«Ara vivim més tranquils»: per què Cardedeu és el destí de moda de l’èxode de Barcelona

Arnau Balcells (44 anys) n’és un clar exemple. Va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, però des de fa quatre anys viu a Cardedeu, conegut com a ‘C10’ entre els que ja el senten com a propi. «A Barcelona vivíem de lloguer, però ja havíem de fer massa esforç per pagar un pis de 60 metres quadrats amb dues criatures. A més, Barcelona està canviant», explica a EL PERIÓDICO. Es refereix a la gentrificació, al turisme massiu, a la pèrdua del teixit veïnal. La parella va decidir comprar una vivenda a Cardedeu. Com ells, n’hi ha molts.

«Molts barcelonins ja no poden permetre’s pagar un lloguer a la ciutat. Prefereixen buscar una vivenda més gran, a prop de la natura i amb els mateixos serveis», explica Arlinda Garcia, professora de la Universitat de Barcelona (UB) i experta en migracions internes.

El preu que es paga per aquesta qualitat de vida és, en molts casos, el trajecte diari a Barcelona a Rodalies. Balcells, com tants altres, s’ha afegit a la plataforma Salvem l’R2 Nord, que denuncia les deficiències del servei ferroviari en aquesta línia. És també el cas d’Adriana Pascual, de 39 anys, que després de viure a l’Eixample amb el seu fill petit i la seva parella va decidir mudar-se a Cardedeu al finalitzar el seu contracte de lloguer, quan va comprovar que els preus a la capital s’havien disparat. Avui treballa a Barcelona i depèn del tren cada dia.

«És un perfil de persones que no trenquen amb la ciutat, sinó que busquen municipis més tranquils, més petits, amb qualitat de vida, residencial i a prop de la natura», analitza Garcia. I Cardedeu encaixa perfectament en aquesta descripció: disposa de cinc escoles públiques, tres instituts, i una intensa vida cultural.

«És una font d’inspiració per a molts artistes», afirma Anna Fernàndez, també de 39 anys, que es va traslladar des del barri del Poble-sec seguint els passos de diverses amigues que ja havien fet el canvi. No és casualitat: Cardedeu va ser pioner en l’àmbit audiovisual, amb el naixement de TV Cardedeu el 1979, quatre anys abans que TV3. Per al Pau, veí nascut i criat al municipi, aquest detall reflecteix «un patrimoni cultural molt arrelat».

Una taca d’oli

Cada any arriben a Cardedeu unes 800 persones procedents d’altres municipis catalans, la majoria des de Barcelona, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El 2023 van arribar 761 nous veïns; el 2022 en van ser 790; i el 2021, 897. «La majoria prové de Barcelona», corroboren les veus expertes.

Ara bé, alhora marxa un nombre similar de veïns. El 2023 van ser 763; el 2022 en van marxar 731; i el 2021 ho van fer 765. Judit Xufré (29 anys) ha viscut tota la vida a Cardedeu, durant 28 anys, però se n’ha hagut d’anar a viure a Terrassa per la falta d’habitatge. «La idea lògica era quedar-nos a viure a la ciutat perquè és on viu la meva família i la de la meva parella», tot i que els alts preus de lloguer i compra eren «intocables» o no «hi havia disponibilitat», apunta. Xufré corrobora que són molts els amics de la seva infància que se n’han hagut d’anar i veuen, sobretot des de la pandèmia, com els de Barcelona s’instal·len cada vegada més al municipi vallesà.

«Els de Cardedeu ens n’hem d’anar, perquè des de fa uns deu anys estem notant una onada de barcelonins que s’instal·len al municipi. El lloguer puja i els d’aquí ens n'anem a pobles del voltant», comenta el Pau. Ell ha pogut continuar vivint a Barcelona, però explica que la majoria dels seus amics se n’han hagut d’anar a viure pobles del costat, tot i que no tenen tren ni serveis, com per exemple Sant Antoni de Vilamajor o Llinars del Vallès. El Pau assenyala la paradoxa actual: «Els que arriben buscant refugi de Barcelona estan provocant un desplaçament similar entre els veïns de tota la vida».

De fet, en els últims anys el preu del lloguer ha pujat un 58,74 % a Cardedeu. Actualment, segons Idescat, el preu mitjà se situa en 786,90 euros mensuals. L’experta Garcia, aquest fenomen s’estén com una taca d’oli: «Els processos que passen a Barcelona tenen prou massa poblacional per contagiar la resta de municipis. Primer ho noten els de l’àrea metropolitana, però aquest efecte es va estenent. El procés de suburbanització, de sortida de la ciutat cap a la perifèria, s’ha accelerat, i ho veiem també a Mataró, Sabadell o Terrassa. En primer lloc, amb gent expulsada: veïns que de sobte veuen com apugen els preus dels seus pisos, com es tensa el mercat immobiliari».

«Tenim serveis com els de Barcelona»

Lluís Romero Aso (21 anys) treballa de cambrer al Pla de la Calma, un dels molts bars que alimenten el teixit associatiu i cultural de la ciutat. Assegura que li agradaria independitzar-se al seu poble, però ho veu difícil: «La vivenda estable aquí està molt complicada». Diu que està venint molta gent de Barcelona, atreta per l’ambient de poble, i que s’està construint bastant. «El que atrau la gent són els serveis que hi ha, però això també genera massificació. Els lloguers pugen perquè arriba gent amb més poder adquisitiu», conclou.

El bar on treballa s’ha convertit en un espai de referència musical. Allà es reuneixen artistes locals i nouvinguts. De fet, Anna Fernández ho remarca: «És una ciutat per a artistes».

Els vincles amb Barcelona

La vida cultural local es vertebra també entorn del teatre L’Esbarjo, vinculat al cine Verdi de Barcelona. «Som una ciutat molt connectada amb Barcelona», insisteix Adriana Pascual. Un altre dels focus d’atracció per a famílies barcelonines és l’escola Can Manent, un centre amb un projecte pedagògic molt particular que està atraient noves matrícules des de la capital. «Moltes famílies es traslladen per poder escolaritzar aquí els seus fills», explica un professor del centre.

La directora del centre, Núria Freixas, confirma el creixent interès de famílies que, buscant un entorn més tranquil, opten per deixar Barcelona per mudar-se a pobles pròxims. «Hem notat un augment en les trucades de famílies que volen marxar de la ciutat», explica. Segons la directora, aquesta tendència es deu al fet que molts busquen un perfil d’escola diferent fora de l’entorn urbà, i Cardedeu facilita molt aquesta transició.

Notícies relacionades

Barcelona inspecciona la fiscalitat de les operadores dels pisos turístics

Els interins alleugen el dèficit de policies locals als municipis petits

Respecte a les escoles públiques, assegura que «totes són de qualitat i moltes s’enriqueixen de la situació», tot i que reconeix que sovint es troben col·lapsades per les altes ràtios.

Mentre l’onada de barcelonins persisteix, els cardedeuencs, tant els nous com els de sempre, es pregunten quant resistiran les costures d’una ciutat caracteritzada fins ara per la seva assequibilitat.