Dades del padró
El percentatge de barcelonins que han nascut a l’estranger supera el 30% per primera vegada

A1-138166042.jpg /
Per quart any consecutiu, el nombre de persones empadronades a Barcelona que no han nascut a la ciutat és superior al de les que sí que ho van fer: la població autòctona suposa el 47,6% del total, el percentatge més baix de la història recent, segons les dades del padró que corresponen al 2022 i que ha donat a conèixer l’Oficina Municipal de Dades de l’ajuntament de la capital catalana. Del 2006 al 2019, el percentatge de població autòctona era entre el 51% i el 52%.
També han perdut pes els barcelonins nascuts a la resta de Catalunya, un 7%, i els nascuts a la resta d’Espanya, un 14%. I en contrast, per primera vegada els residents a la ciutat que han nascut a l’estranger superen el 30%: suposen un 31,3% del total i són 519.066 persones en números absoluts. Gairebé un terç d’aquests barcelonins que han nascut a l’estranger, un 28,9%, tenen la nacionalitat espanyola, que han adquirit en algun moment des que van arribar a la ciutat.
Un canvi significatiu
L’augment del grup de barcelonins nascuts a l’estranger és molt significatiu. Aquest 31,3% suposa 10 punts més que fa 10 anys, cosa que indica el dinamisme en l’evolució de la població en l’última dècada. És de preveure, per tant, que si no hi ha canvis en aquesta tendència, cada vegada menys barcelonins ho siguin d’origen.
El canvi en la composició demogràfica és visible: el 1991 els barcelonins nascuts a la resta d’Espanya i a l’estranger suposaven el mateix percentatge, i ara els segons doblen els primers.
Madrilenys pel món
Els principals països d’origen dels 519.066 nascuts a l’estranger són l’Argentina, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, l’Equador, Itàlia i el Marroc, amb més de 20.000 persones cada un. No és casual que predominin els països sud-americans: es deu a l’existència de tractats de doble nacionalitat.
Si s’observa el municipi més comú d’origen dels barcelonins que no han nascut a Barcelona encapçala la llista Madrid, seguida de l’Hospitalet, Badalona, Esplugues, de capitals de província catalanes i d’altres ciutats espanyoles com Saragossa, València, Sevilla, Màlaga, Còrdova i Bilbao.
177 nacionalitats
Quant a les persones estrangeres que viuen a Barcelona, les que mantenen una altra nacionalitat són 391.703, un 7,8% més que el 2021 (mentre que l’autòctona cau un 0,6%), i, segons remarca l’Oficina Municipal de Dades, suposen un màxim en la història recent de la ciutat: són un 23,6% del total. El 1991, els estrangers no arribaven a un 1,5%.
Els gairebé 400.000 actuals tenen 177 nacionalitats. El grup més nombrós és el dels italians (45.000), seguit de colombians (23.000), pakistanesos (22.800), xinesos (20.000), francesos, peruans, hondurenys, veneçolans, marroquins i argentins, entre d’altres.
Adeu, illes Salomó
Entre les 177 nacionalitats ja no consta les illes Salomó: els seus naturals, fossin quants fossin, van deixar Barcelona. A canvi, la ciutat ha rebut representants de dos llocs que no hi tenien representació: Lesotho i Sudan del Sud.
Les nacionalitats que van guanyar més pes del 2021 al 2022 són Colòmbia, el Perú, Ucraïna, Veneçuela, l’Argentina, Hondures i Rússia, països que viuen situacions de conflicte en grau més o menys important.
Per barris i zones
Notícies relacionadesEls dos barris amb més diversitat de nacionalitats són el Raval, amb 137, i Vila de Gràcia, amb 134. Quant al repartiment de la població en funció del lloc de naixement, les Àrees Estadístiques Bàsiques (zones més grans que una secció censal i més petites que un barri) de la ciutat amb més veïns nascuts a Barcelona es troben a Sarrià-Sant Gervasi, a Sant Andreu i a Horta-Guinardó, i les que tenen més residents nascuts a la resta de Catalunya són a Pedralbes i les Corts.
Les que presenten més veïns nascuts a la resta d’Espanya són a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí, i les que consten amb més nascuts a l’estranger es troben a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí, l’Eixample i Nou Barris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- MOBILITAT Controls a les carreteres gironines pel pont de l’1 de maig
- Nova instrucció als registres El Govern aprova una instrucció per fer efectiva la prohibició dels ventres de lloguer
- Successos Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants
- Conseqüències de l’apagada El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"