"Som companyes i som amigues"

"Tenim molta sort, perquè a més de companyes som amigues", resumeix la trimmer María Cantero des de la sala del pis que comparteix amb Silvia Mas, Nicole van der Velden i Neus Ballester. Les integrants de SailTeam BCN, a excepció de Paula Barceló, que viu a prop d’on estudia Medicina per poder compaginar millor les seves dues vides, es van concentrar a l’edifici Antares de Barcelona després dels Jocs.

"La Paula no viu amb nosaltres perquè està estudiant Medicina i jo vaig i vinc del BISC ( Barcelona International Sailing Center) per l’equip jove, però tothom ve a utilitzar les instal·lacions i les pistes de pàdel. La Paula no es perd ni un partit i fins i tot juguem sovint amb les noies d’altres equips, en general hi ha superbon ambient", explica Ballester, la timonera i benjamina de l’equip. "Jo no soc gaire bona, la Silvia em clava veritables pallisses", fa broma Cantero.

Les espanyoles conviuen des que van tornar de Marsella a l’Antares, un edifici residencial ubicat davant el Fòrum on poden entrenar-se i descansar amb totes les comoditats. "Quan competim estem lluny de la família, dels amics... Estem aïllades. I per a nosaltres era clau poder-ho tenir tot a prop, perquè ens entrenem moltes hores i acabem molt cansades. Tenir cuina, gimnàs i fins i tot l’oci al mateix edifici ens facilita molt la vida", afirma Mas, la timonera. "Ser aquí ens dona molta vida i ens fa estar més unides", assegura Cantero.

Dones empresàries

L’oportunitat va sorgir gairebé per casualitat, quan poc abans de marxar als Jocs, Mónica Azón, l’entrenadora de l’equip femení, va coincidir en un dinar de dones empresàries amb directives de l’Antares. "Va ser increïble. Tan sols explicant-los que teníem un problema, en menys de 24 hores ens havien obert les portes", afirma l’entrenadora. Així, durant dos mesos, el seu apartament a l’edifici residencial més alt de Barcelona, s’ha convertit en una espècie de segona base per al SailTeam BCN. "Sabem que som un equip petit amb una capacitat diferent de la d’altres equips i aquesta oportunitat ens ha ajudat molt", afirma Azón. I és que, tot i que els integrants de la divisió jove viuen al Centre d’Alt Rendiment, passen moltes hores aquí. "No saps el que costa fer-los fora de la piscina", fa broma Mas.

Entre les regatistes, la sintonia és fantàstica i això, esperen, les ajudarà al vaixell. "La comunicació en aquest tipus de vaixells és crucial. Cal estar tota l’estona descrivint el paisatge a la companya de l’altre costat perquè nosaltres només veiem una part reduïda del camp. Per sort ens entenem molt bé", explica la timonera d’estribord Ballester. "Tenim molt bona sinergia entre totes i això és el més bonic d’aquest equip. Totes ens coneixíem d’abans, algunes més que d’altres, però per a mi, elles són el més bonic que m’emportaré d’aquesta experiència", afegeix Cantero.

Notícies relacionades

Janet Sanz: «Si alguna cosa he fet ha sigut recuperar el somni de Cerdà d’una ciutat saludable»

Stella Maris, 100 anys d’atenció als mariners

Cada dia, després d’entrenar-se amb el simulador, es reuneixen per mirar d’afinar tota mena de detalls. "El repte de comunicació d’aquests vaixells és totalment nou. És la primera Copa Amèrica en què hi ha dos patrons i això complica molt la navegació. Qualsevol error de comunicació pot fer que la maniobra surti completament malament", adverteix Azón. L’AC40, igual que l’AC75, vola sobre l’aigua i el controlen dos timoners que s’han de posar d’acord en les decisions. "Van molt ràpid, qualsevol decisió és molt important", assegura Mas. "¿Por? ¡Que vagin ta ràpid és el que mola!", assegura.

"Tenim ganes de posar en pràctica ja tot el que hem practicat al simulador", assegura Mas. Cada dia practiquen estratègies i maniobres als simuladors per guanyar facilitat a l’aigua, ja que no han pogut acumular gaires hores de navegació per no tenir un AC40 propi. "Cada dia preguntem pel grup de WhatsApp qui es vol connectar i organitzem regates de flota amb els altres equips", explica Mas.