Els veïns, desesperats un mes després de l’ensorrament mortal a Badalona

La majoria de la dotzena de veïns amb qui ha pogut parlar EL PERIÓDICO recorden el moment de l’ensorrament de la mateixa manera: com "un gran tro" al qual va seguir una cosa que semblava "un terratrèmol". L’ansietat és la tònica general entre els afectats, així com l’ús de tranquil·litzants, referit per diversos veïns: "Vaig a base de diazepam, uns dos o tres al dia, espero poder anar baixant", comenta un afectat. D’altres expliquen les visites al psicòleg que ha facilitat l’ajuntament: "És la primera vegada que parlo amb un".

Fins al moment, sis blocs han sigut evacuats i prop d’unes 120 famílies s’han quedat fora de les seves cases. L’ajuntament informa que 10 famílies es troben allotjades en pensions de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet. La Generalitat ha facilitat, per ara, nou pisos per acollir els desallotjats: "Cinc s’adjudicaran aquest dijous i els quatre restants durant la primera quinzena de març, ja que actualment s’estan reformant", explica el tercer tinent d’alcaldia, Daniel Gracia.

Juan Recarey, supervivent del número 9, té gravat com "el terra es movia sota els peus". "El barri està molt trist i preocupat i cada dia que passa és un reviure de l’ensorrament", afirma Aida Camps, treballadora de la perruqueria Cris & Joan, un dels pocs establiments comercials en aquesta zona, eminentment residencial. El 6 de febrer l’estampa del carrer del Canigó va canviar de manera dràstica: "Abans era molt transitada i ara només veus policies, periodistes i veïns amb maletes carregant el que poden", descriu Camps.

L’endemà, fonts municipals explicaven que pràcticament cap veí dels dos blocs contigus (el 7 i l’11) havia dormit a casa seva. Sara Blanco, no obstant, va aguantar dues nits en el número 7. Però el 14 de febrer, vuit dies després, el seu bloc va ser evacuat. El desallotjament la va agafar a casa, dutxant-se. Amb prou feines li va donar temps per agafar el bolso, el mòbil i la tauleta. Aquesta veïna descrivia llavors com a "traumàtica" la seva situació.

Agafar les coses justes

Sis dies més tard, el 20 de febrer, tenia lloc la segona evacuació, al número 11. Una de les veïnes desallotjades va ser Yaiza Entrena, que només va poder agafar unes quantes coses. Tot i així, es mostrava optimista, amb confiança que la situació es normalitzaria i podria tornar aviat a casa. Més complexa s’entreveia la situació d’Ariadna Miranda, desallotjada també del número 11. Amb tres fills (de 7 i 5 anys els grans i tot just uns mesos la més petita), i un familiar de visita. Aquell dia, la conversa amb ella va acabar de manera sobtada, quan una treballadora de l’Ajuntament de Badalona la va requerir per acabar de gestionar la seva estada, i la de la seva família, en el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB): "Ens diuen que haurem d’anar a un alberg a Barcelona, però després no sé què farem".

Tres dies després, Miranda va explicar a aquest mitjà que quan van veure com era l’alberg on els enviaven, van decidir que no hi passarien cap nit: "Dormo amb els meus fills en un sofà a casa de la meva àvia; i el meu marit al cotxe perquè no ens han ofert un allotjament decent", es lamentava . Al pis on es continuen allotjant conviuen nou persones. L’Ariadna treballa des de casa, per la qual cosa necessita un lloc amb connexió wifi.

Els dies en què no hi ha hagut evacuacions, els veïns de les finques desallotjades s’han desplaçat per recollir pertinences. És el cas de Blanco, que ja parla de la seva vivenda en passat: "Jo vivia aquí, però estic buscant un lloc per mudar-me, no puc seguir amb aquesta inseguretat". Menys va trigar la família de l’Andrés (nom fictici) per decidir que marxava. Mala sort, ja que havien planejat vendre la seva vivenda, en un dels blocs afectats, tot i que no evacuats, del carrer del Canigó: "Ja estàvem buscant taxador". Això sí, tenen la sort de tenir un familiar que viu a dos carrers. L’Andrés actua "de manera preventiva" des del 21 de febrer, emportant-se pertinences a cada estona: "No fos cas que un dia la Urbana em digui que he de treure les meves coses en 20 minuts, no es pot".

Una inquietud uneix els que s’allotgen en pensions i els que passen els dies en cases d’amics i familiars: ¿com afrontar les futures rehabilitacions, necessàries per tornar a casa? "Ens hem reunit amb el Consorci Metropolità de l’Habitatge per treballar en una línia de subvencions i finançament oferta per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però no descartem trobar altres vies" ―explica el regidor Gracia―. "La Generalitat hauria de valorar ajudes econòmiques extraordinaris, tal com va fer en el Turó de la Peira", afegeix.

Ahir, l’AMB va anunciar una ajuda de 600.000 euros (400.000 per als afectats pel desallotjament dels números 9 i 11 del carrer dels Pirineus de Santa Coloma de Gramenet) per cobrir les despeses d’atenció a les persones en situació d’emergència social produïda per l’ensorrament o desallotjament.

Fins i tot amb la predisposició que mostra el consistori, molts veïns desconfien, i temen que hauran d’abonar ells el cost total de les rehabilitacions. David Enri, propietari d’una vivenda en el número 7 del carrer del Canigó, recorre a l’analogia: "Ens diuen que ens tirem a la piscina, però no ens asseguren si hi ha aigua o no".

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

Les previsions

Les previsions del consistori contemplen que el projecte de reparació tindrà un cost de 5.000 euros per comunitat, cosa que equivaldria a 250 euros per pis, segons va publicar el regidor Gracia a la xarxa social X. No obstant, això seria només el cost del projecte, no el cost total de la reparació. El 16 de febrer, els veïns del número 7 van rebre el pressupost d’un estudi d’arquitectura independent, en què es llegeix que el cost aproximat per vivenda del reforç de l’estructura de la finca ascendeix, en el pitjor dels escenaris, a uns 23.500 euros, sense comptar amb la llicència d’obres (que podria sumar uns 16.000 euros més).