Multes que paguem tots

No és un problema exclusiu de l’Ajuntament de Barcelona. La Generalitat, responsable d’aplicar a Catalunya la llei 4/2015 de seguretat ciutadana (coneguda com a llei mordassa), ensopega amb els mateixos obstacles. Més enllà dels que simplement es neguen a pagar, hi ha casuístiques recurrents: dades personals errònies o falses, infractors que ja no resideixen en la direcció declarada o turistes de passada que abandonen el país abans que l’expedient avanci. En tots aquests casos, notificar la sanció es converteix en un laberint legal que obliga a dedicar recursos desproporcionats. De vegades, advertir una persona d’una multa pendent acaba costant més que la mateixa sanció: n’hi ha prou amb pensar en la publicació de notificacions en butlletins oficials, una despesa que va a càrrec de fons públics.

Notícies relacionades

Comencen les obres del centre de memòria de víctimes del terrorisme

Sabadell projecta 425 habitatges de lloguer assequible

Llavors, ¿val la pena perseguir aquests pagaments, sovint modestos? Sense entrar a jutjar la idoneïtat de les sancions, un cop emeses s’ha de procurar cobrar-les. Altrament, el missatge és perillós: qui no paga surt indemne, qui compleix sent que carrega amb els costos dels altres i la sensació d’impunitat erosiona la convivència. En el cas de turistes o estrangers, trobar mecanismes per garantir el compliment és imprescindible: altrament, s’alimenta la idea que a Barcelona tot s’hi val i no hi ha conseqüències. No obstant, solucions com contractar empreses de cobrament a l’estranger podrien generar més polèmica que resultats. En aquest context, l’Ajuntament estudia reduir els descomptes aplicables al pagament ràpid, però aquesta mesura planteja dubtes. Qui s’acull a aquesta bonificació sol ser algú que no reincideix, que reconeix l’error o que té menys capacitat econòmica. Si es redueix aquest incentiu, podrien augmentar els impagaments i les reclamacions, i sobrecarregar encara més el sistema sancionador.

La ciutat necessita, en canvi, un equilibri: reforçar l’eficàcia del cobrament, modernitzar la gestió –deixant enrere els expedients en paper que es perden o contenen errors– i, alhora, acompanyar tot això amb pedagogia, educació i fórmules de reparació social. Perquè Barcelona ha de ser –i semblar– una ciutat seriosa, amb institucions que funcionen i on la convivència, la igualtat i el respecte estiguin sempre per sobre de qualsevol conducta incívica.