Les ZBEs de l’àrea de Barcelona es blinden davant futures devolucions de sancions per eventuals revessos judicials

Les noves normes han passat a fonamentar la seva capacitat de multar en regulacions que tenen protecció estatal. EL PERIÓDICO ha confirmat que es tracta d’una estratègia coordinada dels ajuntaments per blindar-se legalment davant futures devolucions de sancions derivades d’eventuals cops judicials.

El propòsit dels consistoris és que el reforç jurídic amb la regulació estatal dificulti que tornin a veure’s abocats a retornar o deixar de cobrar imports recaptats per infraccions vinculades a les ZBEs. Els casos més significatius han sigut Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat:20 milions i 2,3 milions deixats de cobrar, respectivament. La idea és dificultar-ho encara més, ja que fins ara l’àmbit de restitució de multes era ja molt restringit. Informes jurídics de diversos consistoris consultats per aquest diari mostren que les administracions locals únicament han reintegrat a la ciutadania sancions que han sigut recorregudes, és a dir que no fossin encara fermes, o que no haguessin sigut executades completament, és a dir que estiguessin en fase d’embargament provisional.

La gran diferència entre les regulacions actualitzades i les d’abans de les sentències judicials és que aquelles no remetien a normes estatals sinó municipals. Hi ha consens entre veus expertes que basar règims sancionadors en reglaments locals confereix menys garanties jurídiques en una normativa que pateix de debilitat jurídica des del seu origen. Tant pel seu caràcter pioner com per l’oposició social a les restriccions, especialment de les patronals o plataformes veïnals que les han impugnat.

Les ZBEs, infracció estatal des del 2022

El canvi s’observa al comparar les noves i les antigues versions de les ordenances dels municipis que integren la gran ZBE Rondes Barcelona, des de la capital fins a Sant Adrià de Besòs passant per Cornellà de Llobregat, que acaba d’actualitzar la seva norma. Sense anar més lluny, el reglament barceloní aprovat el desembre del 2019, abans de la reprovació judicial, basava el seu règim sancionador en l’ordenança de circulació de l’Ajuntament de Barcelona de 1998.

Notícies relacionades

‘Sense privilegis’: Una protesta irromp en les oposicions de Bombers contra la reserva de places femenines

«És un xollo»: un xat de centenars de bombers encoratja el rebuig de la reserva femenina al cos

En canvi, la nova ordenança barcelonina des del gener del 2023 remet a la Llei de Trànsit estatal, precisament reformada el 2022 per incloure com a infracció greu el «no respectar les restriccions de circulació derivades de les zones de baixes emissions». Sant Adrià i Cornellà ja blindaven amb normativa estatal els seus règims sancionadors des de la seva primera ordenança i tornen a fer-ho en les noves. L’Hospitalet, com Barcelona, no ho feia i s’espera que la seva nova norma sí que apel·li a la regulació espanyola. La idea és que segueixin aquest patró les ciutats metropolitanes que tenen pendent actualitzar o aprovar pròximament ordenances de ZBEs, entre les quals hi ha Esplugues de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Castelldefels.

La implantació de les ZBEs a l’àrea de Barcelona està sent dispar perquè cada ciutat va al seu ritme. Tot i que totes les obligades per normativa estatal, les de més de 50.000 habitants, s’han compromès per escrit a implementar-les durant aquest 2025 després de condicionar el Ministeri de Transports les ajudes estatals al transport públic a l’activació de ZBEs, sancions incloses. Tot i així, cal veure com acaben l’any Badalona i Castelldefels, totes dues amb alcaldies del PP, que han explicitat públicament la seva intenció d’establir ZBEs a mida: en el primer cas sense etiquetes ambientals i en el segon sense sancions fins a ni més ni menys que el 2030.