La Ronda Litoral fa 35 anys al límit de la seva capacitat

La B-10, amb una reforma pendent urgent, i la B-20 van evitar que molts cotxes travessessin Barcelona per l’Eixample, però avui reben més trànsit que fa 10 anys.

La Ronda Litoral fa 35 anys al límit de la seva capacitat
2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A primera hora del matí, les ràdios sempre informen sobre la situació del trànsit al voltant de Barcelona. Amb una arrencada que s’ha convertit és un afegitó involuntari: "A banda de les retencions habituals a les rondes...". I a partir d’allà, un sinistre de trànsit a la B-23, un cotxe avariat a la C-58 o un camió bolcat a l’AP-7 a l’altura de Cerdanyola. Ja es dona per fet, i normalitzat, com el nen que suspèn i és culpa del sistema, que la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral van a vessar a determinades hores del dia. Potser perquè sempre ha sigut així i, en el fons, és un mal menor que evita que circular per dins de la ciutat sigui encara més infernal. Perquè això no és Madrid i no pots anar afegint anells de circumval·lació. I potser perquè l’alternativa –no construir-les– hauria derivat en un col·lapse urbà que a mitjan anys 80 ja era una realitat. Aquest any fa 35 anys de la inauguració de la B-10 (la Ronda Litoral), una efemèride, com passa amb totes les infraestructures, que té l’origen diverses dècades abans. Té un passat, però també canvis al davant, perquè té pendent una reforma a l’altura del port i la Zona Franca que hauria d’alleugerir la seva situació límit.

Potser us sembla una caricatura, però sense les rondes, i sense un sistema de transport públic metropolità eficient, ràpid i fiable, l’urbanisme i la mobilitat de la capital catalana, probablement, amb prou feines haurien canviat per la pressió del trànsit privat. Aragó i Meridiana no haurien perdut carrils, Glòries mantindria l’anell viari, la Gran Via difícilment tindria dos passadissos destinats al bus, el tramvia no passaria per la Diagonal, una superilla seria una illa molt grossa, els eixos verds serien a Collserola i la bicicleta continuaria sent aquesta joguina tan bufona del cap de setmana.

Reforçar el transport públic

Notícies relacionades

El conductor ha anat entenent que el nucli urbà (Meridiana, Aragó i Gran Via) ja no són bones alternatives per travessar la ciutat. En la memòria, un estudi del RACC que el 2022 afirmava que el 80% dels conductors que transiten per l’Eixample provenen de fora de Barcelona, i que el 70% estarien disposats a passar al transport públic si l’oferta fos eficient. Aquí seria el moment de parlar del pla de Rodalies, del carril bus-VAO de la B-23, dels park&rides en estacions de tren d’origen, de les connexions ciclistes metropolitanes o de la musculació del bus interurbà, que és el transport públic que ha crescut més l’últim lustre.

Un important tema pendent és l’ampliació de la B-10 entre la Zona Franca i la sortida 28, la del Port de Barcelona. El Govern va licitar el concurs per redactar el projecte el maig del 2024. Se’l va emportar, per prop d’1,5 milions d’euros, la unió temporal d’empreses formada per Eptisa i Typsa, que des de la signatura del contracte disposen de 18 mesos per presentar el document.