RETHINK BCN
Els grans reptes de la regió metropolitana
Foment defensa la necessitat d’abordar la desigualtat social, el canvi climàtic i la intel·ligència artificial a l’informe ‘Activar la metròpoli’, el tercer d’un cicle sobre la ciutat dels 5,5 milions d’habitants.

Tres anys enrere, el març del 2021, la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) i Foment del Treball van presentar Rethink BCN, un cicle de ponències plantejat per donar visibilitat al projecte de la regió metropolitana de Barcelona, un continu que suma 5,5 milions d’habitants que tants experts consideren que ha de ser un tot en el futur que vagi més enllà dels 1,6 milions de veïns de la capital catalana i els 3,3 que té l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
A hores d’ara, Rethink BCN ha elaborat ja tres informes sobre aquesta regió metropolitana, que equivaldria a afegir als territoris de l’actual AMB el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Garraf i l’Alt Penedès, en total 164 municipis.
Aspectes pendents
En un acte a Foment, introduït pel vicepresident d’Aigües de Barcelona, Ciril Rozman, es va fer balanç del procés i el director de la SBEES, Fèlix Riera, va presentar el tercer informe: Repensar la metròpoli. Activar la metròpoli. Una de les conclusions principals del text és que hi ha tres aspectes que estan pendents de ser resolts i que són considerats clau per aconseguir una metròpoli del segle XXI: l’aplicació de la tecnologia aplicada per tenir ciutats intel·ligents, el combat del canvi climàtic i la lluita per la igualtat social. Així ho va remarcar el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, en conversa amb la periodista Glòria Marín. Sense un esforç comú que aporti solucions a la pobresa, el canvi climàtic i l’aplicació de la intel·ligència artificial, el procés cap a la gran Barcelona de 5,5 milions podria acabar torçant-se.
"Avui la problemàtica són les creixents desigualtats socials. Si no les eliminem i cohesionem la nostra societat, probablement apareguin partits populistes", va vaticinar Sánchez Llibre, que va reclamar una aposta decidida per afrontar els tres reptes citats: "Hem de ser resolutius".
Col·laboració publicoprivada
Per fer-ho, jutja imprescindible una feina en comú entre administracions, empresa privada i tercer sector, el de les entitats socials, per perseguir un equilibri en el qual pesi la redistribució econòmica, que part del benefici empresarial serveixi per millorar la situació de la població amb menys recursos.
En el segon front, el del canvi climàtic, Sánchez Llibre va advertir que s’ha de fer compatible l’abordatge d’un fenomen que, va recalcar, s’ha demostrat cert malgrat que alguns, tants, no creien que el risc fos real, amb la realitat industrial de Catalunya, Espanya i Europa. "El canvi climàtic existeix", va remarcar, però també va avisar que si, com preveu el calendari del Govern central, es tanquen les centrals nuclears catalanes el 2031 i el 2035, no hi haurà prou energia renovable per afrontar el canvi. "És el gran interrogant", va recalcar. D’on sortirà aquesta energia si es tanquen les nuclears.
"És el gran repte pendent", va dir, al seu torn, el president de Foment sobre la futura aplicació de la intel·ligència artificial a la ciutat: "Sense cap mena de dubte, transformarà l’economia i afectarà tots els sectors. Caldrà buscar la seguretat jurídica d’empreses i ciutadans".
Els dos informes anteriors del cicle van ser presentats el 2021 i el 2022. El primer va resumir els punts necessaris per potenciar la regió metropolitana i el segon va aprofundir en la naturalesa que hauria de tenir el plantejament d’una Barcelona que multipliqui l’espai que representa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero
- La caixa de ressonància ¿Qui dimonis és Kiko Veneno?
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Joia arquitectònica La reforma de la plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur de l’històric CAP del Raval
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç