Manolita Domínguez i Josep Soteras: "A la mínima que programes una cosa vistosa, s’omple el carrer"

Josep (J): Durant els anys 70 van arribar a quedar només tres carrers guarnits, Puigmartí, Llibertat i Progrés. Per poc no desapareix la festa. De moment històric i per un factor que no s’explica gaire, que l’electricitat s’havia d’agafar de les escales de veïns i molts no volien perquè els pujava molt la factura de la llum. Fins que l’ajuntament democràtic no es va fer càrrec de la despesa, no va començar a canviar la situació. A més, la implicació dels joves es truncava quan se n’anaven a la mili. La creació de la federació de carrers, amb Albert Torres al capdavant, va ajudar moltíssim a millorar totes les estructures. –Manolita (M): A Providència no hi havia hagut mai festa major perquè passaven dues o tres línies de tramvia. Sí, sí, ja ningú ho recorda. Quan el van treure, uns veïns i comerciants van venir al bar a esmorzar i em van proposar incorporar-nos-hi. Vam començar la paperassa el 1988, ens vam estrenar el 1989 i des d’aleshores soc a la comissió.

¿Com ho veuen avui?

M: És un temps de molts canvis. Els veïns abans no se n’anaven de vacances fora, per exemple. Han aparegut pisos turístics, amb hostes que es queixen. I al barri hi ha moltes mudances. Hi ha gent nova que s’hi ha d’adaptar una miqueta.

–J: Gràcia evoluciona al mateix temps que la festa major, que abans era més familiar, tot i que cada carrer té el seu tipus de festa. Quant a queixes, ¡també m’ha parat pel carrer gent gran que són de Gràcia de tota la vida! Nosaltres comprenem que no som els amos del barri, hem d’adaptar l’activitat de cada carrer als seus veïns, per estar tranquils tots. En aquest sentit, veig molt bé la iniciativa d’una nit tranquil·la [la de diumenge a dilluns, sense concerts amplificats].

A Gràcia els grans enrenous han sigut sempre de matinada, quan la programació ja ha acabat i part d’assistents no se’n volen anar.

M: Al meu carrer, Providència, portem bastant al peu de la lletra l’hora de tancar. Tanquem els llums i ens posem a escombrar, per fer desfilar la gent cap a casa. –J: A Fraternitat, abans de la pandèmia regàvem tot el carrer i així la gentacabava marxant segur. Però durant la sequera no es podia fer. Ara es podria, però està mal vist. Una cosa molt positiva va ser que la Fundació Festa Major incorporés un controlador a la nit a cada carrer.

Notícies relacionades

La botiga on anar a xerrar

Septuagenaris amb els peus a la sorra

Fa 20 anys el programa d’actes de Gràcia incloïa cantants i bandes famoses. Avui gairebé tots els concerts són de grups emergents. ¿És una cosa premeditada, per frenar l’atracció de públic? ¿O per pressupost?

–J: Per tot una mica, sí... Un any vam portar grups famosos i vam haver de tancar el carrer. –M: Nosaltres portàvem La Salseta del Poble Sec i activitats molt potents. Ara no podríem pagar el caixet de grans grups. Han pujat molt. Però, a més, no podem atraure tanta gent. A la mínima que programes una cosa més vistosa, aquell dia el carrer és pleníssim, fins als límits.