«No hi ha prou espais»: l’odissea d’aprendre a anar amb bici a Barcelona

«És una ciutat que no t’ho permet. No hi ha prou llocs per practicar anar amb bici. Els parcs són petits o el paviment no és adequat; a més hi ha molt trànsit i pocs carrers pacificats, sobretot en el cas de l’Eixample», assegura Adrià Arenas, portaveu de la biciescola del Bicicleta Club de Catalunya (BACC). 

A causa d’aquesta situació, nombroses famílies veuen que la millor opció és desplaçar-se a altres punts de la ciutat per ensenyar els seus fills i, en conseqüència, ho van deixant fins que queda com una assignatura pendent. I és que la logística per traslladar-se amb les bicicletes, ja sigui amb metro o amb cotxe, fa que sigui una tasca poc agradable. 

El problema continua un cop ja n’han après. La Susana, que passeja amb les seves tres netes de 6, 7 i 9 anys a prop de casa, a Consell de Cent, comenta que han renunciat a utilitzar-les a la ciutat: «Com que no hi ha espais, vam decidir portar les bicis a la nostra segona residència. Allà les disfruten més». Elles, malgrat viure a prop d’aquest nou carrer per als vianants, consideren que circular-hi «és un embolic» per la quantitat d’obstacles que es troben entre persones, obres, ciclistes i patinets «que van per on volen».

Retard en l’edat d’aprenentatge

A la biciescola del BACC notes aquestes dificultats amb un cert retard amb l’edat d’iniciar-se sobre les dues rodes. Si bé el moment que consideren «ideal» per aprendre’n és entre els 3 i 5 anys, al BACC arriben nens barcelonins d’entre 7 i 9 anys. Són fills de pares que asseguren que «ho han intentat i no han pogut», al no tenir un lloc adequat a prop de casa i necessitar més temps i dedicació. 

«Fas un cop d’ull a la ciutat i realment veus que hi ha pocs espais grans i diàfans per practicar, i on no t’hagis d’estampar contra el mobiliari», afegeix Arenas. En aquesta mateixa línia, Albert Garcia, membre d’Amics de la Bici, lamenta que amb la «massificació» de les voreres, entre terrasses de bars i altres elements, el lloc per transitar queda «reduït». 

Garcia també creu que amb el temps s’ha anat «deshumanitzant» la ciutat, tot i que l’arribada de les superilles tornen una mica d’esperança: «Els que tenim certa edat, recordem haver sortit a aprendre a anar amb bici a la vorera de casa. Això és impossible actualment, tot i que sí que és un punt a favor el que s’està fent a Barcelona de convertir en zona de vianants carrers, ja que fomenta que s’hi pugui fer vida», diu en una entrevista amb aquest diari.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

En aquest sentit, el Pau, pare de dues filles de 5 i 10 anys que viuen a l’Eixample, compara que complicat va ser ensenyar la més gran en comparació amb la petita, que aviat n’aprendrà. «Ara hi ha més llocs, s’està millorant molt en aquest aspecte, tot i que encara hi ha poca cosa», assegura.

En qualsevol cas, recomanen que es tracti d’espais oberts i pavimentats, sense sorra ni pedres, on hi hagi un tram «d’uns quants metres», prou perquè el nen «agafi inèrcia i pedali». «En només un matí ja surten pedalant, no fa falta gaire més», puntualitzen des d’Amics de la Bici.