L’accidentada història de l’L-2 del metro de Barcelona: túnels tancats, trams ‘robats’ i vibracions

El primer tram són 4,3 quilòmetres tunelats amb una tecnologia soviètica inèdita a Espanya en aquell moment. Els dos sentits de circulació estan separats en dos túnels en comptes de conviure en un amb doble via. Són completament rodons i amb un diàmetre de 5,3 metres, inferior a la resta, cosa que ha dificultat molt la seva operativa. La construcció va patir filtracions d’aigua i fins i tot va haver de desviar-se el traçat perquè va ensopegar amb una base de la muralla de Barcelona.

L’obra es va paralitzar el 1973 per falta de pressupost i van quedar els túnels en repòs fins als anys noranta. L’empenta dels Jocs Olímpics va reactivar inversions i es va poder inaugurar la línia tal com avui es coneix el 1995, fins a la Sagrada Família. El reduït gàlib dels túnels va obligar a utilitzar una catenària rígida i una llosa prefabricada de formigó feta amb un sistema italià únic a la ciutat.

Els dos túnels es creuen sota la cantonada de la Gran Via i Marina, cosa que genera una situació insòlita. Entre Monumental i Paral·lel els trens circulen per l’esquerra, al revés que a tota la xarxa de metro.

L’L-2 es va concebre com a línia transversal per connectar el centre amb Sant Andreu i Horta. Però el tancament dels 80 va portar a repensar el recorregut de l’L-2. El tram entre Sagrada Família i Horta va acabar assignat a l’L-5, primer de manera provisional i des de 1984 ja permanent. El canvi de plans va deixar ‘penjada’ una parada entre Sagrada Família i Sant Pau, que no es va arribar a utilitzar mai: és l’estació fantasma Gaudí.

El tram de la Pau a Pep Ventura va iniciar obres el 1977, amb la primitiva L-2 ja parada. Es va estrenar el 1985 i el va apadrinar temporalment la línia groga, l’L-4. Quan la lila finalment va arribar a la Pau el 1997, aquest tram cedit s’havia de traspassar, però el canvi va haver d’esperar encara cinc anys més.

La denominació amb números aràbics en comptes de romans i el color assignat a cada línia són de 1982. Coincidint amb el Mundial d’aquell any, es va redissenyar la cartelleria del metro de Barcelona. També es va aprofitar per catalanitzar el nom de les estacions.

La prolongació de l’L-2 fins a Montjuïc està prevista des de 1971, però el cost i l’accidentada vida de la línia l’han retardat diverses vegades. El 1993 el president de la Generalitat va admetre públicament que estava posposada sine die, cosa que va enervar l’alcalde de Barcelona. Tots dos protagonitzaven un dur enfrontament, que es va escenificar en l’estrena de l’estació Paral·lel a finals de 1995: Pasqual Maragall li va dedicar durs retrets en públic i Jordi Pujol va plantar la inauguració.