Una placa per a Cerdà a l’Eixample

Una placa, a falta encara de més honors, recordarà on vivia Ildefons Cerdà quan va ser veí de l’Eixample. Dels primers veïns de l’Eixample, a més, tot just un any després que fossin acabades les primeres finques de la nova Barcelona que ell va concebre. La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha posat el segell d’aprovat a la petició que va formular a principis de febrer el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports per portar a terme el reconeixement al que probablement hagi sigut el seu membre de projecció més internacional i, alhora, el que són les coses, més maltractat per la ciutat. El col·legi professional d’aquesta branca de l’enginyeria, amb aquesta petició, va recollir el guant que va llançar aquest diari, mà a mà amb el cronista Lluís Permanyer, per donar resposta a una pregunta que molt pocs s’havien formulat fins ara: ¿on vivia Cerdà?

El silenci i un cert desconcert solia ser la resposta habitual, fins i tot entre els que podrien pronunciar una llarga i ben estructurada conferència sobre l’urbanisme de Cerdà. Ni tan sols la celebració el 2009 de l’anomenat Any Cerdà, amb desenes d’activitats organitzades per celebrar els 150 anys d’aprovació del pla que va multiplicar exponencialment la superfície de Barcelona, va aclarir aquesta incògnita.

Va viure en el número 49 del carrer del Bruc, tot i que llavors a aquella finca li corresponia el 69. Es va traslladar a viure a la quadrícula que, contra vent, marea i una bona part de la burgesia, que preferia el model radial i més de la capital d’Antoni Rovira i Trias, ell havia concebut el 1865. Feia només un any que a només dues illes de distància s’havien completat les primeres quatre cantonades de l’Eixample, en la confluència de Roger de Llúria amb Consell de Cent. Bruc va ser la seva llar fins que el 1875 va deixar enrere Barcelona i es va mudar a Cantàbria, on moriria un any més tard.

Cerdà no havia nascut a Barcelona. Era fill de Centelles, a Osona, però acabat de casar el 1848 amb Clotilde Bosch es va instal·lar primer en el Raval, al carrer de Xuclà, just al costat de la Boqueria, i es va mudar després a la més senyorial plaça del Duc de Medinaceli. És cert que la seva tercera residència, la del Bruc 49, té en part molt a veure amb una espaterrant crisi familiar. La seva quarta filla, a qui no li va negar el cognom, era fruit d’una relació extramatrimonial de la seva dona, però la parella no va superar aquell problema.

El cas, no obstant, és que això no treu valor al fet que Cerdà elegís l’Eixample per començar aquella nova etapa de la seva vida. El paisatge era ingrat. Les poques finques que s’aixecaven eren, és veritat, molt nobles, ja que es pretenia que la burgesia de zones com el Gòtic es mudessin més enllà de les muralles, però l’Eixample era essencialment camp. Cerdà va predicar amb l’exemple. Si no va ser el primer veí de l’Eixample, un projecte injuriat amb ell en vida i una vegada ja mort, va ser dels primers.

L’aprovació de la col·locació de la placa per part de la Ponència del Nomenclàtor anirà seguida d’un parell o tres de passos administratius més, però podria dir-se que la iniciativa ja no té marxa enrere. Resta obtenir, per descomptat, el permís dels actuals amos de la finca per col·locar la placa a la paret, al costat de la porta d’entrada. Consultats per aquest diari, veuen bé, en principi, la proposta, tot i que opinen, amb bastanta raó, que seria de passada una bona oportunitat per reconsiderar la col·locació dels contenidors de residus en aquest tram del carrer.

La placa salda mínimament el menyspreu amb què Barcelona ha tractat incomprensiblement una de les seves figures més importants. Té una plaça dedicada, sí, però a la frontera del terme municipal de la ciutat i, sobretot, fora de l’Eixample. És, a més, una plaça especialment desafortunada. Va tenir-hi un monument dedicat entre 1957 i 1971, una mena de torre de ferro i formigó que el ministre a qui li va tocar inaugurar-lo, Jorge Vigón, va definir com "una mamarratxada".

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

¿On vivia Jujol?

La placa servirà per pagar un avanç del deute que Barcelona té amb Cerdà i, de passada, servirà perquè creixi la xarxa d’aquesta mena de reconeixements, molt comuns a París i Londres. Vist que aquella pregunta formulada mesos enrere, ¿on vivia Cerdà?, ha tingut resposta i final feliç, no està de més, per intentar-ho que no quedi, proposar un altre repte: ¿On vivia Josep Maria Jujol, un altre geni equivocadament ignorat a Barcelona? En el 79 de la Rambla de Catalunya. Queda aquí dit, per si la Càtedra Jujol de la UPC recull aquest altre guant.