TMB procura reduir l’excés de vibracions del metro

La companyia contractarà obres per un milió d’euros en 14 punts de la xarxa on s’han detectat tremolors per sobre del permès, que se sumen als 1,9 milions compromesos per la mateixa raó des del 2022

TMB procura reduir l’excés  de vibracions  del metro

jordi ribalaygue

4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No és qüestió de desvari notar un cert sotrac en alguns llocs de Barcelona. Passa en edificis repartits per tota la capital, que s’alcen sobre túnels de la xarxa del metro. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha constatat que les vibracions en 14 punts situats sobre les galeries de les línies 1, 2, 4 i 5 "superen els valors màxims indicats en l’ordenança de medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona", així com en la llei de protecció de qualitat acústica de la Generalitat. Les dues regulacions estableixen el màxim tolerable en 75 decibels per a vivendes i en 72 per a centres de salut i equipaments. La companyia preveu desemborsar una mica més d’un milió d’euros per "reduir vibracions als edificis pròxims" al pas del suburbà allà on ha pogut verificar que els límits d’immissió es depassen.

L’empresa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) explica a EL PERIÓDICO que va comprovar que els llindars se sobrepassen arran de reclamacions rebudes per tremolors en immobles de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, entre el 2022 i el 2023. En tot cas, alguns afectats relaten a aquest diari que noten el sotragueig als seus domicilis des de fa anys, si no dècades. Passa de manera similar amb les raneres que es transmeten des de vies del tren que depenen d’Adif.

TMB al·lega que "totes les línies ferroviàries, amb el pas del temps i a causa del desgast de la infraestructura, generen un cert nivell de vibracions que, en la majoria de casos, no causen cap tipus de perjudici a les persones que viuen a prop ni en les infraestructures del seu voltant". Remarca que els estremiments atribuïbles al metro no generen "en cap cas" danys estructurals ni esquerdes als edificis".

A l’espera d’adjudicar-se, el contracte que la companyia de transport públic ha tret a concurs dona dos anys de marge per portar a terme les obres amb què "atendre reclamacions per vibracions". Preveu una inversió total d’1,09 milions d’euros per muntar fixacions, renovar soles i canviar altres peces antivibracions al llarg de 2,5 quilòmetres en diferents trams de quatre línies. A priori, no serà necessari cap tall en el servei perquè els treballs s’emprendran de matinada.

En l’L9, amb menys anys de servei i encara en construcció, es procedirà igual, amb la substitució i el muntatge de fixacions en tirades de vies que sumen un quilòmetre. En el seu cas, TMB matisa que les proves practicades per queixes degudes a tremolors sobre l’L9 no han revelat que els valors de referència se sobrepassin. En tot cas, justifica que es reformarà de la mateixa manera que es faria si es depassessin per a "millora del confort del passatge i els veïns". Els treballs es desplegaran al llarg d’un any i es pressuposta que costaran 316.000 euros.

Més d’un quilòmetre a l’L1

L’L1 és la que concentra més punts en els quals es reemplaçaran components per atenuar balanceigs en superfície. Els trams de túnel seleccionats sumen 1.010 metres, poc més que en el cas de les tasques de prevenció programades en l’L9.

S’han seleccionat cinc localitzacions de la línia vermella per intervenir. La llista inclou 140 metres en una sola direcció entre les estacions d’Urquinaona i Arc de Triomf; 200 metres en els dos sentits entre Marina i Glòries; 220 metres entre Mercat Nou i Plaça de Sants; 120 metres entre Espanya i Rocafort, i 330 metres entre Bellvitge i Avinguda Carrilet. Les obres es faran fora de l’horari de circulació, d’01.00 a 04.20 hores i de diumenge a dijous.

També es planifiquen modificacions al llarg de 520 metres en els dos sentits de la marxa de l’L2, en el trajecte que va d’Encants a Clot i d’aquesta última parada a Bac de Roda. En l’L4, es fan retocs a 326 metres de vies entre Verdaguer i Joanic. L’L5 aglutina 700 metres perremodelar a l’estació de Badal i fins a Plaça de Sants.

Les tasques per contenir els trontolls no són noves i en altres ocasions sí que han exigit talls en el servei. TMB ha acordat reparacions amb idèntica finalitat en 11,75 quilòmetres de raïls per valor de gairebé 1,9 milions d’euros en els dos últims anys. Del total, set quilòmetres pertanyen a l’L4 i gairebé quatre quilòmetres a l’L5. La circulació es va haver d’interrompre en la línia blava a l’estiu del 2022 i en la groga el 2023 per rellevar vies i disminuir els sotracs. El pròxim estiu també hi haurà dues obres diürnes que obligaran a tallar la circulació: en l’L5 entre Barcelona i l’Hospitalet per renovar vies i en la meitat més cèntrica de l’L2, per aturar vibracions.

L’empresa pública emmarca la campanya d’arranjaments com una continuació d’un "pla de millora de la xarxa i la reducció de vibracions" ja en marxa. "Constantment s’està innovant amb mesures que redueixin les vibracions i es va renovant la via dels trams on és més antiga", defensa TMB.

Un altre contracte

La companyia afirma que els llindars que fixen les normes són "molt baixos" a fi que "es posi remei abans que siguin vibracions molestes". Assegura que en "la majoria" d’advertències de particulars s’observa que les tremolors estan "per sota del valor" màxim regulat. De tota manera, assenyala que els avisos permeten "planificar actuacions per millorar el confort dels demandants tan aviat com és possible".

Notícies relacionades

Instàncies a part, TMB té "monitoritzada la via en determinats punts per anar fent controls i planificar actuacions preventives", afirma. En aquest sentit, té pendent de concedir un contracte més, valorat en 169.400 euros, per instal·lar aparells de monitoratge a distància amb què comprovar vibracions en vuit punts del metro considerats "singulars" i "sensibles".

L’empresa contesta que el criteri a l’hora d’escollir on posarà els sensors és "totalment preventiu" i partint d’un "sistema predictiu".