El Govern blinda que les noves ZBE s’aprovin just després de les eleccions

El decret del Pla de Qualitat de l’Aire, Horitzó 2027, nomenclatura de la regulació sobre ZBE que impulsa l’Executiu català, va passar dimarts en mans del Consell Tècnic del Govern, que analitza i estudia els assumptes que els consellers aprovaran posteriorment. El pròxim pas és que la norma passi en mans del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), l’òrgan que haurà de realitzar un informe durant el mes i mig vinent, termini en què es prolongarà la tramitació, segons va confirmar ahir el conseller David Mascort (ERC).

La previsió d’Acció Climàtica és que, després de passar pel CTESC, el Consell Executiu que lidera el president Pere Aragonès (ERC) aprovi la nova regulació, una cosa que no es projecta que sigui possible fins després de les eleccions catalanes, quan es complirà el termini del mes i mig en el qual la normativa es mantindrà en mans del CTESC.

Malgrat que llavors la Generalitat liderarà un Govern en funcions, al Departament d’Acció Climàtica asseguren que l’aprovació de la normativa està blindada, ja que l’inici de la tramitació ha sigut preelectoral. El propòsit –fallit– del Govern era tirar-lo endavant durant el primer trimestre d’aquest 2024, una cosa que han dificultat les tensions amb els ajuntaments.

Reunions al març

L’epíleg de la tramitació de les noves ZBE transcorre després que la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental del Departament d’Acció Climàtica, Mireia Boya, es reunís el març tant amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com amb l’Arc Metropolità de Barcelona, les dues entitats supramunicipals que van vertebrar les al·legacions crítiques de les grans ciutats de l’entorn de la capital catalana.

Malgrat les evidents tensions entre alguns municipis, sobretot els del Vallès (Sabadell, Terrassa, Rubí o Granollers), i l’Executiu català, d’aquestes trobades no han transcendit detalls més enllà de l’acceptació de bona part de les al·legacions que ja va avançar aquest diari. D’aquesta assumpció en van resultar el retard d’un any a les restriccions en les ZBE a vehicles amb etiqueta B o la relaxació de la superfície de sòl urbà residencial afectada a restriccions davant la possibilitat de configurar ZBE supramunicipals.

Sí que hi ha, no obstant, un gest que permet pressuposar l’entesa política que les noves ZBE catalanes no han tingut durant el primer trimestre de l’any, quan les tibantores ban arribar fins i tot al si intern de la mateixa AMB, on el PSC, Comuns i ERC comparteixen govern però es reparteixen respectivament les vicepresidències de Mobilitat, Acció Climàtica i Metròpolis Digital, tot i que els socialistes gaudeixen de majoria absoluta en el Consell Metropolità i ostenten la presidència i vicepresidència executiva.

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Aquest gest és una moció impulsada pel PSC sobre les ZBE que, malgrat esmenes d’ERC i Junts, va tirar endavant al Parlament el 7 de març. Al Govern entenen aquesta aprovació com un aval implícit dels socialistes –que lideren els grans ajuntaments crítics– a la nova regulació de les ZBE catalanes.

Fonts d’Acció Climàtica han explicitat durant la tramitació de les ZBE la intenció de "buscar el màxim consens de les ciutats per reduir al 50% la contaminació en vuit anys". Al tractar-se d’un decret, la norma no necessita passar pel Parlament per aprovar-se i n’hi ha prou que prosperi al Consell Executiu. Quan passi, Catalunya tindrà vigent un nou marc normatiu per implementar accions per millorar la qualitat del seu aire, un corpus normatiu que han exigit tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com la justícia europea en tres missives dirigides a l’Executiu català.