El pla d’usos de la Rambla paralitza l’obertura de nous comerços

El decret de la moratòria, l’estiu del 2024, per evitar una proliferació de determinats tipus de negocis mentre es forjava el nou pla d’usos del districte va bloquejar noves llicències i el canvi d’activitat dels negocis vigents. Ja aleshores l’associació Amics de la Rambla va lamentar que aquesta mesura "tan restrictiva" paralitzés el desenvolupament econòmic de l’eix, en un moment en què encadenava els efectes d’una pandèmia que va arruïnar molts negocis del centre i l’inici d’unes llargues obres de reurbanització que manté el vial ple de rases.

Finalment, el juny passat el districte va presentar la proposta de pla d’usos, que es va aprovar inicialment el mes passat i ara està en període d’exposició pública. Per això, l’Ajuntament ha prorrogat la suspensió de llicències fins que hi hagi llum verda a la nova regulació, que es podria produir a final d’any o principis del 2026. En cas de no ser així, la moratòria continuaria vigent fins al pròxim juliol.

En aquesta conjuntura, creix el nerviosisme entre els propietaris que tenien locals tancats abans que arribés la suspensió o just després, ja que només els poden llogar a qui mantingui l’activitat prèviament autoritzada.

Pau Bosch, vicepresident de l’entitat de comerciants i al capdavant en les qüestions d’urbanisme, critica que la moratòria prorrogada continuï escanyant la resurrecció de diversos locals tancats. "Cal flexibilitzar-la per afavorir l’obertura de negocis de qualitat", assenyala, preocupat per la situació dels locals tancats i la pèrdua d’oferta comercial. El districte de Ciutat Vella ha obert aquesta vegada una escletxa a la moratòria, només per a noves activitats culturals. "Es podran autoritzar a la Rambla activitats de cafè teatre, sala de concerts, espectacles musicals, audicions amb seients, audiovisuals, galeries d’art, teatre, circ o similar, creació artística i literària, activitats de museus, arxius i biblioteques, llibreries, i centres de difusió cultural, entre d’altres", detallen. Però es tracta d’iniciatives en general poc rendibles i que no encaixen amb facilitat en els espais disponibles per dimensió o requeriments tècnics.

"Actius aturats"

Una de les principals consultores immobiliàries que operen a la Rambla, Laborde Marcet, constata els casos d’"actius aturats i tancats que paralitzen el mercat". Les obres ja suposen per se un fre a nous negocis, però els immobles bloquejats pel pla d’usos no hi ajuden. Posa com a exemple un dels seus clients, propietari dels baixos del número 126. Allà va tenir durant lustres una seu el Banc de Santander. Quan l’entitat en va marxar fa més d’un any, la moratòria ha impedit un relleu lliure. Des d’aleshores, cap altra entitat bancària o similar ha tingut interès en l’enclavament, de dues plantes de més de 200 metres quadrats. "Hi ha hagut interès de marques de moda, esport i altres", assenyala Clara Matías, directora de Retail High Street de la immobiliària, però l’Ajuntament no ha permès el canvi.

Fonts de la propietat d’aquest immoble assenyalen a aquest diari que aquesta paràlisi els porta a perdre més de 30.000 euros mensuals en concepte de lloguer. Així mateix, la façana i les persianes han sigut cobertes de pintades, una circumstància que ofereix una imatge d’abandonament. Consideren que la situació no s’hauria de prolongar més mesos.

Notícies relacionades

Casa Seat mostra la decoració de les festes de Gràcia

La Ciutadella té només uns lavabos per a set milions de visitants

Entre altres exemples, la història es repeteix al local de la sabateria que va ocupar la firma Casas durant més de sis dècades al número 125, a la cantonada amb Tallers. La marca va tancar la sucursal a principis del 2024, després de finalitzar el seu antic contracte i no renovar-lo en les noves condicions, igual que la fleca annexa. La propietat va optar llavors per dividir els dos locals i crear-ne quatre de més petits, amb la corresponent autorització municipal. Els van ploure les ofertes, relaten a aquest diari, però van voler seleccionar l’inquilí (evitant botigues de mòbils i samarretes, per exemple).

D’aquesta manera, quan el juliol del 2024 va arribar el blindatge de llicències, es van veure amb els quatre espais aturats. Un només pot tornar a ser sabateria i no ha aconseguit relleu en aquest camp. L’altre, només fleca. I els altres dos no poden obrir de moment perquè no es donen noves llicències.