El barri tira
La meitat de les mudances dins de Barcelona es queden al mateix districte
La rotació de veïns ja forma part de la quotidianitat a Barcelona. Els barcelonins que viuen tota la vida al mateix domicili són avui exòtics, tant si són propietaris com si són inquilins. A qualsevol gran bloc de pisos, és infreqüent que es coneguin tots els que viuen rere les portes. Les estadístiques municipals del padró informen, entre moltes altres dades, de les mudances que es produeixen a la capital catalana.
Moltes, a més, tenen lloc dins de la ciutat: el 2022 es van registrar 100.014 canvis de domicili en què les caixes no van arribar a sortir de les fronteres municipals. A més, els empadronaments permeten aparellar els districtes de sortida i d’aterratge per comprovar les distàncies d’aquests trasllats. Un encreuament d’informacions del qual aflora una clara conclusió: els barcelonins tendeixen a quedar-se al seu districte quan busquen nova llar a la mateixa ciutat.
Notícies relacionadesDel total de mudances barcelonines, 47.286 es van produir sense canvi de districte. És a dir, gairebé la meitat. Una dada que no és incompatible amb els processos d’expulsió de residents per encariment o turistificació que denuncia el moviment veïnal, però que dona a entendre l’afecció del barceloní al seu entorn immediat. Si pot i vol quedar-se a la capital, prefereix mantenir-se a prop d’on ja viu. Quan vol, però no pot, conflicte a la vista.
A cada territori la tendència es difumina o s’accentua. Les raons escapen a la foto estadística, però s’intueixen oposades als barris més rics i els més pobres: un veí d’un pis dens del Raval té difícil costejar-se un pis en una zona acomodada, mentre que un resident acabalat de Tres Torres és lògic que busqui una casa del mateix nivell que la precedent. En altres casos com Sant Andreu o el Poblenou, el factor identitari no és gens menyspreable.
Més rotació al centre
El centre de la ciutat presenta graus de rotació relativament baixos. A Ciutat Vella el 41,1% dels veïns que van empaquetar les seves pertinences les van portar a un altre habitatge del mateix districte. Gairebé el mateix percentatge se’n va anar a l’Eixample (16,3%), Sants-Montjuïc (11,6%) i Sant Martí (10%), tres àrees que contenen algun barri limítrof amb el nucli antic.
Les mudances dins del districte ascendeixen al 40,7% en el cas de l’Eixample. Per la seva centralitat, un ampli percentatge de mudances es reparteixen pels barris limítrofs. La permanència dels veïns també està per sota de la mitjana a les Corts (37,8%) i Gràcia (37,4%), que en comparació centrifuguen més veïns.
En canvi, Sants-Montjuïc (47,6%), Horta-Guinardó (48,4%) i Sant Andreu (48,2%) s’acosten molt a la mitjana. Els tres tenen preus immobiliaris més continguts que el centre, cosa que podria explicar una significativa captació d’exveïns de l’Eixample i de Ciutat Vella. També hi ha un transvasament notable des de Gràcia i Nou Barris cap a Horta, mentre que Sant Andreu capta nous veïns de Nou Barris.
En l’altre extrem de la taula, sobresurten tres districtes amb un arrelament veïnal molt alt. Tres territoris amb rendes molt diferents entre si són els que més residents conserven: Sant Martí amb un 53,4%, Sarrià-Sant Gervasi amb un 55,7% i Nou Barris amb un vistós 60% de mudances dins del mateix perímetre. Els dos districtes que limiten amb el riu Besòs, no obstant, contenen barris molt dispars en preus i qualitat de vida, per la qual cosa podrien produir-se expulsions per gentrificació o desinterès que no detecta el radar de l’estadística municipal.
El delme de Ciutat Vella
Un altre encreuament de dades aporta llum als moviments dins de Barcelona: mudances sobre el total de població. I és que 10.000 veïns que canvien de pis no té el mateix impacte a Ciutat Vella que a Sants-Montjuïc, que empaten en números absoluts, però es distancien en la proporció. Al cor antic de Barcelona va fer les maletes el 10% dels residents el 2022, mentre que a l’antic districte industrial van ser el 5,9%. El districte més immòbil en aquest sentit és les Corts, amb només un 4,6% de població entre caixes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- LA INTRAHISTÒRIA DE LA CONTINUÏTAT DE XAVI El dia que Echevarría va emergir com a president del Barça
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- La recepta d’Erra "S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- CRISI HÍDRICA A CATALUNYA El final de l’emergència més a prop
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació
- Recomanacions ¿Com adormir-se ràpid en un avió?
- Tradicions ¿Utilitzes corbata diàriament? Compte, pot ser perillós
- INVESTIGACIÓ SANITÀRIA ¿Què és la febre hemorràgica?