Urbanisme

El Raval acumula més de 1.100 restaurants, súpers i comerços turístics

Ciutat Vella llança un pla d’usos contra les botigues de souvenirs, cànnabis, manicures i carcasses de mòbils a fi de posar límit al monocultiu comercial.

Un supermercado 24 horas de Barcelona, en una imagen de archivo.

Un supermercado 24 horas de Barcelona, en una imagen de archivo. / Manu Mitru

1
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

La proposta de pla d’usos per a Ciutat Vella presentada al juny per l’ajuntament per posar límit a l’activitat econòmica que ja està sobredimensionada al centre de la ciutat i que té un impacte directe en la convivència veïnal parteix d’una radiografia de la situació del districte, amb 3.102 negocis dels àmbits de pública concurrència, alimentaris i de serveis turístics. Al capdavant, amb diferència, se situa el barri del Raval, que aglutina 1.104 establiments i encapçala el rànquing de restaurants, súpers, colmados i botigues enfocades al visitant. La seva oferta gastronòmica (426 locals) supera fins i tot la del barri més turístic, el Gòtic (418).

El barri més poblat del districte (50.000 habitants) lidera el recompte municipal d’activitats que controlarà el nou pla especial urbanístic, l’aprovació inicial del qual tindrà lloc a final de mes. Per decidir en quins àmbits cal intervenir, per posar límit al volum de noves obertures, el consistori ha disseccionat el comerç i serveis del territori, a fi d’evitar el monocultiu turístic i la sobredosi de determinats productes. En el focus del nou pla hi ha comerços en auge els últims anys, com ara botigues cannàbiques, de carcasses i complements per a mòbils i de manicura, que ara disposen d’un epígraf propi d’activitat i passen a integrar-se en el bloc de "comerç no quotidià no alimentari".