BCN identifica uns cent assentaments i ocupacions il·legals
L’ajuntament localitza el 70% d’ocupacions il·legals en propietats privades o municipals als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i l’Eixample.
L’Ajuntament de Barcelona té un centenar d’ocupacions il·legals i assentaments d’infrahabitatges "identificats i en algun tipus de tràmit", tant pel que fa a pisos de titularitat municipal com a d’altres espais públics o privats, ja siguin solars, naus, locals o un altre tipus d’edificis. Aquesta dada figura en el pla sobre ocupacions i assentaments que el govern de l’alcalde Jaume Collboni va presentar aquest dimarts davant l’oposició en la comissió municipal d’urbanisme. El protocol posa l’accent a velar per evitar riscos que comprometin la integritat dels que malviuen sota un sostre sense un títol habilitant o en barraques i, alhora, advoca per impedir que les ocupacions es consolidin.
L’informe, a què EL PERIÓDICO ha tingut accés, detalla que el 65% del centenar dels casos d’infrahabitatge localitzats són en propietats privades i el 35% restant a sòl municipal. El mateix document desgrana que "el 70% d’aquestes ocupacions es concentren als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i l’Eixample, el 20% està situat a Sants, Sarrià i Gràcia, i el 10% a Nou Barris, Horta-Guinardó i les Corts". El consistori precisa que no tots els casos identificats es troben en tràmits per ser desallotjats. "Cada expedient està en diferents fases", indica, sense que es pugui anticipar quina serà la resolució.
Anticipar-se a la implantació
El full de ruta preconitza que, "per evitar nous assentaments o ocupacions, cal anticipar-se a la seva implantació", tant en casos nous com "si són reincidents una vegada ja desallotjats", distingeix. "S’han d’adoptar mesures per evitar la consolidació de l’ocupació ja implantada, tant pel que fa al nombre com al temps, per evitar possibles riscos, garantir la seguretat o minimitzar les possibles molèsties que puguin ocasionar", defensa.
El document enumera propostes "per evitar la nova implantació o consolidació" d’ocupacions o nuclis d’infrahabitatges. Advoca per "promoure usos o obres provisionals en immobles, locals o solars buits, tant públics com privats, per evitar possibles ocupacions". En cas de no ser factible treure profit temporal d’aquests espais, planteja instal·lar "alarmes en espais municipals buits".
També creu necessari aconsellar "mesures a tenir en compte per part dels propietaris quan tanquen locals de negocis". A més, suggereix que el consistori es doti d’una partida pressupostària per assumir el cost de demolicions i tapiats sense endarrerir-los i passar després la factura als amos, així com "promoure les accions judicials subsidiàries per al desallotjament si s’altera la convivència o l’ordre públic o si posen en perill la seguretat o la integritat de l’immoble". D’altra banda, insisteix en la necessitat de "portar a terme les investigacions policials que toqui" i fer un registre de solars sense edificar. El pla municipal apunta que la "màxima prioritat" és "vetllar per la seguretat de les persones ocupants o tercers", per "evitar situacions de risc o perill per a la seva seguretat o integritat física, i garantir a més la protecció i atenció a les situacions de vulnerabilitat".
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- Sistema sanitari Catalunya congela l'ampliació dels cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals
- La plaça de la Revolució recull els mobles
- Novetats de l’Agència de l’Habitatge La Generalitat introdueix canvis en la definició de gran tenidor de vivendes a Catalunya
- Apunt Vinícius sí que és un problema
- La gestió de la dana L’exconsellera Pradas, sobre la tarda del 29-O: "No sabia on era Mazón"
- En clau europea Vot de càstig
- Pugna tecnològica IA lliure i gratis, el model de Pequín
- Pla de Rabat L’ONU recolza la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental
- Guerra comercial L’absència de Trump a l’APEC deixa via lliure a la Xina per erigir-se en soci fiable
