La Diputació gestionarà l’últim tram del Besòs

Durant anys, la desembocadura del Besòs ha sigut una assignatura pendent en la gestió ambiental de l’àrea metropolitana. Mentre que el tram mitjà del riu ja compta amb projectes de recuperació i una modesta xarxa d’espais naturals que miren de desenvolupar-se en paral·lel al parc fluvial, la part final on el riu es troba amb el mar ha quedat fora del mapa de cures institucionals, malgrat alguns intents per part de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i les oportunitats que crescudes i temporals han ofert.

La barra de sorra que es forma després de les riuades, rica en biodiversitat i hàbitat d’aus com l’amenaçat corriol camanegra (Charadrius alexandrinus) que nia a la platja, ha anat acumulant residus per la falta de gestió.

Però això canviarà a partir d’ara perquè la Diputació de Barcelona assumeix el manteniment d’aquesta franja, a través d’un acord amb l’Ajuntament de Sant Adrià, el municipi on es troba l’espai, que feia temps que reclamava una solució. El compromís es va formalitzar ahir en una reunió entre la presidenta de la diputació, Lluïsa Moret, i l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete. Totes dues van firmar un conveni per incorporar aquest espai a la xarxa del parc fluvial del Besòs. Com a primer pas, es posarà en marxa una prova pilot per avaluar-ne les necessitats i definir el model d’actuació, mentre es perfila l’encaix jurídic definitiu.

Moret va remarcar que es tracta d’"una realitat estructural que s’ha de gestionar des de l’àmbit públic", i va recordar el valor (i sobretot el potencial) ecològic de l’enclavament. És a dir, de moment encara no se sap quins projectes concrets es posaran en marxa a la zona i es posa el focus en el manteniment de la barra. Però no es tanca la porta a portar a terme accions de restauració.

La diputació va anunciar una inversió de 750.000 euros per a un projecte de revegetació en el marge dret del riu, a l’altura del tanatori de Sant Adrià que, com ja va avançar aquest diari, permetrà connectar aquesta zona amb el barri de la Catalana i millorar tant la qualitat ambiental com la integració urbana de l’entorn. "És una actuació estratègica per cosir la ciutat", va assenyalar Cañete.

Durant la trobada, també es va abordar la renovació del Pla d’Emergència Específic del Parc Fluvial del Besòs (SABHE), un sistema que permet avisar la ciutadania en cas de crescudes del riu i garantir un ús segur del parc. Aquestes alertes es van activar durant les últimes pluges abundants a la conca del Besòs.

Notícies relacionades

L’estació de bus de Fabra i Puig es reorganitza pels talls de l’R3

BCN, Marbella i Sevilla, les ciutats amb més pisos turístics il·legals

Un únic model

L’actuació a la desembocadura forma part d’un impuls més ampli per millorar la gestió ecològica del riu Besòs, especialment en els trams mitjans i alts. Des de fa temps, tècnics i administracions reclamen una visió integrada del curs, amb criteris comuns de restauració ambiental, connectivitat ecològica i prevenció de riscos. De fet, recentment l’ACA va admetre a aquest diari que treballa en un pla per unificar criteris a l’hora de recuperar la ribera d’aquest riu.