La falta d’incentius en construcció social frena el sector privat

El diagnòstic el comparteixen experts de diversos fòrums sobre vivenda: en cal construir més i, sobretot, cal destinar una part significativa d’aquesta nova construcció a vivenda social. La xifra necessària varia segons la font, però des del Govern apunten a un objectiu mitjà de 600.000 nous pisos en els pròxims quatre anys, dels quals almenys 184.000 haurien de ser de titularitat pública, equivalent al 30% del total.

La confrontació arriba al definir com estimular aquesta oferta. Institucions públiques, organitzacions socials i entitats privades –promotores, immobiliàries o gestores d’actius– discrepen en els mecanismes, on la falta d’incentius fiscals i de seguretat jurídica xoca amb el dret públic d’accés a la vivenda.

És allà on entren en joc les bonificacions, la col·laboració publicoprivada i la necessitat d’un marc financer més atractiu per mobilitzar el sector privat. Són els àmbits d’actuació que van presentar Xavier Mauri i Montserrat Pareja-Eastaway al seu informe Clàusules socials en la contractació pública per a vivenda i sòl. Tots dos van formar part del primer Congrés Internacional de Vivenda, organitzat per la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (CBEH) que va tenir lloc des de dilluns a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Notícies relacionades

La caiguda del sistema de control de trànsit paralitza tots els trens de Rodalies durant 10 minuts

Víctimes de l’accident de bus a França litiguen al jutjat per ser indemnitzats un any després del sinistre

"El sistema actual presenta múltiples restriccions estructurals: escassetat de sòl urbanitzable, lentitud administrativa, costos a l’alça, fragmentació institucional i una enorme debilitat financera", va remarcar Pareja-Eastaway, "així és molt difícil atraure inversió".

L’alternativa més repetida pels autors de l’informe recau en la inversió d’impacte social. Aquest model combina rendibilitat moderada amb objectius socials explícits i mesurables, com garantir l’accés a vivenda digna. "No es tracta de filantropia, sinó d’inversió pacient", van explicar.