Secrets i curiositats

20 anys de la mort del Floquet de Neu: tot el que has volgut saber del goril·la albí de Barcelona

Floquet de Neu, el 2002.

Floquet de Neu, el 2002. / ARXIU / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

Aquest divendres es compleixen 20 anys de la mort del Floquet de Neu, el goril·la albí que va viure (i va regnar) al Zoo de Barcelona durant 36 anys ifins al 24 de novembre del 2003. El seu nom es devia al color blanc del seu pelatge, una raresa entre els goril·les i el motiu pel qual es va convertir en una figura emblemàtica per al zoològic, que en l’època va atraure visitants de tot el món.

Amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, et revelem cinc curiositats de qui va ser rei del Zoo de Barcelona.

S’hauria pogut convertir en mascota o atracció de circ

Un matí de tardor de l’any 1966, quan Guinea era encara una província d’Espanya, a Ramón González Díaz, llavors funcionari de la Direcció General de Places i Províncies Africanes, li van oferir aquest goril·la blanc. Amb una caixa als braços, se li va acostar a peu per la platja un membre de l’ètnia fang. «Allà dins hi havia aquesta cria de goril·la blanc. Em va dir que per 1.500 pessetes era meu, però, amb els 20 anys que tenia llavors, què podia jo fer amb aquell ‘mico’», va explicar l’home en una inèdita entrevista amb EL PERIÓDICO. A més, més que el color blanc de pell, a González Díaz li va cridar més l’atenció «com de desnodrit i prim estava era» l’animal.

El Floquet de Neu hauria pogut perfectament haver passat d’unes mans a unes altres i haver acabat sent la mascota d’algú, o en un circ. Però una sèrie d’atzars van propiciar que acabés finalment a Barcelona.

Jordi Sabater Pi el va comprar per 15.000 pessetes

Jordi Sabater Pi va ser finalment el primatòleg que el va comprar, el va guarir i el va treure de la Guinea espanyola amb destinació a Barcelona. En va pagar 15.000 pessetes, 10 vegades més del que li havien demanat en un primer moment a Ramón González, i seguidament Sabater Pi va enviar un comunicat per oferir-lo als responsables polítics del Zoo de Barcelona. Llavors, l’Ajuntament de Barcelona pagava importants sumes de diners per les feres que s’enviaven al zoològic de la ciutat.

 Finalment se’l van quedar, tot i que en un primer moment la resposta dels responsables polítics va ser delirant: «Em van respondre que, posats a fer, millor que portés no només un goril·la blanc, sinó que en fossin dos o tres, que així es podria exhibir una família completa albina i seria més vistós». Pura ingenuïtat. El Floquet de Neu és, encara en el dia d’avui, l’únic goril·la albí conegut al món.

El seu funeral va ser una farsa

Després de la mort del Floquet de Neu el 2003, l’ajuntament va anunciar que l’incinerarien i que les cendres servirien d’abonament d’un arbre que creixeria al Zoo de Barcelona. Es va portar a terme una cerimònia amb pala, cendres i una llavor. No obstant, va ser una comèdia. Del Floquet de Neu només es van incinerar en realitat les carns i alguns òrgans, no tots. Tal com defensaven els científics del moment, les restes sí que s’han conservat i es mantenen emmagatzemades en un lloc secret de la capital catalana a què EL PERIÓDICO va tenir accés. És la tomba secreta del Floquet de Neu.

És el protagonista d’una pel·lícula

El 23 de desembre del 2011 es va estrenar la pel·lícula ‘Floquet de Neu’. Va ser un film infantil d’animació que va costar tres anys de feina i 100 milions d’euros, i que van presentar conjuntament a la capital catalana el llavors alcalde Xavier Trias i l’actriu Elsa Pataky.

Notícies relacionades

Com a dada curiosa, el 2013 va coincidir l’emissió d’aquesta pel·lícula a TV-3 amb la de ‘Toy sStory 3’ a Antena 3, i el Floquet de Neu va tornar a regnar, també en qüestió d’audiències: les aventures del mític goril·la blanc van reunir una mitjana de 486.000 teleespectadors (16,9% de quota), mentre que la tercera entrega de ‘Toy story’ es va quedar en 353.000 persones (11,4%) a Catalunya.

Gairebé imitat per un robot

El 2022, a l’Ajuntament de Barcelona li va arribar l’estrambòtica proposta de crear un Floquet de Neu robòtic de tres metres d’alçària i pel mòdic preu d’1,5 milions d’euros, que havien d’anar a càrrec de les arques municipals. La idea provenia ni més ni menys que del Consell d’Art Públic, el jurat d’experts que analitza quines escultures mereixen exhibir-se als carrers, places i parcs de la ciutat. L’ajuntament va rebutjar la proposta argumentant que «malgrat que la figura del Floquet de Neu pugui resultar amable i despertar simpatia, al final va ser el resultat del colonialisme a Guinea Equatorial». I és que en el moment en què va ser comprat i portat a Barcelona, durant la primera etapa del franquisme, Guinea era una província espanyola.