Habitatge
Propietaris de pisos turístics de BCN exigeixen mil milions a la Generalitat
Davant l’extinció anunciada per al 2028, la patronal Apartur precisa que la reclamació correspon a propietaris de 1.500 habitatges i 25 empreses que les gestionen, però calcula que a tot Catalunya s’arribaran a sol·licitar 7.000 milions.
La patronal barcelonina de pisos turístics Apartur va anunciar ahir que només a Barcelona els propietaris i gestors de pisos turístics exigeixen ja 1.000 milions d’euros en reclamacions a la Generalitat per considerar que lesiona el seu patrimoni amb el decret –aprovat el novembre del 2023– amb el qual el Govern català va obrir la porta a la possibilitat que els ajuntaments que ho desitgin redueixin el nombre d’aquests habitatges o fins i tot que els puguin eliminar.
Els consistoris no podran procedir fins al 2028, segons la previsió de la norma. El cas més significatiu i rellevant és el de Barcelona: els seu alcalde, Jaume Collboni, ha advertit que el 2028 –s’entén que si continua en el càrrec– extingirà els 9.800 pisos turístics que hi ha actualment a la ciutat. A tot Catalunya s’estima que en són prop de 100.000.
Ingressos del futur
El límit per presentar reclamacions arribarà el 8 de novembre, quan es compleixi un any de la publicació de la regulació, va remarcar ahir l’associació. El seu president, Enrique Alcántara, i la seva directora general, Marian Muro, van explicar que s’han centrat a assistir els propietaris de pisos turístics i les empreses que els gestionen, i, tot i que xifren en aquests 1.000 milions d’euros les reclamacions patrimonials ja presentades, creuen que a Barcelona s’arribarà a 3.000 milions i en tota a Catalunya a 7.000 milions.
Les reclamacions per valor de 1.000 milions es corresponen amb 1.500 habitatges i 25 empreses que gestionen pisos turístics, i, segons va precisar Alcántara, es basen en el càlcul del cost de reformes ja fetes i dels ingressos que deixaran d’ingressar-se si aquest tipus d’habitatges desapareixen. De fet, va dir, el càlcul de les reclamacions té en compte els diners que perdrien els pisos al passar del lloguer turístic al convencional.
Muro va remarcar ahir que l’extinció de llicències per part d’un ajuntament suposaria una "expropiació encoberta d’un dret". Va recordar també que hi ha un recurs d’inconstitucionalitat presentat contra el decret i un procediment obert a la UE, i s’hi suma la reclamació patrimonial que ahir van fer pública.
Notícies relacionadesMuro va recordar un altre aspecte: els titulars actuals de llicència de pis turístic que visquin en municipis que no extingeix tots els habitatges perdran aquest permís i hauran de partir de zero per tornar a tenir-la.
Alcántara va advertir que els hotels no són el recurs necessari per suplir els pisos turístics: "La solució de fer hotels és hipòcrita. Els hotels estan fets en terreny residencial i han deixat la ciutat sense milers d’habitatges. La solució hotelera no és bona, la sostenible és la dels pisos turístics.
- Temporada de festivals Un mapa dels festivals essencials d’Espanya: de O Son do Camiño al Sonorama
- Salut mental Els científics coincideixen: llegir, escoltar música i visitar museus són hàbits que ajuden a frenar l’envelliment
- Congrés de les Joventuts Socialistes Sánchez promet donar la batalla i demana temps: «Tot i que maniobrin, anirem fins al 2027 i més enllà»
- Conflicte al Pròxim Orient Israel amplia la seva operació terrestre al Líban i captura un castell medieval protegit per la Unesco
- Detenen una dona acusada de robar 920 euros d'una parròquia de Barcelona que havien de servir per pagar les excursions d'uns nens
