Flor Andino: "Un 40% dels equatorians de BCN tenen nivell alt; un 60% es busquen la vida"

A Barcelona hi ha 25.863 persones nascudes a l’Equador, de les quals més de 18.000 tenen la nacionalitat espanyola, i més de 7.000, l’equatoriana. Demà se celebra al Fòrum la festa dels equatorians. Vostè va estar darrere que comencés a celebrar-se allà.

Va ser el 2008, fins aleshores la festa de l’Equador se celebrava en placetes. Com que jo havia vist celebracions d’aquest tipus en altres llocs, li vaig proposar al cònsol fer-ho al Fòrum.

Començant pel principi, ¿on va néixer?

A Guayaquil, l’Equador. El 1965. Faig 60 anys al desembre. Vaig néixer el 18 de desembre, el Dia de l’Emigrant. Crec que va ser perquè emigraria molt.

¿Quan va emigrar vostè des de Guayaquil?

El 1980. Tenia 15 anys. Me’n vaig anar a Veneçuela, a Caracas. Amb una tia meva. Em vaig casar molt jove, als 16, i als 17 ja era mare. Tinc quatre fills. Allà vaig obrir una empresa de ceràmica amb el pare dels meus fills i després una d’intermediació comercial amb una amiga. Portàvem la comptabilitat d’empreses, ens dedicàvem al màrqueting, captàvem clients. I vaig venir a fer això a Europa, a Espanya, el 2000.

¿I la comunitat equatoriana va ser la seva base de treball?

Quan vaig arribar treballava sobretot amb brasilers i dominicans. Ara em moc molt amb el col·lectiu equatorià. En temes de treball, de documentació, perquè tinc una empresa que es dedica a la regularització de papers, també al món immobiliari. Un 30% dels meus clients són de l’Equador, però també tinc albanesos, marroquins, dominicans.

Aquesta entrevista ve a tomb de la festa dels equatorians. ¿Com es va gestar la celebració?

El 2008, un dia, a Consell de Cent amb Nàpols, allà hi ha el consolat de l’Equador, estava fent un cafè amb el cònsol i li vaig dir que per què no es podia fer una festa bonica al Fòrum. El cònsol em va dir que era molt car, però que un empresari volia ajudar a fer-la. Ens vam posar d’acord. Va ser un èxit.

¿Quanta gent va ser?

No hi va haver control d’entrades. Però allà hi caben 30.000 persones i crec que vam ser el doble, no es podia ni caminar. Però va ser emocionant, crec que va ser l’any amb més gent. El 2009, vam començar a cobrar tres euros per l’accés i va entrar en el tema la Federació d’Associacions d’Equatorians, perquè a mi ja em venia gran. Fa tres anys vaig tornar a assumir l’organització perquè vaig veure que s’estava perdent la festa, es presentaven dos o tres grups i ballaven amb música típica, s’estava convertint només en un concert.

¿Quanta gent esperen reunir al Fòrum?

Oficialment hi caben 10.000 persones a l’espai contractat del Fòrum, però sabem que cada any n’entren més. Ve gent equatoriana de molts països d’Europa. És bo per a Catalunya: s’allotgen en hotels.

¿Com està la comunitat equatoriana a Barcelona?

A l’Equador es viu molta inseguretat, hi ha molts morts, el Govern ho combat però sabem que no és fàcil. De moment, fins i tot els empresaris surten del país. Van als EUA, a Europa. Jo diria que un 40% dels equatorians que viuen a Barcelona tenen un nivell econòmic alt i un 60% són persones que han vingut a buscar-se la vida, a cuidar persones grans, a netejar, a collir fruita, a fer feines que no agraden a la gent d’aquí. Sí que puc dir que els equatorians sortim a lluitar, a fer gran un país. De vegades ens menyspreen, però hi ha equatorians amb grans capacitats en l’àmbit empresarial, així com esportistes, artistes. Passa que estan com amagats i necessiten aquesta promoció.

¿Els equatorians que emigren tendeixen a quedar-se o a tornar?

L’equatorià que veu oportunitats aquí es queda i envia a buscar la seva família. La seguretat, la qualitat de vida, són les dues causes principals que es quedin.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Aquestes setmanes hi ha hagut una polèmica sobre si els immigrants llatins estan obligats a parlar català.

Sempre dic als meus compatriotes que quan un arriba a una casa s’hi ha d’adaptar. Vull aclarir que aquí no ens obliguen a parlar català. Jo el parlo una mica però em fa vergonya.