Centre Cívic Sant Cristòfol, l’Espai Via Favència i el Palau de la Virreina. També la biblioteca de Bon Pastor i oficines i mercats municipals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Demanda disparada Adeu a les concessions: Catalunya redissenya la futura xarxa de busos públics per connectar el 2028 tots els municipis
- De setembre a novembre El metro de Barcelona obre inscripcions per visitar les estacions fantasma de Correus i Gaudí
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Servei saturat Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi
- La investigació més gran fins ara Un macroestudi reconeix que la fatiga crònica té origen genètic i obre la porta a nous tractaments
- Opinió Combatre la desinformació, una qüestió de drets socials i salut mental
- Ricard Font: "Forma part de l’ADN Barça ser un club seriós, solvent i de futur"
- Un Alcaraz voraç es venja de Djokovic i arriba a una altra final
- Almeida conquereix l’Angliru com un gran del ciclisme
- Els rossistes cedeixen davant Márquez