Una expropiació municipal amenaça un espai modernista

El terreny en qüestió encara no té ús definit i el consistori estima que en podria disposar d’aquí a "un any" aproximadament, segons apunten fonts municipals. Està qualificat d’equipament des del 2010 i s’ubica al costat d’un jardí interior ja existent, la placeta de Joan Brossa. "És una peça interessant per a la ciutat i el districte de l’Eixample, i s’està treballant per definir i concretar la futura intervenció en aquest espai de proximitat d’ús públic", assenyala el consistori.

L’operació és laboriosa, perquè afecta diversos propietaris i finques. Concretament, queden afectats uns 1.500 m2 repartits entre tres blocs de pisos, situats al carrer de Rosselló 195 i als números 238 i 240 del carrer de Còrsega. No hi ha cap veí que hagi de ser reallotjat, però desapareixerien dues naus que contenen un showroom de disseny industrial i un espai singular d’esdeveniments culturals.

Tramitació en marxa

"Segons un pla especial urbanístic aprovat el 2010, aquests terrenys van passar a estar qualificats com a equipament, i estaven destinats a escola bressol pública", situa el consistori a preguntes d’aquest diari. Després d’anys en repòs, l’executiu de Jaume Collboni va aprovar de forma inicial l’inici de l’expropiació aquest estiu i hi va donar llum verda definitiva el 21 de desembre en comissió de govern. Ara, amb un anunci oficial publicat a la gaseta municipal, el butlletí provincial i a la premsa, procedeix a notificar la decisió als afectats.

La comunicació tanca la fase d’al·legacions i obre la via amistosa per executar el traspàs. Dona 15 dies als afectats per presentar els seus títols de propietat o ocupació, una proposta de preu d’expropiació i el termini que necessiten per desallotjar aquests espais, que com a màxim poden ser cinc mesos. Si no hi estan d’acord, poden acudir als tribunals.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

L’anunci oficial especifica la pèrdua de superfície de cada afectat directe per l’expropiació. El més destacat és la Casa Rius. Sobre el paper, perd 884,29 m2, més de la meitat de l’espai actual. No obstant, el que és important no són els metres, sinó l’interès arquitectònic. Es tracta d’una nau modernista construïda entre 1912 i 1913 per l’arquitecte Salvador Puiggrós i Figueras per albergar el taller escultòric de Josep Rius i Mestres (Barcelona, 1866-1958), que va instal·lar-hi una petita fàbrica d’art sacre i pessebrisme.

Va quedar convertit en un anodí magatzem fins que la fundació privada ACICAC el va rehabilitar a fons i en va recuperar una esplèndida claraboia, les columnes de ferro forjat i els tancaments originals. Fa cinc anys que acull actes culturals i esdeveniments, per exemple els premis Tusquets i Òmnium de novel·la, la presentació de la nova temporada de la firma de moda Sita Murt o trobades polítiques d’ERC i BComú.