Francesc Castellana: "La meitat dels 1,2 milions de treballadors de BCN viu fora"

Està molt bé. Barcelona creix més ara que Catalunya, Espanya i la Unió Europa.

¿I com és això?

Per tres factors. Un: la covid no va acabar amb les empreses petites i mitjanes, i amb els ertos, es va recuperar aviat l’activitat i l’ocupació. Dos: Barcelona és un node de la regió metropolitana, el node principal, i ha captat coneixement, universitats, consultores, aspectes que n’han propiciat el creixement. I després hi ha el turisme. El 90% de la ciutat són serveis.

A més, ara el pes de la indústria a la ciutat és menor.

La indústria té un pes molt més petit que dècades enrere des de la reorganització urbana. És important tenir una base industrial, però cada vegada mirarem més tota la regió metropolitana, des de Mataró a Sabadell i Terrassa i fins a Vilafranca, com un àmbit econòmic únic.

La Barcelona dels cinc milions d’habitants. ¿Políticament pot ser complicat estructurar la regió però econòmicament ja existeix?

La mobilitat ja ho determina. Barcelona té prop d’1,2 milions de llocs de treball i hi ha 800.000 barcelonins que treballen, dels quals uns 550.000 ho fan a la ciutat. Els prop de 300.000 restants treballen fora de la capital catalana. Jo he nascut a Molins de Rei i, per tant, tinc una visió de la metròpolis des de la perifèria. Barcelona i el seu Ajuntament, la ciutat administrativa, amb el seu alcalde, ha crescut de moltes maneres. La Barcelona de Porcioles era consumir la perifèria per créixer: la gran Barcelona consumia territori. La Barcelona democràtica, la de Narcís Serra i sobretot Pasqual Maragall, es reordena i és la que es vol col·locar al món.

La gent llavors no sabia on era Barcelona.

Maragall va ajudar a reorganitzar Barcelona però, sobretot, la posiciona mundialment. I ja som una ciutat del món. La primera vegada que vaig anar a Nova York vaig pensar: "Això no és una ciutat, això és el món". Hi ha de tot. I ara Barcelona és això. Ara hi ha fluxos per raó de treball, turístiques, de negoci. És una ciutat que es mira les grans ciutats.

I que no té marxa enrere, tant pel que fa a les coses bones com a les dolentes.

No. Tret d’un cataclisme que ningú desitja. La Barcelona actual supera els límits del seu terme municipal. S’ha de fer amb els habitants de la regió metropolitana. Encara no ens hem adaptat a aquesta ciutat que ja som.

¿Podem tornar als llocs de treball a Barcelona i la gent que ve a cobrir-los?

Sí: Barcelona té 800.000 residents que treballen. D’ells, ho fan a Barcelona uns 550.000. La resta surt de la ciutat. A Barcelona hi ha 1.200.000 de llocs de treball, entre règim general i autònoms. Prop de 600.000 persones venen a Barcelona des de la regió metropolitana a treballar.

¿Aquestes 600.000 persones les assenyalem com a responsables dels problemes de mobilitat de Barcelona?

És una manera molt general de veure-ho. Jo crec que són els que més pateixen el problema d’una ciutat que no és capaç d’omplir els seus llocs de treball amb els seus residents i necessita que vingui altra gent. I no existeix una infraestructura suficient de transport per assumir aquesta dinàmica.

Però el discurs en mobilitat s’ha centrat en com gestionar tots aquests cotxes que venen cada dia de fora.

És una visió que té alguna gent a Barcelona, una visió propietària, benestant: això és nostre i els de fora venen. Cal passar d’una visió propietària a una de compartida. Barcelona ha d’acordar amb tots els municipis com gestionar la mobilitat residència-treball per minimitzar-la al màxim possible.

¿Com ha augmentat?

Hi ha dos conceptes: autosuficiència i autocontenció. Autosuficiència és la capacitat per cobrir els llocs de treball d’una ciutat amb els seus residents. Autocontenció és que els residents trobin feina a la seva ciutat. Barcelona sempre ha tingut nivells més alts d’autocontenció i més baixos d’autosuficiència. Ara la ciutat està perdent autosuficiència, l’autocontenció es manté, amb certa tendència a la baixa. A les ciutats metropolitanes és al revés: tenen més autosuficiència i menys autocontenció. Molta gent d’aquests llocs va cada dia a treballar a Barcelona.

¿I la proporció idònia?

Notícies relacionades

¿Què ha passat a Cornellà? Les claus de l’atropellament múltiple al camp de l’RCD Espanyol

BCN i 14 ciutats més demanen a la UE 300.000 milions per a pisos

El que seria normal, la idea clàssica de ciutat, parteix d’un 70% d’autosuficiència i d’autocontenció. Si analitzo la regió metropolitana en conjunt, hi ha un 70% d’autocontenció, de residents que treballen al seu propi municipi. Amb dades del cens del 2021, a Barcelona hi havia un 78% d’autocontenció i un 56% d’autosuficiència. La realitat actual: de 800.000 treballadors barcelonins, uns 550.000 treballen aquí; l’autocontenció ha baixat a prop del 70%. Pel que fa a l’autosuficiència, si d’1,2 milions tenim uns 700.000 treballadors de fora de Barcelona, està en un 48%. Cada vegada més necessitem la gent de fora de la ciutat. Com ens passa en el tema migratori.

¿Arriba la immigració que és necessària laboralment?

Sempre. La població que ve ho fa per treballar, no per viure, perquè aquí la vida és més cara. I per aprofitar els sistemes de salut ve molt poca gent. La majoria ve perquè hi ha oportunitats. Ara, més de la meitat de les persones que treballen a Barcelona són titulades superiors.