Lluís Vendrell: "Una cosa és ser joier i una altra, venedor de joieria"

La família se’n va anar de Barcelona a Manresa després del final de la guerra de Successió, el 1714, i va tornar el 1840. Tornant va passar de la construcció a la joieria. Llavors vivien unes 125.000 persones en una Barcelona encara emmurallada. Dic Barcelona, però la meva família vivia a Sants.

Va tenir un avantpassat que va ser regidor de Sants.

El meu rebesavi, Carlos Vendrell Castellà. El seu fill, Jaume Vendrell Serra, hereta el local del pare, però vol ser més a prop del centre comercial de la ciutat, i obre botiga al carrer Ample, on vivia la gent benestant d’una Barcelona que s’acabava a la plaça de Catalunya. Després el negoci s’instal·la als números 7,17 i 37 del carrer de l’Hospital. Vendrell Serra s’involucra amb Millet en l’Orfeó Català.

¿La família dels Vendrell és una família catalanista?

Sí, som d’aquí. Hi ha gent que pensa que els Vendrell som rellotgers, però bàsicament som joiers. Un rellotger és un senyor que arregla rellotges, però la meva família no n’ha arreglat mai. Nosaltres ens hem dedicat a la joieria.

¿I què és un joier?

Un joier és un senyor que fa joieria amb les mans, que és el que feien els meus avantpassats. Fins al meu avi. Eren joiers d’estellera, la taula on treballa el joier. Una cosa és ser joiers d’estellera i una altra és ser venedors de joieria. Nosaltres som joiers; ens ve per història i per preparació. La família va anar evolucionant. Va venir el meu besavi, Jaume Vendrell Serra, i després el meu avi, Carlos Vendrell Paradís, que va canviar moltes coses. Es va independitzar del seu pare i es va obrir camí amb molt esforç. Va conèixer la seva dona, Adela Sàlvia, al Liceu.

En aquell moment els Vendrell ja tenien recursos.

Sí. Entre la seva clientela comptaven amb una burgesia nobiliària, i després va arribar la nobiliària industrial, a mitjans del XIX. La nova burgesia és la que crea el Liceu. Al final s’ajunten al Cercle del Liceu. Jo en soc soci. El meu avi va posar un peu a la Rambla, el millor carrer, quan va obrir a la cantonada del Liceu un petit local. Després va tenir Kronos, amb dues botigues, una a la part alta de la Rambla i una altra al carrer de Pelai.

I van créixer els comerciants.

Louis Cartier va inventar el 1904 el rellotge de polsera perquè un amic pilot sabés l’hora que era quan volava amb avió, i això va generar la indústria rellotgera. La joieria va influir en el modernisme. Lluís Masriera, amb una tasca molt important. Recordo quan, molts anys després, Joan Oliveras Bagués es va quedar Masriera. Vaig ser amb ell aquell dia.

Joan Oliveras Bagués és un altre joier fill d’una saga històrica de Barcelona.

És molt bon amic meu; un home preparat. Hem avançat cada un a la seva manera, paral·lelament, amb aquesta voluntat comuna de formar part d’una societat civil activa, fora del món polític.

Vostè ha tingut i té molts papers. Des del març és president del Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC).

I també he estat 10 anys a la Cambra de Comerç, he sigut cònsol de mar, en representació del gremi de comerciants, i estic a la junta del Club Nàutic de Barcelona. Tornant al passat, a principis del segle XX, el meu avi va començar a viatjar a Suïssa. El 1929 va obrir la primera distribuïdora de rellotges a Catalunya i Espanya, DERSA (Distribuidora Española de Relojería, SA), que importa les grans marques suïsses de l’època: Patek Philippe, Rolex, International Watch Company, Universal. I després va crear dues marques de rellotges: Kronos i Duward. Obre una fàbrica amb 500 treballadors a Suïssa i dues botigues a la Gran Vía de Madrid, però mai sense deixar Barcelona. El 1928, obre una botiga amb el nom d’Unión Suiza a la rambla de Catalunya. I després de la Guerra Civil, el 1940, munta aquesta botiga, la d’Unión Suiza, a Diagonal amb Via Augusta. La fa Eduard Maria Balcells i és en un edifici d’Enric Sagnier.

El seu avi, Carlos Vendrell Paradís, ¿és el membre més decisiu de tota la saga?

Cada un ha sigut molt potent en la seva època. No és veritat que el meu avi fos millor que el meu besavi. El meu avi va tenir unes facilitats per viatjar que no va tenir el seu pare, que, en canvi, va tenir l’encert d’elegir les parts comercials més importants de Barcelona.

¿Dins de l’empresa hi ha dones Vendrell?

La meva filla serà la primera Vendrell que hi treballarà. Tot just té 20 anys. Ara mateix fa el segon any de carrera d’International Business. I ha fet un curs d’empresa familiar a la UB. Ara treballa aquí uns dies. És filla única. Si no s’hi incorpora, serà sòcia.

Serà la setena generació de la família. ¿Hi ha altres Vendrell d’aquesta generació?

Aquí ja hi ha tres nebots: l’Enric, l’Òscar i el Miquel. Comptant-hi la meva filla, seran quatre. Ens vam cuidar d’Unión Suiza familiarment fins que els meus germans i jo, que som quatre, vam decidir professionalitzar l’empresa, i avui tenim un director general. Mirem d’aplanar el camí de les generacions que venen darrere nostre. Una de les coses dolentes que té la globalització és que el comerç arrelat a la ciutat perd força, i això resta identitat a Barcelona.

¿Se’ns ha menjat el turisme?

El turisme és una riquesa que va venir per quedar-se i cal gestionar bé. Hem de demanar als polítics que el gestionin. Potenciar la col·laboració publicoprivada. Que un món no perdi a favor de l’altre.

La seguretat a Barcelona: ¿com la veu ara mateix?

Tenim un problema. Com a societat no ens han ajudat a procrear. Han destruït la base de la família, que és una part molt important de la nostra estructura bàsica.

¿Els seus clients tenen problemes d’inseguretat?

Un senyor no pot anar amb un rellotge pel carrer perquè l’hi roben. Un dia vaig haver de portar una dona a l’hospital perquè uns marroquins li van estirar la cadena, i gairebé es mor.

Quan a algú li roben un rellotge de 50.000 euros i es critica que porti un rellotge de 50.000 euros, ¿què li sembla?

El problema d’Espanya és que no sabem entendre que la persona que ha guanyat diners se’ls gasti.

¿Unión Suiza apostarà per créixer més Barcelona?

A curt termini, el pla que tenim és reforçar-ne la presència al passeig de Gràcia. El 2025, obrirem la primera botiga de MISUI al número 122, i el 2026 obrirem la primera boutique de Patek Philippe a la ciutat, al número 11.

Notícies relacionades

Casa Seat mostra la decoració de les festes de Gràcia

La Ciutadella té només uns lavabos per a set milions de visitants

¿Creu que hi haurà una vuitena generació Vendrell?

No hi seré pas per veure-ho i no vull manar després de mort.