El Govern llança un fons extraordinari d'uns 23 milions per donar aire financer als petits municipis

Aquesta dotació extraordinària se sumarà als 146,3 milions ja previstos en els prorrogats Pressupostos 2023 com a Fons de Cooperació Local, eina ideada perquè la Generalitat financiï, a càrrec dels seus ingressos tributaris, els recursos dels governs locals catalans. Que, al seu torn, poden destinar-los al que autònomament considerin, tant a sufragar despeses com a realitzar inversions en el marc de les seves competències. El focus està primordialment en les entitats comarcals perquè, al no comptar amb ingressos propis —dels quals sí gaudeixen els ajuntaments—, depenen en bona mesura d'aquest fons per sufragar les seves despeses d'estructura.

L'aportació extra suposarà un increment del 20% de la financiació que van rebre el 2023 els 41 Consells Comarcals catalans i el Consell de l'Aran —uns nou milions més, que se sumaran als 44,5 milions del 2023—, un altre tant per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i una pujada del 5% per a les denominades Entitats Municipals Descentralitzades, com Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) o Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). Els municipis en general agregaran a la seva partida del 2023 (98,5 milions) altres 13,4 milions, distribuïts en funció de la població: els pobles de menys de 500 habitants gaudiran d'un 20% més; els d'entre 500 i 2.000 habitants d'un 15% extra; i les urbs de més de 2.000 habitants d'un 10% suplementari. Cal recordar que el 40% dels 947 municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants.

El conseller de la Presidència del Govern, Albert Dalmau, emmarca el nou fons extraordinari en la "preocupació del Govern per la cohesió territorial". "Catalunya té àrees urbanes però també grans extensions territorials que necessiten estar cohesionades amb serveis públics de qualitat", apunta Dalmau. El conseller assumeix, però, que la partida "no és suficient" per afrontar els "dèficits històrics acumulats" pels ens locals, per la qual cosa l'Executiu treballa per "consolidar-la" en els pressupostos que espera treure endavant el 2026.

La injecció econòmica ha estat consensuada entre el Govern i les entitats municipalistes, la Federació Catalana de Municipis (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), properes a socialistes i independentistes respectivament. "La nostra valoració és molt positiva perquè els Consells Comarcals tenen problemes molt greus de finançament", explica a aquest diari l'alcalde de Mataró i president de la FMC, David Bote, qui considera que "el Govern està escoltant les reivindicacions del món local". Bote esmenta el servei d'atenció domiciliària dels Consells Comarcals com un dels que es podran veure beneficiats pel finançament català. El conseller Dalmau subratlla també competències comarcals com la recollida de residus, les depuradores d'aigua o el servei de transport escolar.

La presidenta de l'ACM i alcaldessa de La Garriga, l'exconsellera Meritxell Budó, observa en el Govern "voluntat política" per escometre el "col·lapse" financer de les entitats locals. "Els Consells Comarcals estan a l'UCI financerament parlant", lamenta Budó. L'ACM va presentar a la Conselleria de Presidència una proposta per millorar el finançament local, especialment dels ens comarcals. "Ens van escoltar i benvingut sigui", conclou Budó, que, però, considera que el fons "no és suficient per resoldre el problema estructural del finançament".

El forat financer dels Consells Comarcals

El forat financer de les administracions locals —una 'tempesta perfecta' de lleis anquilosades, assumpció de competències impròpies, caiguda d'ingressos de la plusvàlua i dependència de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) adobada amb la inflació— porta anys en el centre del discurs polític de nombrosos alcaldes catalans. L'ACM va publicar fins i tot a finals del passat 2024 un observatori per visibilitzar l'"injust model de finançament local".

En aquest context, els Consells Comarcals —el del Barcelonès va ser suprimit pel Parlament—, avalats per una llei catalana de 1987, són l'entitat local catalana amb una solució per a la seva infrafinançament més complexa al no comptar amb ingressos propis. Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat, assegura que el Govern hi treballa amb un estudi de la despesa dels ens comarcals que cobreixen les transferències de l'administració autonòmica pels denominats contractes-programa, començant pel de Serveis Socials. "La problemàtica existeix però és molt heterogènia: cada Consell Comarcal és un món", assenyala Amor.

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

Hi ha qui s'ha arribat a animar amb propostes creatives per solventar el dèficit financer de les comarques, com l'economista Joaquim Solé, catedràtic de Finances Públiques a la Universitat de Barcelona i expert en hisendes locals. En una publicació de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern del 2023, Solé suggeria la creació d'un recàrrec propi per als Consells Comarcals sobre la base imposable de l'IBI, a semblança del Tribut Metropolità que excepcionalment recapta l'AMB. Encara que això, assumia Solé, requeriria suprimir la prohibició d'aquest tipus d'impostos estipulada en l'estatal Llei d'Hisendes Locals.

El nou fons extraordinari català de 22,7 milions s'emmarca en la fulla de ruta del Govern per reforçar els petits municipis de Catalunya. En la línia del doblement dotat Pla Únic d'Obres i Serveis; del nou Pla de Barris; de l'Estatut de Municipis Rurals; i de la convocatòria de places per abordar el dèficit d'interventors, secretaris i tresorers. "L'increment atén l'estratègia d'atendre les necessitats dels municipis: volem alleujar la tresoreria a curt termini i estudiar alternatives profundes a mitjà i llarg termini", conclou el secretari Amor.