VÍDEO | Així és l’estació ‘fantasma’ Correus del metro de Barcelona després de la seva rehabilitació

Correus és una de les estacions ‘fantasma’ de Barcelona que van quedar en l’oblit una vegada inoperativa. Ara els viatgers de l’L4 del metro més observadors poden constatar com ha millorat després d’una rehabilitació aquest estiu.

Molt degradadai pastura dels grafiters era com es trobava l’antiga parada de la línia 4 des de 1972, quan va deixar d’utilitzar-se després de les obres per allargar la groga cap a La Pau. Després de l’ampliació, es va considerar que se’n podia prescindir a causa de la seva proximitat amb Barceloneta i Jaume I i els fidels passatgers del tram han pogut apreciar des de les finestretes del suburbà com a l’estació se l’han anat menjant els àcars de la pols, fins aquest estiu.

Cinquanta-un anys després de les últimes reformes de gran magnitud, Correus ha rebut un necessari rentat de cara durant les obres de la L4 realitzades aquest agost, confirmen portaveus de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). L’actuació que ha tallat la línia tenia altres objectius però s’ha aprofitat per als treballs de millora a Correus, no per reobrir aquesta singular parada, sinó per preservar els elements que la fan patrimoni de la ciutat.

Alguns dels viatgers, com el divulgador i tuitaire David Martínez Herrada, ja se n’han adonat al passar per l’estació deserta. En aquest vídeo alentit pot apreciar-se la substitució de les antigues rajoles de dubtós color a les parets i de la instal·lació de proteccions de metacrilat sobre els anuncis ‘vintage’, la propaganda electoral i els cartells de la mateixa estació.

Les relíquies de Correus

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Com explicava al detall aquest reportatge d’EL PERIÓDICO després de visitar l’estació fantasma, Correus va ser inaugurada el 1934 i va funcionar durant 38 anys, fins al 20 de març de 1972. El seu nom el rep per la seva proximitat a l’edifici de Correus, concretament sota la Via Laietana, davant el carrer d’Àngel Baixeras i la plaça d’Antonio López. El dia de la seva clausura les parets estaven empaperades amb anunciants com les marques Danone (amb l’eslògan «el més natural del món»), Muebles Aturias («compri i estalviarà en l’organització de les grans facilitats de pagament»), El Regulador («joieria, rellotgeria, argenteria») i polítics com Eduardo Tarragona, que reclamava el vot dels ciutadans de Barcelona per ser regidor.

Els mateixos cartells i propagandes continuen veient passar milions de passatgers durant dècades. Han sigut testimoni de l’evolució de la indústria de la moda, el canvi dels llibres per ‘smart phones’ a les mans dels passatgers i la transformació cap a una ciutat globalitzada i moderna. Això sí, cada dia amb una capa més de floridura que dificultava desxifrar aquells missatges d’abans.