El 27% dels usuaris de carrils bici metropolitans de Barcelona provenen del cotxe o la moto

Aquest diari ja els explicava la setmana passada que els carrils bici de connexió metropolitana s’han convertit en una mina social i econòmica per a Barcelona i el seu entorn. En els pròxims 30 anys, el retorn que generaran els vials des d’Esplugues (parc de Cervantes) i Zona Franca (carrer A) serà de més de 25 milions d’euros, un cost-benefici que s’obté a partir de factors com l’estalvi de temps en els desplaçaments, els impactes en la salut o l’efecte en la contaminació. L’informe elaborat per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i l’Institut Metròpoli s’acompanyava d’una enquesta que comparteix interessants intimitats sobre el perfil dels usuaris d’aquesta infraestructura, tant ciclistes com d’habituals del patinet. Com que el 27% eren usuaris del vehicle privat en algunes de les seves etapes del viatge o que la comoditat i la rapidesa han sigut les principals raons que els han impulsat a incorporar-se al ciclisme interurbà.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va impulsar el 2017 el projecte de Bicivia, una xarxa de 550 quilòmetres de carrils bici supramunicipals dels quals ja se n’ha executat el 65%. El pla ha tingut un clar efecte en l’ús de la bici, que va créixer gairebé un 50% en aquests àmbits entre el 2019 i el 2021. El vial d’Esplugues es va estrenar el 2018 (unes 1.600 bicis al dia) i el de la Zona Franca es va instal·lar un any abans i registra uns 600 usos diaris.

L’enquesta recull l’opinió de gairebé mil persones i els resultats evidencien que la infraestructura és, al cap i a la fi, un reflex de la realitat social, residencial i econòmica del lloc pel qual transcorre. El primer, per la seva situació pròxima a Collserola, s’utilitza molt més per fer esport que l’altre. El segon, lligat als freds polígons industrials, té una finalitat bàsicament laboral (78%).

Crida l’atenció que el d’Esplugues, considerant la seva proximitat amb el campus universitari de la Diagonal, hagi atret tan pocs estudiants: són només el 6% dels enquestats. També hi ha notables diferències en la comparativa sobre l’any en què els entrevistats van començar a utilitzar el carril bici. Mentre que en el dels barris de la Marina ha sigut bastant esglaonat, fins i tot amb un repunt en el moment en què, el 2021, s’estrena el vial ciclista del passeig de la Zona Franca, en el del parc de Cervantes, la meitat ja van començar a utilitzar-lo el 2018, any de la seva obertura.

Nul·la intermodalitat

Quant a la freqüència de passada, ja que la mobilitat laboral de la Zona Franca dobla la d’Esplugues, es registren més viatges en la infraestructura litoral, on el 70% passen més de sis vegades a la setmana. En tots dos casos amb prou feines hi ha intermodalitat, és a dir, que la bici o el patinet és el seu vehicle de principi a fi, una dada molt negativa si es té en compte que els gestors de la cosa pública no paren de defensar que alternar mitjà de transport és part de la solució dels problemes de mobilitat presents i futurs.

Com també ho és que la mobilitat sostenible vagi substituint la més contaminant. És potser una de les millors notícies de l’estudi, que ve a demostrar que és més fàcil aconseguir que algú deixi el cotxe en trànsits metropolitans que en urbans. Segons un recent informe del RACC, només el 10% dels usuaris de vehicle de mobilitat personal (VMP) provenen del vehicle privat, un percentatge que en aquesta enquesta ascendeix al 27% (són els que diuen que almenys una de les etapes de desplaçament la feien amb cotxe o moto) si es calcula la mitjana entre els dos trams analitzats. En els dos casos, no obstant, i allà resideix la notícia menys bona, la majoria dels que passen pels vials metropolitans per a bicis i patinets provenen del transport públic.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Preguntats per les raons que els han portat a utilitzar aquests vials, els resultats difereixen en funció del tram visitat. A Cervantes triomfen la comoditat (27%) i la rapidesa (26%), però també es valora que sigui més saludable (20%) i més agradable i tranquil (20%). A la Zona Franca es dispara el valor de la rapidesa (42%) i molt per sota hi ha la salut (24%) i la comoditat (20%).

Sigui per feina o per esport i oci, el cert és que els carrils metropolitans demostren la teoria de la inducció a la bici. Normalment, s’aplica als cotxes quan s’amplia el nombre de carrils en una autopista: com més espai té el vehicle privat, més gent s’anima a treure’l al carrer. Inducció al trànsit, es diu. Doncs el mateix, però amb la infraestructura destinada a la mobilitat activa i sostenible.