BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura

Quan s’hagin acabat les dues obres, una l’abril del 2027 i l’altra a inicis del 2028, l’Ajuntament de Barcelona té previst reformar aquesta famosa plaça dura per fer-la més verda i amable. Ho va anunciar ara fa 13 mesos l’alcalde Jaume Collboni, juntament amb l’arquitecta en cap del consistori, Maria Buhigas. La intervenció segueix avui en fase de disseny, confirmen fonts municipals. EL PERIÓDICO ha consultat a cinc experts com ho farien per abordar aquest repte urbanístic.

El nucli de la remodelació serà eliminar el sòcol de 1.100 m² que hi ha davant del Macba i que tant agrada a patinadors de mig món. Donarà pas a vegetació i bancs o cadires per atraure usos veïnals. Diverses recreacions virtuals dibuixaven tres opcions per a la substitució, sense que n’hi hagi cap que sigui definitiva. Aquest estudi preliminar, per cert, el firma Meier Partners, el bufet de l’arquitecte Richard Meier rebatejat després d’haver-se jubilat el 2021. Seva és la fotogènica seu blanca del museu, que la institució anomena Edifici Meier.

Final del monopoli

El Govern municipal no amaga que un objectiu fonamental és acabar amb el monopoli skater. ¿Com? Això és justament el que ara es dirimeix als despatxos municipals. La lletra petita no és intranscendent, ja que a Ciutat Vella l’urbanisme té un gran impacte en la contenció o l’atracció de l’incivisme, tal com es pot veure en places veïnes com per exemple la de la Gardunya.

La reforma també té un vessant simbòlic per a l’ecosistema d’arquitectes i urbanistes de Barcelona. Alguns van participar en la gran operació dels anys 80 i 90 per esponjar el Raval Nord mitjançant un sistema de places que enllaça grans equipaments com el CCCB, el mateix Macba i les facultats de la UB i la Blanquerna.

La plaça dels Àngels és la pedra angular d’un recorregut per als vianants paral·lel a la Rambla que connecta l’Eixample amb el cor de Ciutat Vella. Va néixer pràcticament de zero –per mitjà de demolicions– a través de l’innovador pla del Liceu al seminari de Lluís Clotet i Oscar Tusquets. Tocar Àngels és, en definitiva, obrir una reflexió sobre els encerts i els errors en la creació d’aquesta cadena d’espais públics.

N’hi ha d’inacabats o en revisió, com la plaça de Castella al carrer dels Tallers, amb obres de millora aquest 2024. O la Gardunya, que es beneficiarà dels plans de l’Ajuntament i la Generalitat per rellançar l’antic hospital de la Santa Creu. També la pista de bàsquet eternament provisional a la placeta de Terenci Moix, que amaga una subestació elèctrica. Tindrà una oportunitat quan es traslladi a la Misericòrdia l’activitat sanitària que avui ofega l’aclamat Dispensari Antituberculós de Josep Lluís Sert.

Notícies relacionades

Aquests són els horaris i centres comercials que obren aquest diumenge a Barcelona

Una exposició ressuscita el ‘miracle’ de Jujol a Santa Maria del Pi

Pendents d’un jutge

Tampoc no s’ha de descartar un gir de guió judicial, ja que els veïns contraris a l’ampliació del Macba l’han portada als tribunals. Per extensió, rebutgen la reforma municipal perquè entenen que la pèrdua d’un miler de metres quadrats d’espai públic no quedarà prou compensada pel miler de metres del sòcol reinventat i els 349 del mirador que coronarà el pòrtic. Aquesta oposició també serà determinant per al destí de la zona. En definitiva, en el pròxim mandat el Raval Nord serà a la palestra. I el full de ruta municipal es forja ara.