Els aliments ecològics no són per a totes les butxaques: l’exemple de tres barris de l’àrea de Barcelona

«Una de les conclusions de l’informe és que, tot i que l’oferta del producte ecològic ha evolucionat, ho ha fet de manera desigual i està molt vinculada a cert elitisme i processos de gentrificació», explica a EL PERIÓDICO Elena Domene, coautora de l’anàlisi i cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli. L’experta remarca que «no tothom, especialment als barris més vulnerables, pot accedir a productes ecològics».

El diagnòstic metropolità posa dades a aquest forat pel qual cauen els consumidors amb menys recursos. Primer remarca que el 76,5% de la població de l’àrea de Barcelona, uns 2,5 milions de persones, viuen en seccions censals amb més de quatre establiments de productes ecològics en un radi de 400 metres.

Fins aquí, a aquestes demarcacions se les denomina ‘oasis ecològics’. Els quals esdevenen en ‘miratges’ quan es revela la contrapartida: entre tota aquesta població, el 7,63% viu en seccions censals amb més del 30% de veïns en risc de pobresa, cosa que els suposa un obstacle per menjar sa.

«Com més desigualtat hi ha als barris, pitjor és l’accés a una alimentació saludable», lamenta Janet Sanz, vicepresidenta d’Acció Climàtica de l’AMB. La regidora barcelonina perfila solucions com la del projecte FoodClic, de polítiques alimentàries en barris vulnerables com Fondo (Santa Coloma de Gramenet) o Sant Cosme (el Prat de Llobregat).

Tres milions de veïns exposats a excessiva oferta insana

Més enllà dels desequilibris entorn dels productes ecològics, l’estudi calcula que, de mitjana, nou de cada deu veïns (el 88,65%,) de la conurbació barcelonina de 3,3 milions d’habitants resideixen en zones especialment exposades a alimentació insana. La dada rau en el fet que aquesta població, uns tres milions d’habitants, s’ubica en seccions censals amb quatre o més establiments alimentaris considerats ‘poc saludables’ –des de cadenes de menjar ràpid fins a gelateries passant per ‘vendings’– en un radi de 400 metres.

La investigació traça una correlació entre l’accés a alimentació poc saludable i les rendes baixes. D’una banda, determina que pràcticament tota la població –entre el 90% i el 100%– dels següents barris vulnerables està exposada a zones amb especial concentració de locals insans: Ciutat Meridiana (Barcelona), la Ribera (Montcada i Reixac), la Mina (Sant Adrià de Besòs), la Torrassa (Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet). En la categoria ‘establiments poc saludables’ s’han inclòs els supermercats, perquè, apunta Domene, «inclouen una àmplia oferta de productes processats». També cadenes de menjar ràpid de l’estil de McDonald’s o Burguer King, afegeix l’experta.

D’altra banda, l’anàlisi detalla que aquest 88,65% de la població metropolitana viu en el que denomina ‘pantans alimentaris’: seccions censals on, a més de la concentració de negocis d’alimentació insana, es dona la condició que almenys el 30% de la població se situa per sota del llindar de pobresa. Però, dins d’aquest gruix d’habitants, hi ha un 9,1% de territori que, a més d’estar exposat a l’aglomeració de locals poc saludables, pateix de tenir més d’un 30% de la seva població en risc de pobresa. Aquest 9,1% es correspon amb barris molt densament poblats de quatre ciutats: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. 

Notícies relacionades

Ceci i Laura, els ulls rere Collboni

Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona: "El calendari de la reforma de la Fira a Montjuïc és ambiciós i possible"

L’objectiu del treball de l’Institut Metròpoli és que l’AMB es doti de dades i eines perquè, de cara al 2050, «en lloc de tenir un 90% de població exposada a alimentació insana ens plantegem un horitzó en què hi hagi un 90% de població ben alimentada des de l’òptica de la salut», afirma Sanz.

Les investigadores fan el pas de perfilar un mínim full de ruta de polítiques públiques perquè les administracions en prenguin nota. Per exemple, proposen apostar per les botigues de barri i els mercats municipals com a garantia de comerç de proximitat i qualitat. A més, preveuen també una potencial regulació de l’oferta d’alimentació saludable als municipis de l’AMB, almenys als barris més vulnerables, anàloga a la del pla d’usos de l’Eixample de Barcelona, que no va quedar exempt de disputa política entre el PSC i els Comuns.