Multes que paguem tots

La ciutat necessita un equilibri: reforçar l’eficàcia del cobrament i modernitzar la gestió

Las multas más comunes que se ponen en verano / DGT

Una multa és la resposta sancionadora a la vulneració d’una norma. N’hi ha de molts tipus –no totes impliquen diners–, però per a la majoria de la ciutadania tenir una multa equival a haver de pagar. Ara bé, si mirem quantes sancions s’acaben pagant realment, el percentatge varia molt segons sigui l’àmbit i l’autoritat que les imposa. Les multes vinculades a la fiscalitat o a l’activitat d’empreses s’abonen amb més freqüència; fins i tot les de trànsit les solen satisfer els ciutadans estrangers gràcies a acords entre estats. En canvi, les sancions relacionades amb civisme, convivència o seguretat ciutadana amb prou feines es cobren. ¿Per què passa això?

No és un problema exclusiu de l’Ajuntament de Barcelona. La Generalitat, responsable d’aplicar a Catalunya la llei 4/2015 de seguretat ciutadana (coneguda com a llei mordassa), ensopega amb els mateixos obstacles. Més enllà dels que simplement es neguen a pagar, hi ha casuístiques recurrents: dades personals errònies o falses, infractors que ja no resideixen en la direcció declarada o turistes de passada que abandonen el país abans que l’expedient avanci. En tots aquests casos, notificar la sanció es converteix en un laberint legal que obliga a dedicar recursos desproporcionats. De vegades, advertir una persona d’una multa pendent acaba costant més que la mateixa sanció: n’hi ha prou amb pensar en la publicació de notificacions en butlletins oficials, una despesa que va a càrrec de fons públics.

Notícies relacionades

Llavors, ¿val la pena perseguir aquests pagaments, sovint modestos? Sense entrar a jutjar la idoneïtat de les sancions, un cop emeses s’ha de procurar cobrar-les. Altrament, el missatge és perillós: qui no paga surt indemne, qui compleix sent que carrega amb els costos dels altres i la sensació d’impunitat erosiona la convivència. En el cas de turistes o estrangers, trobar mecanismes per garantir el compliment és imprescindible: altrament, s’alimenta la idea que a Barcelona tot s’hi val i no hi ha conseqüències. No obstant, solucions com contractar empreses de cobrament a l’estranger podrien generar més polèmica que resultats. En aquest context, l’Ajuntament estudia reduir els descomptes aplicables al pagament ràpid, però aquesta mesura planteja dubtes. Qui s’acull a aquesta bonificació sol ser algú que no reincideix, que reconeix l’error o que té menys capacitat econòmica. Si es redueix aquest incentiu, podrien augmentar els impagaments i les reclamacions, i sobrecarregar encara més el sistema sancionador.

La ciutat necessita, en canvi, un equilibri: reforçar l’eficàcia del cobrament, modernitzar la gestió –deixant enrere els expedients en paper que es perden o contenen errors– i, alhora, acompanyar tot això amb pedagogia, educació i fórmules de reparació social. Perquè Barcelona ha de ser –i semblar– una ciutat seriosa, amb institucions que funcionen i on la convivència, la igualtat i el respecte estiguin sempre per sobre de qualsevol conducta incívica.

Temes:

Barcelona Ciutadans El País

Inicia sessió 0 Comentaris

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni