El polèmic tribut metropolità arrossega impagaments milionaris

La quantitat que l’AMB no ha aconseguit recaptar malgrat l’inexorable pas del temps arriba als 20 milions d’euros, segons es desprèn de l’apartat "drets pendents de cobrament" del denominat Compte General 2024 de l’AMB. Es tracta del document en què l’administració pública consigna anualment tots els seus ingressos i despeses consolidades.

En aquest apartat, que reflecteix les partides sobre les quals l’AMB ha generat el dret de cobrament però que per algun motiu no li han sigut satisfetes, la més repetida amb diferència és la del tribut metropolità: una càrrega fiscal que paguen anualment uns dos milions de llars de l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’anomalia més significativa té a veure amb la presència de cobraments pendents des de fa més d’una dècada. Com per exemple, els 65.493,01 euros en concepte de "tribut metropolità" que estan pendents de cobrament des de l’exercici de l’any 2008, fa la barbaritat de 17 anys. O 40.781,88 euros més previstos per recaptar-se pel mateix motiu des de l’any 2009. O encara 71.348,15 euros més, pendents de cobrament des de l’any 2010. És la suma de totes aquestes partides anotades en el document públic la que dona la xifra d’uns 20 milions d’euros de cobraments pendents.

A consulta d’aquest diari, fonts de l’administració metropolitana confirmen els cobraments milionaris pendents i els justifiquen per una heterogeneïtat de motius. Per exemple, l’AMB al·ludeix al "desfasament" de la recaptació en els 18 municipis de la segona corona metropolitana, en què la via executiva relativa als anys 2019, 2020 i 2021 –la que s’acciona amb recàrrec després de l’impagament durant el període de pagament voluntari– va començar a aplicar-se a partir de l’any 2022.

Fonts metropolitanes asseguren així mateix que "la covid també ha influït en aquest desfasament", així com que hi ha pendent aprovar un decret de baixes en el padró del tribut metropolità que "podria suposar dos o tres milions per incobrables de diferents exercicis".

L’explicació de l’AMB dona compte de la complexitat al voltant de la gestió del seu tribut. "Hi ha ajuntaments que el gestionen directament i que ingressen la quantitat recaptada durant l’exercici l’any següent. D’altres consistoris carreguen l’última quota domiciliada al desembre i la ingressen a l’AMB ja en l’exercici següent, de manera que l’import recaptat i l’ingrés efectuat a l’AMB no coincideix en els municipis que no gestiona directament l’organisme, ja que una part de la recaptació s’efectua en l’últim trimestre de l’exercici", afegeixen les fonts metropolitanes.

Finalment, l’AMB assumeix també que "hi ha recursos i processos contenciosos que poden durar diversos anys", en relació amb la litigiositat en els tribunals aquest últim lustre.

La reforma fiscal pendent

La reforma fiscal que prepara l’AMB atén els reiterats cops judicials que han posat el tribut metropolità de l’AMB entre l’espasa de la llei i la paret de la ciutadania. Com va publicar aquest diari, fins a set sentències del Tribunal Suprem propiciades per demandes de les grans energètiques han fet perillar beneficis fiscals del gravamen, des d’exempcions fins a reduccions en la quota, que permeten als propietaris d’immobles estalviar-se centenars d’euros l’any en les seves liquidacions.

Notícies relacionades

El Port Olímpic recupera més de 100 espècies marines en un any

Badalona alerta del perill de saltar des del pont del Petroli

Del laberíntic context jurídic de l’impost s’infereix un horitzó més aviat incert. En aquests moments, l’AMB manté converses amb el Ministeri d’Hisenda per promoure una reforma legal en la Llei reguladora de les hisendes locals que doni encaix al tribut.

En el mentrestant, l’administració metropolitana ha previst explícitament la revisió del seu impost en el Pla d’actuació metropolità (PAM) 2024-2027, el full de ruta del quadripartit (PSC-Junts-ERC-Comuns) que dirigeix l’administració supramunicipal amb majoria absoluta socialista. L’origen de les polèmiques entorn del tribut s’ubica el 2019, quan es va començar a cobrar als municipis de la segona corona metropolitana, fins aquell moment exempts. Entre les plataformes veïnals que s’hi oposen hi ha Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Ripollet i Sant Cugat del Vallès.