El municipi més gran de Catalunya amb una comunitat energètica pròpia

La iniciativa, encara en fase inicial, busca implicar ciutadans, empreses i administracions en la producció d’electricitat renovable, principalment a través de plaques solars instal·lades en edificis públics i privats.

La idea no és nova, però sí poc habitual a gran escala. A Catalunya ja hi ha experiències similars, com Energia del Prat, recentment constituïda al Prat de Llobregat. Allà, el projecte ha arrencat amb un enfocament fortament ciutadà, amb l’objectiu de generar una energia «neta, més econòmica i democràtica», segons expliquen els seus promotors.

A Sabadell, l’esquema és una mica més complex: una societat mixta on l’Ajuntament tindrà el 40 % del capital, acompanyat d’inversors locals (30%) i associacions de consumidors i empresaris (15 % cada una).

Una transició en construcció

La comunitat energètica de Sabadell, expliquen fonts municipals, neix amb «voluntat transformadora», però el seu impacte real està encara per definir. L’expedient administratiu s’obrirà previsiblement a finals d’aquest any i serà llavors quan es concreti la forma jurídica, les regles de participació i el pla d’expansió.

De moment, la ciutat compta amb 12 equipaments municipals dotats d’instal·lacions fotovoltaiques que produeixen una mica més de 210.000 kWh anuals. Una xifra modesta si es compara amb els més de 600 GWh que consumeix Sabadell a l’any, dels quals només un 10 % prové de fonts renovables, segons dades de l’Ajuntament. No obstant, es preveuen noves inversions: fins a 2 milions d’euros per ampliar instal·lacions en escoles, mercats i equipaments públics durant aquest mandat.

La participació ciutadana serà un dels reptes clau. Els propietaris d’edificis podran cedir les seves teulades per a la instal·lació de plaques, a canvi d’energia a preu reduït. També es contempla l’opció d’invertir individualment en la infraestructura o adherir-se com a consumidors a través d’associacions específiques. En aquest sentit, el model aspira a ser inclusiu, tot i que queden per resoldre detalls logístics, jurídics i econòmics que determinaran fins a quin punt s’aconsegueix.

Energia de proximitat com a estratègia

A més de l’impacte immediat, el projecte respon a una necessitat estructural. «La pandèmia, la guerra a Ucraïna i la volatilitat dels mercats internacionals han evidenciat la fragilitat del model energètic tradicional», remarquen des de l’Ajuntament. Produir energia localment –i compartir-la– es presenta com una via per guanyar sobirania i estabilitat.

Notícies relacionades

Catalunya només disposa del 20% de l'energia verda necessària per a 2030

Així serà el Circolo Popolare, el nou gran restaurant de Big Mamma a punt d’obrir al passeig de Gràcia de Barcelona

Des de l’Ajuntament es remarca el paral·lelisme amb la gestió de l’aigua. Ja és un referent en la reutilització del recurs hídric, gràcies a instal·lacions com la depuradora de Sant Pau de Riu-sec o la nova potabilitzadora de Serra d’en Camaró. La comunitat energètica busca aplicar aquesta mateixa lògica d’aprofitament local a l’àmbit elèctric.

Els càlculs inicials apunten a possibles estalvis del 25 % al rebut de la llum per a llars que participin en el projecte, del 50 % per a empreses del sector terciari i del 25 % per a edificis municipals. Uns percentatges que, tot i que ambiciosos, dependran en gran manera del ritme de desplegament i del grau d’implicació ciutadana i empresarial.