Barcelona lidera el reclam de les ciutats que demanen més pes a la Unió Europea

No és la primera vegada que les ciutats europees aixequen la mà per demanar més pes en les grans decisions comunitàries. Si és cert que el 2050 prop del 80% de la població residirà en grans concentracions urbanes, té sentit que els municipis reclamin més poder de decisió. Més democràcia, diuen ells. Aquest dimecres, en el si de l’Smart City Expo World Congress, s’ha sentit una vegada més la veu dels alcaldes. Una trentena d’ells han firmat una declaració amb cinc punts que es resumeixen en dos punts: descentralitzar i escoltar més els ajuntaments.

Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ha exercit de cicerone de la trobada i ha sigut el primer a prendre la paraula en l’acte de presentació de la declaració. «La veu de les ciutats ha de prevaler més que mai a la Unió Europea perquè som l’Administració més pròxima i eficient a l’hora de canalitzar les polítiques que tenen un impacte directe en la ciutadania», ha resumit. «Cridem el Parlament Europeu a garantir un seient a la taula per als governs municipals dins de l’arquitectura de governança de la UE», diu la demanda dels regidors.

Poder europeu

Tot això es resumeix en cinc punts que, a més de reclamar, tenen un caràcter propositiu i constructiu. El primer llança el repte de la democràcia, la necessitat de tenir institucions europees poderoses i representatives que portin la governança al nivell local. És a dir, que totes les decisions portin associat el plàcet de les ciutats que, al cap i a la fi, són les receptores últimes de les esmentades polítiques.

Notícies relacionades

La pluja buida Collserola el primer dissabte de tancament per la pesta porcina africana

Barcelona llança ‘Poca Vergonya’, la campanya que assenyala els incívics al carrer

També reclamen la descentralització fiscal, de manera que els consistoris disposin dels mitjans econòmics «per proporcionar tots els serveis i infraestructures que garanteixin una bona qualitat de vida» de la ciutadania. Per tot això, la declaració insta que els governs locals tinguin «accés directe al finançament de la UE, especialment en sectors clau per a la cohesió social, com el mercat laboral, la vivenda assequible i la integració d’immigrants i refugiats».

El tercer punt fa referència a la dimensió urbana de la UE i a la necessitat que les decisions comunitàries tinguin en compte les realitats metropolitanes, així com les rurals que les envolten. Les dues últimes peticions tenen un caràcter orgànic. La primera reclama involucrar les ciutats en els òrgans de govern de la Unió Europea, i la segona, reformar el Comitè Europeu de les Regions per garantir més participació dels governs municipals i metropolitans.