El ‘veí tipus’ de Sant Cugat es declara ecologista i catalanoparlant

L’actual govern municipal de Sant Cugat (Junts-ERC) ha pilotat aquest observatori amb la finalitat d’"analitzar l’opinió de la ciutadania, els seus problemes i avaluar les polítiques públiques del consistori". En aquest sentit, salta a la vista que l’estudi no esmenti cap casuística entorn de l’accés a la vivenda, problemàtica a l’ull de l’huracà de la conversa pública de Sant Cugat, municipi català amb els lloguers més cars (1.341 euros de mitjana, segons les últimes dades de l’Institut Català del Sòl).

Futur barri nou

Mostra inequívoca de fins a quin punt la vivenda està en el focus és que Sant Cugat fins i tot impulsa un barri sencer per aturar el fenomen de l’expulsió de joves a causa dels lloguers desorbitats. Això és rellevant perquè es tracta de la ciutat més jove de Catalunya només al darrere de Salt i Vic, amb una mitjana de 41,34 anys.

Quant als resultats de l’esmentat observatori, es pot remarcar que la població enquestada de Sant Cugat es declara majoritàriament catalanoparlant (el 50,3% el parla de forma habitual) i ecologista, ja que els veïns diuen portar a terme accions sensibilitzades amb el canvi climàtic. A tall d’exemple, el 94,8% dels enquestats diu aprofitar, sovint o sempre, el menjar abans de llençar-lo; un 91,7% porta bosses pròpies al supermercat; un 90,6% separa els residus; un 86,6% fa dutxes més curtes; un 66, 9% va caminant en distàncies d’entre 15 i 45 minuts, i un 45,2% recull l’aigua sobrant per a la cisterna del vàter o per regar les plantes. En aquests indicadors les dones i les persones grans es mostren més ecologistes. Per la seva banda, el 51,3% considera que s’han d’incrementar les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a les ciutats i minimitzar-hi la circulació de vehicles dièsel i gasolina.

Com a contrapunt, es pot tenir en compte que el 56,9% dels habitants de Sant Cugat no està a favor d’augmentar els carrils per a bicicletes, tema que ha generat debat en l’àmbit polític amb la remodelació del centre de la ciutat, Els Quatre Cantons.

La bandera del català

Quant a l’idioma, la majoria de santcugatencs assegura utilitzar el català de forma habitual (50,3%), mentre que únicament el 32,8% utilitzen el castellà quotidianament. El 12,6% restant diuen parlar les dues llengües. Més enllà de la llengua utilitzada de forma quotidiana, la gran majoria (77,5%) de la ciutadania vol que el català sigui reconeguda com a llengua oficial a la Unió Europea.

En contraposició, davant l’escenari de "quan algú se m’adreça en castellà", el 53,3% de la població assegura contestar en català. Concretament, el 22,9% diu canviar d’idioma si la "conversa no és fluida". El 18,1% afirma passar-se al castellà si l’altra persona li expressa que no entén el català, mentre que el 9,5% contesta que es manté amb el mateix idioma "parlant més a poc a poc i alternarà les dues llengües". Finalment, el 3% es mantindrà en català "fins al final de la conversa". De tota manera, el 45,3% respondrà en castellà si li parlen en aquest idioma.

En general, les opinions estan dividides quant al creixement d’aquest municipi del Vallès Occidental. Mentre que el 50,1% el valora de forma negativa, únicament el 38,3% el considera positiu. De fet, són els joves de 16 a 24 anys que tendeixen a valorar millor aquest extrem.

Blocs de pocs pisos

En relació amb la preferència de creixement, el 72,6% de la població s’acull a un model com el de Valldoreix i Mirasol (cases i blocs de pisos de màxim dos plantes) o el de Coll Favà i Parc Central (de màxim tres plantes).

Notícies relacionades

Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor

Els amos de pisos turístics demanaran indemnitzacions si els treuen la llicència

Un altre aspecte que configura el perfil veïnal de Sant Cugat és la seguretat. Més del 85% diu no haver patit cap robatori l’últim any (ni pel carrer, ni a casa, ni danys al vehicle). No obstant, la valoració mitjana que els ciutadans de Sant Cugat enquestats donen al nivell de seguretat és d’una nota de 6,93 sobre 10, mantenint-se aquesta xifra molt estable en els últims cinc anys.

Per barris, Valldoreix és el barri que té menys sensació de seguretat i el nucli antic el que més. Per edats, els més joves són els que se senten més segurs i, a mesura que augmenta l’edat, disminueix la percepció de seguretat al municipi. Finalment, una altra dada rellevant de l’estudi és que la població valora l’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), amb una nota de 6 sobre 10, gairebé mig punt per sota a la de l’Observatori anterior.