Llum verda a un pla hoteler i residencial al voltant de l’aeroport

L’aeroport de Barcelona continua acaparant mirades una setmana després d’anunciar-se la proposta d’ampliació de la infraestructura. Aquesta vegada per l’aprovació d’un pla urbanístic ideat per generar activitat econòmica al seu voltant, en unes 630 hectàrees repartides entre Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. A finals del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el projecte al considerar que no era la Generalitat sinó l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la competent per impulsar-lo. L’AMB va recollir el guant i ahir el seu Consell Metropolità va donar llum verda inicial –amb l’abstenció dels Comuns i ERC– al full de ruta urbanístic.

L’informe que avala el canvi urbanístic habilita "l’execució directa, sense requerir planejament derivat, d’actuacions d’especial rellevància social i econòmica i de característiques singulars per al territori". Fent, això sí, "compatibles els criteris de protecció ambiental amb les delimitacions de les possibles expansions urbanes" previstes en el Pla General Metropolità (PGM) del 1976. L’impacte mediambiental va ser l’argument de diverses entitats veïnals del Baix Llobregat per rebutjar el 2020 el pla i aplaudir el revés judicial.

Cinc àmbits

Les 630 hectàrees –el 65% de les quals són en terreny no urbanitzable– s’ubiquen en cinc àmbits a l’àrea d’influència del Parc Agrari del Baix Llobregat: Joncs (186 hectàrees, Gavà); Marinada (61 hectàrees, Gavà); Remolar-Filipines (336 hectàrees, Gavà i Viladecans); Llevant (28 hectàrees, Sant Boi); Antic Hiper (17 hectàrees, Sant Boi).

Alguns d’aquests àmbits han estat en el centre del debat públic sobre l’impacte de l’ampliació de l’aeroport. I, en el seu origen, el pla per desenvolupar-los, denominat PDU (Pla Director Urbanístic) Delta, es va emmarcar en les compensacions econòmiques als municipis pel fiasco d’Eurovegas.

Els projectes van des de complexos hotelers i turístics fins a desenvolupaments industrials i residencials. No obstant, l’informe recalca que la superfície no urbanitzable augmenta en 279 hectàrees en relació amb el pla previ –fins a arribar a les 414–, en detriment del terreny urbanitzable. Canvi que, conseqüentment, tracta de "conservar i potenciar la biodiversitat, configurant grans àrees d’espais lliures a l’entorn dels corredors fluvials i ecològics, especialment en relació amb la riera dels Canyars a Gavà i la riera de Sant Climent a Viladecans". Fonts de l’AMB especifiquen que la forquilla de terreny dedicat a ús hoteler està entre el 15% i el 20%.

Notícies relacionades

La meitat dels taxis de BCN ja treballen per a plataformes

Alberto González: "És un error eliminar llicències de VTC quan hi ha demanda per a més"

Conceptualment, el pla impulsa la "reordenació de les vores de l’àmbit deltaic del Parc Agrari del Baix Llobregat" o l’ordenació de l’àmbit "d’acord amb el seu caràcter estratègic en el foment de l’activitat econòmica", especialment per la seva proximitat amb l’aeròdrom. La reserva d’habitatge protegit de venda i lloguer ascendeix al 50% del sostre residencial previst.

El vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, Damià Calvet (Junts), va explicar en el Consell Metropolità que el pla "blinda el perímetre del Parc Agrari del Baix Llobregat perquè quedi més complet i amb els usos ben definits", alhora que va assegurar que el projecte queda sustentat per diferents informes sectorials i que es comunicarà a les entitats ambientals. A més dels Comuns, que han explicitat els seus "dubtes", i ERC, s’hi han abstingut també el PP, Compromís per Torrelles i Vox. A favor del pla s’han pronunciat el PSC, que compta amb majoria absoluta a l’AMB; Junts, i Vivim Montcada i Reixac.