Més dies de calor i menys sorra marquen la temporada de platja

Les platges de l’àrea de Barcelona encaren un futur, com a mínim, incert. Els 30 quilòmetres que sumen les platges metropolitanes sobreviuen davant un paradigma contradictori: cada vegada reben més usuaris i la temporada és més llarga, mentre que, alhora, la costa pateix una regressió constant. A l’espera d’inversions i solucions estructurals reclamades des de fa anys però que no arriben mai, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) –administració responsable del manteniment dels sorrals– va donar ahir el tret de sortida a la nova temporada.

El lloc que es va triar per presentar la nova temporada, la platja del Litoral de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), no va ser accidental. I és que aquest tram del litoral metropolità va estar tancat durant quatre anys pels elevats nivells de contaminació que es van detectar a la seva superfície.

Així, després d’anys d’esquivar traves burocràtiques, retards per les afectacions dels temporals i de treballs per fer que la platja deixés de ser perillosa per als usuaris, l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, i el gerent de l’AMB, Ramon Torra, van celebrar que els veïns puguin tornar a disfrutar d’aquest tram de la costa, que va reobrir al públic al febrer després de constatar que la presència de metalls ja no suposa un risc per a la salut i que s’ha condicionat al llarg de les últimes setmanes.

Tot i que les platges de Sant Adrià no estan precisament afectades per la regressió gràcies als sediments que diposita el Besòs, tant la meteoròloga del 3CAT Gemma Puig com Ramon Torra es van referir a aquesta contradicció amb la qual brega el litoral metropolità i en la qual influeixen en gran manera el canvi climàtic i la conseqüent desestabilització de l’estiu. "Els episodis de calor arriben abans i van més tard i s’estén el període de demanda de les platges a gairebé sis mesos. Això obliga a adaptar la gestió a una realitat climàtica que canvia ràpidament", va destacar Ruiz. De fet, la mateixa AMB va presentar un estudi fa unes setmanes en què ja advertia que la previsió és que, en les pròximes dècades, augmenti el nombre de dies amb calor extrema a la metròpolis barcelonina.

L’espai públic de més ús

Per la seva banda, Torra va recordar que, a més de ser un espai natural, les platges metropolitanes també són l’espai públic de més ús a la conurbació de Barcelona amb més d’11 milions d’usuaris a l’any. "És un espai important per als ciutadans perquè té un ús quotidià i que es va estenent al llarg de l’any", va afegir el gerent de l’AMB, que va recordar també com, abans, quan acabava l’estiu al setembre ja es desmuntaven tots els equipaments de les platges metropolitanes, com dutxes o passarel·les, però que va arribar un punt en què els ciutadans reclamaven mantenir-los. "Hi havia un senyor jubilat que quan trèiem la dutxa, ja el mes de desembre, ens deia que no ens l’emportéssim perquè la utilitzava pràcticament cada dia", va apuntar.

Notícies relacionades

La Masia dels enginyers

La F1 potencia l’ocupació hotelera i la facturació dels restaurants

Amb tot, els responsables de l’AMB destaquen que la regressió estructural de sorra continua sent el principal problema de les costes metropolitanes, que en els últims anys ha provocat la desaparició d’algunes platges de Montgat i una situació de vulnerabilitat en altres sorrals. Les últimes dades de l’AMB indiquen que les platges del Barcelonès nord i el baix Maresme –les més afectades– han perdut uns 30.100 metres quadrats de superfície (el 13%) en quatre anys. Quant al volum, hi ha una pèrdua de 83.000 metres cúbics, xifra que representa un 15% menys de volum de platja emergida. Aquestes són algunes de les dades de l’últim estudi que l’AMB va presentar al febrer i que va assenyalar també que el nivell del mar de les platges del nord de Barcelona ha pujat 14 centímetres en 25 anys ―5,6 mil·límetres anuals des del 2003― i les onades són 30 centímetres més altes durant els temporals.

Més enllà dels cada vegada més freqüents temporals i la pujada del nivell del mar, Torra, Cañete i Puig van insistir que un altre dels principals elements que provoca la regressió de la sorra és l’artificialització de la costa. "El port de Barcelona és una infraestructura immensa que altera radicalment el moviment de la sorra i l’estabilització de la costa. Més al nord, el port del Masnou suposa un tall per a la circulació dels sediments que provenen del Maresme", va manifestar Ramon Torra.