Les 250 fonts de Collserola s’esllangueixen en plena sequera

Els fons europeus Next Generation serviran per restaurar 13 dels brolladors situats al terme municipal de Barcelona. La inversió s’integra en un pla de sostenibilitat turística, són les coses de les ajudes europees. Per ara s’ha licitat el concurs per redactar els projectes executius, per un valor de 130.000 euros, que permetran definir la recuperació d’aquests entorns. Després es trauran a concurs les obres, que ascendiran a prop d’un milió d’euros. Seria una mica demagògic traçar una regla de tres per calcular el cost de les 250 fonts, però si 13 valen un milió, deixem-ho que 250 costen molts diners. I després, per descomptat, un cop posades al dia, caldria establir’ne un manteniment periòdic.

Raimon Roda, gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, admet que el problema és una suma de factors. No nega la falta de manteniment, però no és una cosa que es pugui atribuir a la seva administració ni a la dels seus antecessors. L’Àrea Metropolitana de Barcelona i la diputació van aportant al parc els diners que els toquen cada any, però el Govern només ha destinat el 5% de la inversió que va prometre quan es va formalitzar la protecció de l’entorn, el 2010. La Generalitat hauria d’haver desemborsat uns 35 milions en aquests 13 anys, però la realitat no arriba a dos milions. Prevenció d’incendis, millora de camins, senyalització, programes educatius, vigilància… suficient té el pulmó de Barcelona com per poder destinar una partida significativa als seus abeuradors.

Poca sensibilitat

Però hi ha altres factors, assenyala Roda. Hi ha també la falta de consideració. No hi ha sensibilitat. És a dir, que la ciutadania no valora en la seva justa mesura les fonts ni el seu entorn, malgrat que formen part del patrimoni de Barcelona i dels altres vuit municipis amb terme municipal dins de Collserola. "Crec que la gent és poc conscient del valor que tenen i del paper que juguen en la protecció de la biodiversitat", sosté. Una font, asseguren els experts, deixa de ser-ho quan ja no escup aigua. Una afirmació molt lògica, deuen pensar. Però no ho diuen per l’aigua en si, sinó per tot el que genera al seu voltant i per la seva funció de punt d’hidratació per a la fauna; per la molsa a la seva falda, per com es distribueix al caure, generant, així, nova vegetació i nova vida. Són com la plaça del poble.

El bo de Collserola, a més, és que el seu subsol és abundant en pissarra, un material fissurat i trencat que propicia la creació de circuits pels quals l’aigua flueix amb facilitat. Per això existeixen aquestes prop de 250 fonts. "Són un miracle", afirma un arquitecte amb 30 anys d’experiència professional al parc. I prossegueix: "L’aigua surt del freàtic quan hi ha un excés de retenció. És llavors quan es genera la font i s’intervé per adaptar-la, amb la seva pròpia vida i dinamisme". És a dir, la font neix. I després es fa.

Ara, no obstant, aquest expert calcula que només han de quedar una vintena de fonts actives. La font del Ferro, per exemple, a Sant Just Desvern, més enllà dels terribles grafitis, perquè cada vegada és més habitual que aquests vàndals pugin a la muntanya, està desèrtica. Ara és un racó sense gairebé vegetació. De fet, és pràcticament impossible (més enllà que estigui prohibit emportar-se-la) trobar molsa a tot el parc natural, una planta molt habitual a la tardor i hivern a la zona immediata d’una emanació d’aigua.

Grafiters de muntanya

Això dels grafiters, per cert, era fins fa poc una barrabassada poc habitual a Collserola. Però d’un temps ençà, als llocs més recurrents del parc, com la carretera de les Aigües, és habitual trobar gargots als miradors. Fins i tot alguns arbres i grans pedres de senders brandeixen desagradables pintures de mal entès art urbà. No totes les fonts de Collserola són públiques i notòries. I segons assenyala aquest expert, està bé que així sigui, perquè moltes no tenen l’aspecte que es podria esperar d’un brollador clàssic. "Poden ser llocs en els quals l’aigua simplement emana del subsol i que són bàsics per a la fauna. I està bé que es mantinguin anònims, amagats, perquè si s’obren a les persones, els animals deixaran d’anar-hi".

Notícies relacionades

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

Sobre el manteniment, convida a fixar-se en la flora que creix al voltant dels abeuradors. "Hi ha molta canya, que és una planta invasora molt resistent. No és que sigui dolenta, però és el principal símptoma que es fa poc per cuidar l’entorn". Sobre la sequera, assegura que feia molt temps que no veia Collserola tan malament. Però llança un fil d’esperança: "La natura té memòria. Si plou, les fonts tornaran". Només faltarà arreglar-les i mantenir-les en bon estat.

Si tenen curiositat, aquí va la llista de les fonts més populars de Collserola, per municipi. Budellera, Marquesa, Muguera, Canyelles i Bacallà (Barcelona); Groga, Ribes i Sert (Sant Cugat); Mandra (Esplugues); Can Merlés i Beca (Sant Just Desvern); Can Bofill i Can Ferriol (Sant Feliu de Llobregat); Casats (Molins de Rei); Cosí (Papiol); Sant Pau (Cerdanyola), i Mitja Costa (Montcada).