Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Està en un moment d’emergència habitacional. Una part de la població, no ja la de rendes més baixes, sinó de les classes mitjanes, se n’ha d’anar, expulsada pel preu de la vivenda i per l’augment del cost de la vida.

¿Què opina del cas dels expats que venen a viure a Barcelona?

Ho comprenc. Jo no viuria a Suècia encara que em paguessin. No tinc res contra aquest país, però tant fred... En canvi, si fos suec, possiblement voldria tenir una casa aquí. Si els estrangers venen aquí és per la nostra manera de viure. El problema és la contradicció entre els que venen i les necessitats que tenim. Els nostres fills han de marxar de Barcelona i ja no només a Santa Coloma i a Badalona, perquè allà l’habitatge també està car. Al final, Barcelona acabarà sent la no-Barcelona.

Hi ha qui diu que, si Barcelona és una ciutat d’èxit, la vivenda ha de ser cara, com passa a les grans capitals europees.

Això es pot acabar pagant, i crec que ja ho estem començant a fer. Estava a Ciutat Meridiana l’altre dia. Fins ara, el problema allà eren els desnonaments. En canvi ara hi ha baralles entre el veïnat. En aquests moments hi ha una baralla per ocupar els últims pisos disponibles dins de la Barcelona soterrada, en la qual de vegades intervenen màfies.

¿On són aquests pisos?

A les perifèries. Allà on s’estan buidant pisos: a Ciutat Meridiana, al Besòs... Allà hi ha, d’una banda, unes màfies molt a prop del Besòs que intenten controlar les ocupacions. I hi ha sistemes defensius del moviment veïnal que prefereixen cedir els habitatges buits a persones que realment els necessiten abans que les màfies els ocupin. Al Besòs hi ha bancs que compren immobles i no en fan res. I crec que hi ha intenció que el Besòs al final s’enfonsi. Fer tabula rasa i començar de nou al costat del mar. És maquiavèl·lic, però, ¿quin sentit té comprar vivendes buides i deixar-les buides?

Els interessos de Colau i de Barcelona en Comú en habitatge, mobilitat, política social, ¿coincidien amb els de la FAVB?

Bastant.

¿Quin balanç fa vostè dels vuit anys de gestió de l’alcaldessa?

Crec que va ser un govern benintencionat en el qual al final va poder més la gestió que l’explicació.

¿I això què suposa?

Suposa que van perdre les eleccions municipals als barris populars. I crec que no hi ha hagut una reflexió sobre el que va passar.

¿No n’hi ha prou tenint bona intenció?

No. I menys quan hi ha poders econòmics tan forts que et fan la vida impossible.

¿La FAVB se sentia escoltada per l’anterior alcaldessa? ¿Se sent escoltada per l’actual alcalde?

En el mandat anterior ens escoltaven bastant més Ara ens és molt difícil mantenir reunions amb l’alcaldia i amb els responsables d’àrees. He demanat veure’mreunir-me un dia amb l’alcalde per parlar de Barcelona en general i de l’habitatge en particular, però per ara no ha sigut possible.

El govern actual presumeix d’haver acabat amb l’enfrontament amb els sectors econòmics, amb el conflicte.

En això estic d’acord. Efectivament, ja no hi ha conflicte amb els sectors econòmics. Però veient que no es va aprovar el pla d’ctuació amunicipal (PAM), el PSC s’ha d’adonar que Barcelona necessita un govern que sigui estable i de majories; si no, anem cap a una ciutat embassada en els seus debats partidistes durant anys.

¿Quines preferències de pacte de govern té la FAVB?

El nostre programa general el defensen millor les forces progressistes que no pas les conservadores. Preferiríem que els progressistes es posessin d’acord.

¿PSC-Comuns-ERC?

Seria el més assenyat.

¿Com està la FAVB?

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Soc optimista. Hem conclòs que no podem incloure-ho tot. Ens hem decidit a donar prioritat a les polítiques d’habitatge i tot allò que s’hi relaciona indirectament, com el turisme. Necessitem, com a moviment social, trobar un altre cop el nostre camí.

¿S’ha perdut el camí?

La FAVB ha tingut diferents crisis, sobretot relacionades amb l’entrada de persones d’associacions de veïns molt lligades a l’Administració. Ara ens falta trobar-nos de nou com a moviment social i saber el que és una associació de veïns.