BCN i l’Hospitalet s’enfronten a un pagament milionari per la Ciutat de la Justícia

El conflicte fa anys que va d’un costat a l’altre en els tribunals, però sempre havia quedat sota el radar. La societat concessionària de la Ciutat de la Justícia, Urbs ludex et Causidicus SA (Urbicsa), va reclamar el fet que se la consideri la titular cadastral de tota la superfície de la Ciutat de la Justícia i que, consegüentment, hagi hagut d’assumir l’impost de béns immobles (IBI) des del 2009 de tots els terrenys, malgrat explotar-ne únicament una part, a més que s’hagi fet conforme a unes categories cadastrals que, segons ells, no es corresponen amb la seva activitat. Una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) estima ara bona part dels arguments d’Urbicsa i obre la porta a una possible devolució milionària de l’IBI a càrrec dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, que podria arribar als 41 milions d’euros.

Entre altres qüestions, el TEAC considera ara que la categoria cadastral dels edificis que gestiona la societat ha de modificar-se passant de categoria 1 a 3 i que s’ha de considerar Urbicsa titular cadastral, únicament, de les àrees que explota i aquelles en què realitza de manera exclusiva les activitats encomanades pel contracte subscrit amb la Generalitat. A la pràctica, això suposa que es consideri que la societat sigui titular cadastral només de 62.883 metres quadrats, en comptes dels 232.368 metres quadrats que hi ha construïts i que s’imputaven a Urbicsa.

Menys recaptació futura

Aquestes dues qüestions suposen una disminució de la recaptació de l’IBI per a futurs exercicis dels dos ajuntaments i, segons càlculs del consistori de l’Hospitalet –ciutat que acull més d’un 80% de la superfície total de la Ciutat de la Justícia–, en cas que la resolució es confirmi, suposaria que la segona ciutat de Catalunya hagi de tornar entre 25 i 35 milions d’euros a Urbicsa en concepte d’IBIs passats –en el pitjor dels casos, equivaldria a un 10% del total del pressupost municipal d’aquest 2025–. Fonts municipals consultades confien que el procés els serà favorable i, en qualsevol cas, consideren que encara trigarà anys a resoldre’s.

Notícies relacionades

Janet Sanz: «Si alguna cosa he fet ha sigut recuperar el somni de Cerdà d’una ciutat saludable»

Stella Maris, 100 anys d’atenció als mariners

Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Barcelona estimen que el consistori de la capital catalana hauria de tornar entre 5 i 6 milions d’euros en IBI, en cas que es mantingui el criteri. "La sentència no és ferma i caldrà veure com finalitza el procediment judicial", afegeixen. Aquest diari s’ha posat en contacte amb Urbicsa per conèixer la seva visió, sense rebre resposta en el moment de publicació d’aquesta notícia. Al no ser definitiva, la resolució deixa marge perquè els consistoris implicats puguin recórrer davant la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional. De fet, l’Ajuntament de l’Hospitalet explica que ja han recorregut la resolució sol·licitant-ne la seva nul·litat al considerar que "som víctimes d’una resolució injusta del cadastre i vam anar a Madrid, a la Direcció General de Cadastre, a exposar la nostra queixa". La impugnació està en aquests moments pendent de resolució.

La Ciutat de la Justícia es divideix en dos àmbits separats per l’avinguda del Carrilet.