Compleix mig segle
L’accidentada història de l’L-2 del metro de Barcelona: túnels tancats, trams ‘robats’ i vibracions
OCULT | Unes obres a l’estació de metro de plaça Espanya destapen un mural dels anys 80 Unes obres a l’estació de metro de plaça Espanya destapen un mural dels anys 80
TEMPERATURA | El secret de les estacions de metro ‘fresques’ a l’L-9 i L-10: ¿Per què no fa calor?El secret de les estacions de metro ‘fresques’ a l’L-9 i L-10: ¿Per què no fa calor?
OPERATIVA | L’L-4 del metro recupera aquest dissabte la normalitat després de dos mesos d’obresL’L-4 del metro recupera aquest dissabte la normalitat després de dos mesos d’obres
L’L-2 del metro de Barcelona és una línia de vocació innovadora, però té una mica de mala sort: els seus 50 anys d’història estan plens d’imprevistos. Es va construir entre 1969 i 1973 amb un mètode inèdit a la capital catalana, que ha deixat com a herència un doble túnel més petit i amb els sentits al revés. Va estar tancat dues dècades i no va ressuscitar fins a 1995. Un tram de la línia original se’l va emportar l’L-5, un altre va estar cedit a l’L-4 i la prolongació fins a Montjuïc encara espera. I des del 2012, vibracions molestes per als veïns.
La línia lila actual és fruit de quatre fases successives. El tram més antic és el que va de Paral·lel a Sagrada Família, estrenat el 1995. Dos anys més tard, el 1997, va arribar fins a la Pau. I el 2002 va absorbir el tram la Pau–Pep Ventura de l’L-4. L’última incorporació va ser l’estació Badalona Pompeu Fabra el 2010. A continuació repassem les principals vicissituds i curiositats que ha viscut l’L-2.
Dos túnels en comptes d’un
El primer tram són 4,3 quilòmetres tunelats amb una tecnologia soviètica inèdita a Espanya en aquell moment. Els dos sentits de circulació estan separats en dos túnels en comptes de conviure en un amb doble via. Són completament rodons i amb un diàmetre de 5,3 metres, inferior a la resta, cosa que ha dificultat molt la seva operativa. La construcció va patir filtracions d’aigua i fins i tot va haver de desviar-se el traçat perquè va ensopegar amb una base de la muralla de Barcelona.
Rodons i molt estrets
L’obra es va paralitzar el 1973 per falta de pressupost i van quedar els túnels en repòs fins als anys noranta. L’empenta dels Jocs Olímpics va reactivar inversions i es va poder inaugurar la línia tal com avui es coneix el 1995, fins a la Sagrada Família. El reduït gàlib dels túnels va obligar a utilitzar una catenària rígida i una llosa prefabricada de formigó feta amb un sistema italià únic a la ciutat.
Sentits al revés
Els dos túnels es creuen sota la cantonada de la Gran Via i Marina, cosa que genera una situació insòlita. Entre Monumental i Paral·lel els trens circulen per l’esquerra, al revés que a tota la xarxa de metro.
Tram ‘robat’ i estació fantasma
L’L-2 es va concebre com a línia transversal per connectar el centre amb Sant Andreu i Horta. Però el tancament dels 80 va portar a repensar el recorregut de l’L-2. El tram entre Sagrada Família i Horta va acabar assignat a l’L-5, primer de manera provisional i des de 1984 ja permanent. El canvi de plans va deixar ‘penjada’ una parada entre Sagrada Família i Sant Pau, que no es va arribar a utilitzar mai: és l’estació fantasma Gaudí.
Estacions cedides a l’L-4
El tram de la Pau a Pep Ventura va iniciar obres el 1977, amb la primitiva L-2 ja parada. Es va estrenar el 1985 i el va apadrinar temporalment la línia groga, l’L-4. Quan la lila finalment va arribar a la Pau el 1997, aquest tram cedit s’havia de traspassar, però el canvi va haver d’esperar encara cinc anys més.
Color i número, gràcies a un Mundial
La denominació amb números aràbics en comptes de romans i el color assignat a cada línia són de 1982. Coincidint amb el Mundial d’aquell any, es va redissenyar la cartelleria del metro de Barcelona. També es va aprofitar per catalanitzar el nom de les estacions.
¿I Montjuïc?
La prolongació de l’L-2 fins a Montjuïc està prevista des de 1971, però el cost i l’accidentada vida de la línia l’han retardat diverses vegades. El 1993 el president de la Generalitat va admetre públicament que estava posposada sine die, cosa que va enervar l’alcalde de Barcelona. Tots dos protagonitzaven un dur enfrontament, que es va escenificar en l’estrena de l’estació Paral·lel a finals de 1995: Pasqual Maragall li va dedicar durs retrets en públic i Jordi Pujol va plantar la inauguració.
Històries metropolitanes Història de Barcelona Història Metro Transport públic Metro de Barcelona TMB - Transports Metropolitans de Barcelona