L’estampadora furtiva

Es veuen més boques obertes que durant les votacions d’Eurovisió. Van i venen hordes de turistes en formació selfie. Mil dits assenyalant al cel com si acabessin d’albirar Superman. Carrer Mallorca: és una de les voreres amb millors vistes a la Sagrada Família. Ningú mira a terra, no. Si ho fessin, veurien a la gatzoneta una noia que duu una granota blava. Està pintant un parell de rajoles de carrer amb un rodet i posat meticulós. El típic panot de la flor. "¿Vols estampar la teva samarreta?", convida a tothom que es para en sec. Desplega una peça sobre el paviment tintat. Fa massatges a la tela amb tacte d’artista. Un minut i apareix un estampat pel qual mataria qualsevol turista dels que estan mirant al cel. "La bellesa amagada en les coses inesperades", que diu ella. "Flor de Barcelona", s’anuncia dies després en una web de Berlín (raubdruckerin.de). La samarreta es ven per 59 euros. "Estampacions pirates originals", dona fe Instagram. El procés en format reel té ja més de 3,4 milions de visualitzacions.

La noia és Emma France Raff, alemanya criada a Portugal. Allà, a Porto, va estudiar disseny tèxtil. Parles cinc minuts amb ella i et veus capaç fins i tot d’enfrontar-te a una trucada de Vodafone. Supura un idealisme contagiós. Nom de guerra del projecte: Raubdruckerin, és a dir, ‘estampadora furtiva’. En femení, recalca ella. "És bonic que hi hagi paraules femenines –diu–. Normalment són masculines –s’encongeix d’espatlles–, ¿per què?".

Ja la reconeixen pels carrers amb passió de fan. Alguna de les seves estampacions pirates (la vistosa claveguera de Berlín) té més de 5,7 milions de visualitzacions a xarxes. Fins i tot, hi ha qui es treu la samarreta al veure-la perquè se l’estampi in situ a peu de vorera. Li envien mil fotos de potencials dissenys de carrer. "És aclaparador, no aconseguim respondre tots els missatges", esbufega Orpheas Tziagidis, el company furtiu d’Emma. Ell s’encarrega de fotos, vídeos, disseny i logística.

Fa ja 10 anys que Emma i Orpheas viatgen pel món mirant a terra. Estampen samarretes, dessuadores i bosses directament de voreres, clavegueres i tapes de carrer. Han passat el rodet per terres de més de 30 ciutats, calculen. Roma, París, Lisboa, Budapest, han arribat a Istanbul i a l’Índia. Intenten explorar noves ciutats cada any; un street art però al revés. Descobreixen detalls ignorats de les ciutats i els donen una segona vida al pit d’algú. Totes les samarretes porten les seves coordenades impreses.

"¡Esteu creant tatuatges de la ciutat!", els va dir una dona a Barcelona. "És una manera bonica de dir-ho –somriuen–. El millor és quan la gent comença a descobrir dissenys en què mai s’havia fixat. Inspires les persones a veure la ciutat d’una altra forma". Emma ha arribat a estampar en samarretes senyals de circulació, plantes tropicals, verdures, galetes...

"Barcelonesa", es llegeix en una altra de les noves samarretes anunciades a la web. Aquesta la van piratejar en ple passeig de Gràcia. La tipografia vintage és d’una tapa de l’antiga Companyia Barcelonina d’Electricitat. Passa desapercebuda davant la boutique de Valentino, gairebé vorejant la Diagonal. "Va ser bastant emocionant estampar-la entre tanta gent i trànsit", recorden. Estaven nerviosos. En la seva anterior visita a Barcelona els van posar una multa. "Hem d’admetre que ens agrada aquesta adrenalina", somriuen.

Tinta eco i rentable

"Normalment no tenim problemes", prometen. Utilitzen tinta ecològica, rentable, sempre deixen el terra impol·lut. Més net del que estava, això segur. L’escombren abans i l’esbandeixen després. L’espai públic –és el que volen demostrar– hauria de ser de tots. "Amb sentit comú i respecte –puntualitzen–, però també amb llibertat i creativitat". ¿El seu lema? "Modelem la ciutat nosaltres mateixos".

En la seva anterior visita a Barcelona, fa 7 anys, Emma va estampar en tres dies 170 samarretes i 40 bosses. Ara ja només fan al carrer "el procés creatiu": localitzar i piratejar. "S’estava perdent l’espontaneïtat del projecte", justifiquen. Havien de viatjar amb maletes XXL. "Ara tenim més temps per triar i desenvolupar dissenys". Les sèries continuen sent limitades i es reprodueixen amb tècniques artesanals, com la serigrafia. D’un en un. D’aquesta última visita a Barcelona encara els queden dues sèries per revelar.

Notícies relacionades

Les obres de la Rambla traslladaran les afectacions al costat Raval al juny

Collboni plantejarà tornar a suspendre les relacions de BCN amb Israel

Segons explica, el seu objectiu a llarg termini és "continuar inspirant les persones a veure la seva ciutat amb nous ulls i potser trobar col·laboradors. Ens encantaria que els nostres dissenys de Barcelona es venguessin localment".

És allà on comença la segona part, diuen: quan la gent es posa les samarretes de carrer. "I es converteixen en part del projecte", apunta Emma. "En poden parlar, mirar-se al mirall, passar pel mateix carrer": ‘La meva samarreta es va fer aquí’. Al carrer Mallorca, on ja ningú mira a terra.