Carta de Tito Álvarez als taxistes de Barcelona: «He perdut 14 quilos en mes i mig»

El líder de la principal entitat de taxistes de l’àrea de Barcelona, Élite Taxi, vol promoure els hàbits saludables en el seu col·lectiu a través de la seva pròpia lluita contra l’obesitat i el sedentarisme. A través d’El Periódico, Tito Álvarez s’adreça als seus companys de professió amb una carta molt personal en què relata el seu recent canvi de vida a través de la dieta i d’exercici diari.

I és que una operació gàstrica el va fer baixar de pes temporalment, però després d’uns mesos va recuperar gran part dels quilos perduts. Avui, en canvi, aconsegueix resultats i satisfacció amb les seves noves rutines i molta força de voluntat.

 

Carta molt personal per a taxistes, per Tito Álvarez

Carta molt personal per a taxistes, per Tito ÁlvarezAlguns ja sabeu que fa un parell de mesos que he començat a fer esport, menjar bé i prendre complements nutricionals per cuidar-me. Vaig decidir que havia arribat el moment de fer un gir radical a la meva salut i en un mes i mig ja he perdut 14 quilos; i això és només el principi.

 En els últims anys de lluita del taxi no em vaig tractar gens bé. El meu caràcter explosiu em va portar a anar al màxim en tot moment i que no m’importés gaire què passarà demà ni amb la meva salut ni amb el meu cos ni amb el meu aspecte. Vaig arribar a pesar 150 quilos, cosa que no em permetia respirar ni dormir bé, no trobava roba de la meva talla, em sentia incòmode en totes les posicions, i així un llarg etcètera.

A més, hi ha el tema de com es tracta la gent obesa: molts et miren amb menyspreu silenciós, et tracten amb condescendència com si estiguessis malalt o fossis inferior a ells, altres de més aprofitats fins i tot utilitzen l’insult per fer efecte en l’autoestima d’un. He de dir que la part de l’aspecte i del que pensaran els altres m’importa menys que a la majoria de la gent, tot i que no puc dir que no m’afecti gens. Però per a mi el més important és com em sentia en l’àmbit de la salut, de comoditat i mobilitat, i emocionalment; ara amb l’exercici, les digestions lleugeres de menjar sa, les sessions a la natura i de prendre el sol em sento més vital que mai.

Fa anys quan vaig assolir el pes de 150 kg em van haver d’operar de l’estómac, per reduir-ne la mida, ja que el meu estat començava a ser molt greu. Aquesta operació tan invasiva va fer que perdés 50 kg en pocs mesos, per la qual cosa vaig sentir que havia sigut tot un èxit. Ara m’adono que va ser un error operar-me.

L’operació no va fer que jo canviés els meus hàbits ni el meu tracte amb mi mateix, per tant, vaig patir un efecte rebot; em vaig anar deixant i a poc a poc vaig tornar a pesar prop de 130 kg. Després d’aquests anys de llarga i dura lluita pel sector de taxi m’he adonat que fa falta pensar i actuar de manera estratègica, amb paciència, perseverança, i perspectiva. No obstant, encara no havia aplicat això a la meva pròpia vida i a la meva salut. Ara veig que defensar el que és nostre també passa per defensar-se a un mateix.

Aquest canvi surt en part de converses amb companys amb qui debato de temes de feina i també personals. Amb elles vaig arribar a la conclusió que perquè els canvis siguin permanents han de ser canvis profunds i progressius, és a dir, canvis de la mateixa identitat i integritat, i que no busquin dreceres. Actualment, he començat una dieta gairebé sense sucres, menys carbohidrats, menys greixos, sense processats, sense gairebé làctics de vaca ni gluten, amb aliments ecològics, i amb complements naturals per eliminar tòxics, paràsits i netejar el cos com l’all, el card marià, la bromelina, la carxofa, la chlorella, etc.

A més, he començat a fer exercici de manera constant, anant al gimnàs a fer pesos dues vegades al dia i a caminar de pressa més de 10 km al dia.

Alguns es preguntaran que a què ve això. No vull deixar anar la xapa amb la meva vida, però en els últims anys molts m’han vist com un líder, un referent, m’han donat suport, m’han dit que es fixen en mi, en les meves qualitats, etc. Sempre he defensat que cal millorar, que el taxi de Barcelona ha de ser el millor del món, que s’ha de modernitzar, ser de la màxima qualitat, que hem de ser educats, saber idiomes, digitalitzar-nos, ser la imatge de la ciutat, però en realitat molts taxistes ens hem descuidat físicament, per la naturalesa de la nostra feina que és d’estar assegut moltes hores, i hem agafat mals hàbits.

M’agradaria que el meu actual procés de canvi doni un bon referent als taxistes joves que entren al sector i a les persones que em veuen pels mitjans, en especial els nens/es, que han de veure que la salut és el primer i que el taxi és un sector saludable. De fet, la nostra assemblea va aprovar al juliol que es creés la secció Élite Jove per a taxistes menors de 40 anys, que podran proposar coses en el seu favor i tenir alguns beneficis específics en què estem treballant. Espero també que el que explico animi taxistes més veterans que estan buscant la força per millorar la seva salut a què ho facin.

Finalment, m’agradaria comprometre’m públicament a baixar de pes per sota dels 100 kg en els pròxims 6 mesos. D’altra banda, vull proposar als taxistes l’organització d’una nova Cursa del Taxi. Us animo que us entreneu i que ens vegem les cares llavors (i que mentrestant lluiteu pel sector). Seria molt positiu també que puguem fer que aquesta cursa se celebri anualment, com la dels Bombers, la Guàrdia Urbana i la del Corte Inglés.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Finalment, m’agradaria donar la mà als que no trobeu la motivació per fer el primer pas, jo la vaig trobar sobretot amb una persona que em va fer veure les coses d’una altra manera sense ni tan sols saber-ho, però el canvi arribarà quan busqueu dins vostre la motivació personal.

El vostre Tito