Les festes de Gràcia, a la recerca d’una recepta contra la massificació: «Ve massa gent»

Centenars de veïns rematen decorats a contrarellotge, pocs dies abans de l’inici de les festes de Gràcia 2023. Un any més, els carrers engalanats i les moltes activitats del programa d’actes atrauran una riuada de visitants. Molts, per admirar aquest treball voluntari. D’altres, menys respectuosos. L’enorme afluència a aquesta festa major barcelonina –més de tres milions de visitants el 2022– té un impacte tangible i que preocupa molt les comissions veïnals que impulsen la festa.

«Quan acaben les festes de Gràcia ens queda una doble sensació: d’una banda, la satisfacció i l’orgull del que has fet i com ho ha valorat la gent, i per l’altra, una de més negativa relacionada amb la massificació que patim», resumeix des de la comissió del carrer del Progrés, Eli Pujol. «Amb tantíssima gent no es pot disfrutar de les festes, necessitem que les institucions ens ajudin a parar aquesta massificació a què contribueixen la indústria turística i els mitjans», considera.

Segons la seva opinió, la dinàmica «és insostenible i cada vegada va a pitjor». «Per sort, les veïnes del nostre carrer no es queixen gaire i tenim bona relació amb elles, per la qual cosa sembla que des de la nostra comissió hem treballat bé la mediació», destaca Pujol. En aquest sentit, Henar Arranz recorda com, quan es va fundar la seva comissió de Travessia de Sant Antoni, una de les veïnes «es va posicionar totalment en contra per les problemàtiques que podia atraure el fet de decorar el seu carrer». «Al final, després de dialogar i mediar moltíssim amb ella, ara baixa cada tarda a ajudar-nos», resumeix satisfeta.

«Cada any tenim destrosses als decorats»

Malgrat l’esforç de les comissions a l’hora de mediar amb els veïns més descontents per fer-los entendre que els decorats no són el problema, aquests també reclamen solucions a l’administració local. «És evident que el model no pot seguir d’aquesta manera, cada any tenim destrosses als decorats, aldarulls... tot això no fa més que generar incomoditat i que estiguis més pendent de fer de policia que no de disfrutar de les festes», admet Pujol.

Una dinàmica que, segons l’opinió de Ferran Pons, membre de la comissió del carrer de la Llibertat, no ha fet més que distanciar alguns veïns de tota la vida de les seves festes. «La massificació ha produït que molts veïns estiguin descontents i ho paguin amb la festa en general, quan el problema no és de les festes en si mateixes, sinó del fet que vingui massa gent». Per això, aposta no només per explicar la setmana gran de Gràcia als visitants, sinó també als seus conciutadans perquè tornin a fer-se-la seva: «m’encantaria que se la tornessin a sentir pròpia».

Una tradició a preservar 

Mentre que, d’una banda, la massificació cada any fa estralls als decorats, la gentrificació que pateix Gràcia no ha fet més que delmar les comissions: «Hi ha molta gent que s’havia dedicat a decorar els carrers que, per desgràcia, se n’ha hagut d’anar de Gràcia per la pujada dels lloguers», apunta Arranz. Una dinàmica que, no obstant, estan disposats a revertir: «Totes les comissions no deixarem de lluitar perquè aquesta festa, amb més de 200 anys d’història, continuï endavant amb la gent del barri, així com cuidant i convidant aquells que se’n van haver d’anar perquè tornin a ajudar-nos».

En relació amb els canvis que tot això pugui suposar al sentit de la tradició i la cultura popular de les festes de Gràcia, des de la seva faceta d’historiador, Pons recorda que aquestes «sempre són vives i muten». «Si per desgràcia hi ha molta gent a la plaça i no es pot fer un ball de gegants o una diada castellera com s’hauria de fer, doncs es crea un nou protocol i s’adapta la festivitat perquè es puguin continuar fent», sosté.

Sobreesforç veïnal en mediació

Notícies relacionades

Els perquès rere l’esforç veïnal de les festes de Gràcia: «És una cosa increïble»

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Com a últim recurs, els decoradors dels carrers apel·len a la imaginació col·lectiva i a l’actuació encertada de l’administració per frenar el tsunami de visitants i els problemes que porta celebrar unes festes en un entramat urbà tan dens. «Nosaltres, com a comissions, ho tenim tot supercontrolat i complim estrictament els horaris, però els cossos de seguretat també han de fer la seva feina l’hora de buidar el barri quan s’acaba la festa», assenyala des de la comissió de Verdi, Susana Font.

«També hem de tenir en compte que a Gràcia ha vingut a viure molta gent, potser per ‘postureig’, i després no entenen les tradicions», es queixa Font. «Això és el que costa més de gestionar, que els nous veïns entenguin que aquí intentem mantenir viva una tradició de molts anys i que suposa molta feina». «De vegades costa molt crear vincles i generar cohesió social amb els nous veïns, però també cal destacar que alguns que han vingut de llocs com Xile i Mèxic no han tingut problemes per integrar-se al barri i passar a formar part de les famílies de les comissions; aquí sempre tenim les portes obertes per buscar solucions», sintetitza.