Els internacionals impulsen les ‘cites Tinder’: «la vaig instal·lar quan vaig aterrar a Barcelona»

Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Gisela Macedo
Gisela Macedo

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A Barcelona, les aplicacions per lligar com Tinder o Bumble són un mètode molt comú per conèixer gent nova, especialment entre persones de la generació Z. Aquest fenomen global ha rebut un impuls extra a la capital catalana amb la important arribada d’‘expats’ en els últims anys, persones d’altres països que s’han instal·lat a la ciutat per viure i treballar/estudiar, atrets pel seu estil de vida, clima mediterrani i ambient cosmopolita.

La demanda de professionals estrangers i la possibilitat de treballar en remot, impulsada enormement arran de la pandèmia, fa que Barcelona tingui una ciutadania cada vegada més internacional, i aquesta heterogeneïtat es fa notar, també, a les ‘apps’ de cites. Arribar a una nova ciutat on no es coneix ningú fa que un es posi les piles per fer amics –o alguna cosa més–, i aquestes plataformes poden facilitar la tasca. Els nòmades digitals disparen l’activitat a Tinder de manera que en alguns dels seus destins els veïns han arribat a anomenar-los ‘nòmades genitals’.

«Em vaig instal·lar Tinder quan vaig aterrar a Barcelona, al mateix aeroport», explica Antonella R., una jove sud-americana de 28 anys que ara treballa en una multinacional. Va arribar a la capital catalana fa tres anys, i des d’aleshores utilitza aquest tipus d’aplicació per conèixer gent. Amb el temps es va passar a Bumble, perquè sent que allà els nois no van tan «directes». «Hi ha menys pressió per cardar i les trobades són més relaxades», reconeix en conversa amb aquest diari.  

«Com a internacional, veig com les persones estan en la meva vida de forma molt transitòria. Els meus amics tanquen el seu cicle a Barcelona i se’n van», explica. Per això, l’Antonella utilitza aquestes plataformes no només per lligar, sinó també per fer amistats. «Surto sense expectatives, a fer amics i, si surt alguna cosa més, perfecte. Amb aquest mètode, al llarg d’aquests tres anys he fet amics que encara conservo», assegura. 

Lligar amb locals

Això sí, malgrat estar vivint a Barcelona, reconeix que no acostuma a tenir cites amb barcelonins. «Quedo amb molts més nois de fora. La veritat, no sento gaire la connexió amb els locals. Els internacionals tenen més bona vibra, estan més oberts a conèixer gent», explica, fent referència a aquesta espècie de ‘xip Erasmus’ que comparteixen nombrosos joves ‘expats’ i que no sempre casa amb l’ànim dels veïns de tota la vida, menys impacients per conèixer gent nova.

També es va instal·lar la seva primera aplicació de cites a l’arribar a Barcelona Víctor M., un noi portuguès de 28 anys que treballa com a ‘account manager’ en una empresa tecnològica. Va arribar a la capital catalana també fa tres anys per estudiar un màster. Va ser a l’acabar la universitat, quan feia un any qye vivia aquí, que va decidir començar a conèixer gent ‘online’: «Durant el màster no em feia falta, perquè coneixia gent constantment. Però quan vaig començar a treballar i tenir menys temps per sortir, vaig veure que era una bona alternativa per conèixer altres persones». En el seu cas, sí que té cites tant amb noies locals com internacionals per igual, amb l’avantatge que, quedant amb barcelonines, també té l’oportunitat de «continuar millorant» el seu nivell de castellà.

Notícies relacionades

De la mateixa manera ho veu Federico N., un noi italià de 30 anys que va arribar a la capital catalana fa deu mesos. «Learning Spanish step by step» («Aprenent espanyol pas a pas»), diu el seu perfil de Tinder. Ell és emprenedor digital i té la possibilitat de treballar en remot, per la qual cosa, després de viure una temporada a França, va decidir canviar d’aires i instal·lar-se a la capital catalana. «M’agrada molt Barcelona», afirma.

Ell utilitza Tinder per conèixer noies amb qui pugui arribar a tenir «alguna relació mínimament duradora» i, si no es dona el cas, almenys fer intercanvi d’idiomes. Reconeix que el primer objectiu encara no l’ha aconseguit, una cosa habitual en aquest «amor del segle XXI», convertit en una espècie ben de consum fàcilment d’un sol ús.