La Diputació de Barcelona mostra tresors desconeguts dels seus arxius

Són els arxius de la Diputació de Barcelona (16 quilòmetres de prestatgeries, centenars de milers de documents i plans, més de 100.000 retrats, molts d’ells inèdits) un dels tresors menys coneguts de la ciutat. I vet aquí la gran sort que, des d’avui fins al 13 de juny, serà possible pronunciar les paraules màgiques, "obre’t sèsam", perquè, amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, la Diputació de Barcelona organitza col·loquis, visites virtuals i, per descomptat, rutes guiades en dos dels llocs en els quals es conserva a la temperatura adequada (16 graus, si es tracta de negatius fotogràfics) gran part d’aquest patrimoni històric: al recinte de la Maternitat i a l’Escola Industrial. És, si s’opta per aquesta opció, un viatge en el temps a través d’infinites sorpreses.

La fotografia de baix al mig d’aquesta crònica, només per aclarir primer la incògnita, és una vista inusual d’una cafeteria llegendària de la ciutat, La Lune, un establiment d’estètica modernista que va obrir les portes a la cantonada de la plaça de Catalunya amb la rambla de Catalunya i que estava decorat, és clar, amb preciosos cartells de Ramon Casas. La fotografia és de 1910.

La que hi ha a dalt a l’esquerra, un ramat d’ovelles a la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer de la Diputació, és de l’any 1920. I fins i tot la de dalt a la dreta, d’un concurs d’halterofília celebrat el 1912 a la ciutat, amb uns pesos que avui semblarien trets d’una vinyeta còmica o una pel·lícula de Charles Chaplin.

Aquestes imatges, no obstant, són només una gota d’aigua de la punta de l’iceberg de tot el que atresora la Diputació de Barcelona als seus arxius, un material, per cert, en procés de digitalització constant i que a partir de setembre, explica Jordi Vilamala, director en el càrrec de tot aquest patrimoni, serà encara més accessible sense sortir de casa. Passades les vacances d’estiu s’anunciaran algunes novetats en aquest sentit.

El dipòsit documental del recinte de l’antiga Maternitat és, en dimensions, el més colossal. És subterrani. S’hi accedeix a través del que antigament havien sigut les bugaderies del complex d’edificis higienistes. Hi estan programades les visites de manera excepcional, com per exemple en motiu de la Setmana Internacional dels Arxius, els dies 12 i 13 juny. El lloc sembla, d’entrada, un lloc fred, i no només per la temperatura. Són files i files de prestatgeries rodadores, d’entrada, compactades. La màgia comença quan se les fa rodar. Així, triada a l’atzar una qualsevol, apareixen les caixes, que ja és casualitat, on en perfecte ordre hi ha les actes de reclutament de 1909, vaja, els noms i cognoms i les filiacions de tots aquells mossos de les quatre províncies catalanes que van ser enviats a guerrejar al nord de l’Àfrica, un disbarat colonial que va desencadenar la Setmana Tràgica.

Unes prestatgeries més enllà, un altre cop a l’atzar, apareixen els registres de tots i cada un dels parts que en un moment o altre van tenir lloc a la Maternitat, amb els seus corresponents informes mèdics, i també les carpetes que guarden les dades i circumstàncies de cada nadó que en el seu dia es va donar en acollida, en ocasions a través d’un torn de paret, expòsits als quals el personal, després, assignava nom i cognoms. Aquesta secció, ja ho adverteix Vilamala, poden consultar-la les persones directament afectades, amb un permís judicial, si és necessari. La confidencialitat és molt més que comprensible.

Notícies relacionades

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona: "Una família necessita 20.000 euros per venir de Buenos Aires a Barcelona"

El Maremàgnum fa 30 anys

Al recinte de l’Escola Industrial, l’arxiu, tot i que és una mica més petit, és igual d’oceànic en fons. En aquest, visitable el 12 de juny, hi ha, per exemple, la memòria de totes les obres públiques executades per la Diputació en les seves diverses vides (cal recordar que va ser l’embrió de la Mancomunitat de Municipis a principis del segle XX i que va ser l’antecedent administratiu de l’actual Generalitat, abans del retorn de Josep Tarradellas). El Palau de la plaça de Sant Jaume, que de vegades s’oblida, era la seu la Diputació abans que aquesta renaixés a Can Serra, a dalt de tot de la Rambla de Catalunya).

De fet, de cara a la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, Vilamala i el seu equip han triat alguns fils argumentals a partir d’una selecció dels fons disponibles. El resultat seran dues exposicions visitables de manera virtual a partir del 9 de juny, una sobre el trànsit polític de la dictadura a la democràcia entre 1975 i 1982 i una altra específicament sobre com va afectar la Diputació aquell viatge polític. Després, l’11 de juny, a la seu central d’aquesta institució, és a dir, a Can Serra, se celebrarà un col·loqui sobre aquestes matèries a càrrec de Josep Conteras Ruiz i Joan Esculies Serrat. Aquest últim, només a tall de recordatori, ja va ser fa dos anys el comissari d’una curiosíssima exposició en la qual es va mostrar en públic l’urna en la qual Tarradellas va guardar durant 46 anys el cor de Francesc Macià, una epopeia cardíaca que de tant en tant val la pena recordar i posar en un pedestal. Com els arxius de la Diputació.