L’AMB planeja construir 6.000 habitatges protegits en cinc anys

L’Administració metropolitana emmarca aquesta aposta en el pla d’Illa per desenvolupar 50.000 pisos públics i facilitar l’accés a l’habitatge en la conurbació de Barcelona.

L’AMB planeja construir 6.000 habitatges protegits en cinc anys
4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Els preus abusius de l’habitatge ofeguen cada vegada més veïns de les grans àrees metropolitanes europees. La de Barcelona, per descomptat, no n’és cap excepció. La població i la demanda augmenten any rere any. No obstant, l’oferta d’habitatge disponible, ja prou escassa, ha quedat afectada per models que defugen el lloguer tradicional a la recerca de més rendibilitat per als propietaris, com ara els pisos turístics, el lloguer de temporada o per habitacions. Després d’anys de titubejos, les administracions ara aposten per ampliar el parc públic d’habitatge amb l’objectiu facilitar l’accés a una llar als veïns de la metròpolis i la resta de Catalunya.

En aquesta línia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) preveu sumar al voltant de 6.000 habitatges nous protegits, tant de lloguer com de compra, els cinc anys vinents. L’Administració metropolitana ha construït, entre el 2019 i el 2025, prop de 5.000 habitatges protegits en diversos règims de tinença. D’aquesta manera, la intenció dels responsables de l’AMB és accelerar aquest procés de construcció per nodrir el parc metropolità de més pisos públics, unes pretensions que, respecte als habitatges de lloguer, també s’emmarquen en el pla per desenvolupar 50.000 habitatges protegits nous que ha impulsat el Govern de Salvador Illa.

Actualment, aquest parc públic és pràcticament inexistent. Les urbs de l’àrea metropolitana concentren un 42,5% de la població de tot Catalunya. Així, del total dels prop d’1,5 milions d’habitatges que sumen els 36 municipis metropolitans –incloent-hi Barcelona–, tot just un 1,8% són públics. Molt lluny, per exemple, del 15% que considera necessari la llei de dret a l’habitatge perquè les polítiques en aquesta matèria tinguin un impacte més gran en el mercat.

Per descomptat, aquests 6.000 habitatges no revertiran aquest dèficit històric de pisos públics, però els responsables de l’AMB confien que, amb la construcció també de més habitatges de propietat privada, ajudaran a oxigenar el tensionat mercat habitacional i que cada vegada més famílies trobaran una solució al que ja es planteja com un dels reptes més grans de les societats occidentals. Tot això, a banda de les polítiques que desenvolupin la Generalitat i altres administracions en la mateixa línia.

Els responsables de l’AMB també deixen clar que totes aquestes promocions seran protegides, però no pas socials. És a dir, per accedir-hi cal complir uns ingressos màxims, però també mínims, de manera que no és un producte ideat per als perfils més vulnerables, més enllà que, en alguna promoció específica, l’Ajuntament en qüestió pugui destinar una part dels pisos a col·lectius desfavorits. L’esquema segueix, així, el dibuix del Govern. La mateixa consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, explicava durant les presentacions de la iniciativa als territoris que, en el pla dels 50.000 habitatges "parlem de lloguer assequible, per a les classes mitjanes".

Préstecs d’Emancipació

La Generalitat de Catalunya ha rebut un total de 1.426 sol·licituds dels Préstecs d’Emancipació solament en el termini de 10 dies, les ajudes que el Govern va activar el 30 de juny per ajudar els joves menors de 35 anys que vulguin trobar un habitatge, tal com confirmen fonts de Presidència de la Generalitat a aquest diari. Per a l’Executiu català, la dada de més de 1.400 sol·licituds en poc més d’una setmana és "una mostra de la bona acollida de la mesura i de la necessitat existent". Els joves que aspirin a comprar un habitatge a Catalunya ja poden optar a aquest préstec del Govern que els cobrirà fins al 20% del total, amb un límit de 50.000 euros. Una vegada acabin de pagar la hipoteca serà quan la Generalitat reclami la devolució de l’ajuda inicial, això sí, amb un interès del 0%.

Notícies relacionades

Tal com va recordar ahir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, la idea és que el préstec permeti als participants pagar l’entrada, que és la gran barrera actual per accedir a una propietat, i que comencin a pagar directament la hipoteca. Ho va assenyalar en un acte organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) per debatre sobre les polítiques de matèria d’habitatge que s’han portat a terme els últims anys a la metròpolis de Barcelona –l’àrea que més pateix la crisi habitacional a Catalunya– i les que es projecten per al futur.

El Govern destinarà 500 milions d’euros en un termini de cinc anys –100 milions cada any– per mitjà de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) per a aquest pla i els habitatges comprats gràcies a aquest instrument seran de protecció oficial de manera permanent, és a dir, si en el futur volen desprendre’s de l’immoble aquest sempre estarà en aquest règim i només el podran vendre per un preu taxat.