Transformació de montjuïc
Barcelona ampliarà el Sant Jordi Club fins als 9.000 espectadors
L’Ajuntament preveu començar les obres a mitjans del 2027 i estarà tancat fins al 2029. "Volem que sigui molt més que una sala de concerts", afirma la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet.
Amb la renovació es vol aconseguir la «màxima qualitat» tècnica, acústica i visual

L’Ajuntament de Barcelona ha donat el tret de sortida a l’ampliació del Sant Jordi Club amb el concurs internacional d’arquitectura, que obrirà dijous i que permetrà trobar la proposta més adequada i innovadora per a la transformació de l’equipament. Està previst que les obres comencin a mitjans del 2027 per acabar-les el 2029, any en què se celebrarà el centenari de l’Exposició Internacional i l’horitzó que es fixa el consistori per portar a terme la tercera gran transformació de Montjuïc.
Durant els dos anys que durin les obres, el Sant Jordi Club estarà tancat. No acollirà concerts, ja que els treballs "no són compatibles amb espectacles de música en viu", va explicar la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ahir en una roda de premsa, a la qual estava previst que assistís l’alcalde, Jaume Collboni, però finalment no hi va poder acudir. L’Ajuntament està decidit a portar a terme la renovació de l’equipament amb "molta ambició" i una inversió de 70 milions d’euros que aportarà l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM).
"Volem que sigui molt més que una sala de concerts. Necessitem que pugui oferir una dimensió que avui no ofereix a escala de ciutat", va afirmar Bonet. L’objectiu és que pugui tenir un "aforament flexible" d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona. Això permetrà oferir dos formats d’esdeveniments, un de més petit i un altre de més gran. Tot i que l’objectiu és l’ampliació de l’equipament, la tinenta d’alcaldia va aclarir que no renuncien a un aforament més petit.
El primer de format mitjà
"Volem que sigui versàtil i que pugui anar oferint aforaments fins als 9.000 espectadors", cosa que ofereix la possibilitat que hi puguin actuar artistes de diferent calibre. De fet, amb 16.500 metres quadrats, el nou Sant Jordi Club serà el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per acollir espectacles de música en viu de format mitjà. Amb la seva ampliació també es vol aconseguir la "màxima qualitat" tècnica, acústica i visual, adaptant l’espai a les necessitats dels espectacles musicals actuals perquè sigui un "escenari únic i privilegiat".
Els detalls de la seva transformació es coneixeran quan es determini la proposta guanyadora. El que sí que se sap per ara és que no canviarà d’ubicació, "serà al mateix lloc", i s’ampliarà ocupant l’esplanada que està davant de l’equipament, on ara hi ha un pàrquing.
Modernitzar l’Anella Olímpica
A més, es buscarà que el nou equipament tingui una "identitat arquitectònica pròpia i en harmonia amb el conjunt de l’Anella Olímpica", especialment amb el Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte Arata Isozaki. Per a l’Ajuntament, el Sant Jordi Club és una "peça fonamental" i el primer pas per modernitzar l’Anella Olímpica, posar-la al servei de la ciutadania –amb una millor connexió amb l’ampliació de l’L2 de metro– i que la ciutat mantingui el "lideratge" en la celebració de grans esdeveniments.
Segons dades de l’Ajuntament, l’Anella Olímpica ha acollit més de dos milions d’espectadors en els últims dos anys, que qualifica d’anys rècord. Defensa l’assistència de públic local, ja que dels 2,2 milions d’espectadors el 2024, el 40% eren de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i el 43%, de la resta de Catalunya. El 10%, de diferents zones d’Espanya, i el 7%, d’altres països del món.
En aquest context, l’Anella Olímpica inicia un ambiciós procés de transformació perquè la ciutat doni resposta al creixent interès de públic i continuï sent un referent internacional de música en viu i esdeveniments culturals i esportius de gran format. En els últims anys ha sigut escenari de concerts d’artistes com Coldplay, Bruce Springsteen i Beyoncé, i alhora ha vist arrencar carreres com les d’Estopa, Rosalía i Bad Gyal. Més de 30 anys després dels Jocs Olímpics del 1992, Barcelona reactiva aquest espai icònic amb una mirada contemporània, oberta al món i al servei de la ciutadania.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Barcelona, protagonista Scopely reafirma la seva aposta per BCN amb un ‘hub’ de 13,5 milions
- Club d’estil Núria Marín: "Per ser bona reina es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord"
- Censura La Xina, a la caça de l’erotisme LGTBI
- CRÍTICA La veu de Portishead, una llum sobrenatural
- Novetat editorial Un llibre repassa la crònica negra amb el verí com a arma letal