Barcelona guanya 80 terrasses més a la calçada

La revolució del mapa de terrasses de bars i restaurants que va llegar la pandèmia a Barcelona, lluny de finalitzar, continua avançant a les calçades. Després de la modificació de l’ordenança que va permetre legalitzar i consolidar part de les terrasses nascuts a costa de robar espai al cotxe, va quedar oberta una nova via perquè s’hi sumin noves taules i cadires que compleixin amb la normativa actualitzada. I 80 ja ho han fet, cosa que ha engrossit l’oferta total de terrasses de la ciutat fins a les 6.631 llicències, en data d’1 de gener del 2024, i segons dades municipals del portal de transparència.

Cal recordar que les terrasses sobre la calçada va ser un invent que va permetre la supervivència de molts negocis quan la covid no permetia utilitzar els espais interiors (o exigia àmplies distàncies entre comensals) i es van avalar les terrasses extraordinàries que en els casos on les voreres no donaven de si van passar a situar-se a la calçada delimitades per pivots de formigó o barreres New Jersey. Ho van fer a costa d’eliminar places d’aparcament o carrils de circulació de vehicles o zones de càrrega i descàrrega.

Després de la crisi sanitària, el govern municipal d’Ada Colau va decidir donar opció a la seva consolidació, després de posar al dia l’ordenança. Van passar tots els filtres unes 580 terrasses en calçada, que van haver d’incorporar plataformes homologades de disseny per rellevar les estructures provisionals de formigó. No obstant, des d’aleshores se n’han anat implantant 80 més fins ara, al complir els nous requisits municipals. Del total de 660 d’aquesta tipologia, 321 són terrasses cobertes les taules de les quals s’ubiquen en exclusiva a la calçada, mentre que en la resta de casos (339) combinen acomodació a la calçada i a la vorera.

Repartiment territorial

Segons dades municipals, de les 80 guanyades en els últims temps, una vintena s’ubiquen a l’Eixample, 20 més a Sant Martí, una quinzena són a les Corts, i la resta s’han repartit entre els diferents districtes. Alguns carrers on ja estan funcionant són Casp, Còrsega, Provença, Rosselló, Vallespir, Calàbria, Europa, Amigó, Escorial, Llull, Fluvià, rambla Guipúscoa i rambla Prim, entre d’altres. Es dona la circumstància que la majoria s’han instal·lat al costat d’altres plataformes ja existents, atesa la bona acollida que han tingut per part dels clients i la seva alta demanda entre els usuaris.

Notícies relacionades

Colmado Quílez, el paradís del Nadal gurmet

L’aeroport del Prat aconsegueix reduir els furts en un 80%

D’aquesta manera, Barcelona va arribar el gener passat a les 6.631 terrasses, mentre que un any abans tenia 6.501 llicències (una diferència total de 130). El 2022 n’eren 5.995; el 2021, 5.720; el 2020 sumaven 5.704, i el 2019, 5.330. En l’actualitat suposen 31.417 taules en total (entre vorera i calçada) i 120.438 cadires.

Les xifres han crescut en la mesura que molts establiments han vist que són imprescindibles per a la viabilitat dels negocis. En paral·lel, algunes zones, en especial a Ciutat Vella, han patit retallades, amb les quals l’ajuntament pretén evitar la saturació i arribar a un equilibri entre les reivindicacions de l’hostaleria i l’ofensiva dels veïns representats per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB).