Amor en el segle XXI

‘Històries Tinder’ amb final feliç: «Si fos soltera, ho tornaria a fer».

‘Històries Tinder’ amb final feliç: «Si fos soltera, ho tornaria a fer».

Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +
Gisela Macedo
Gisela Macedo

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot i que trobar l’amor en aplicacions com Tinder hagi convertit aquesta experiència en un entreteniment addictiu, que porta molts a col·leccionar candidats, establir relacions superficials i fràgils i rebutjar-les amb facilitat, sí que es donen alguns casos d’èxit. Ja no és estrany anar a algun casament Tinder o veure parelles duradores que s’han conegut en aquesta plataforma.

És el cas de Laura O. I David L., tots dos pròxims a fer 50 anys, i que van fer diana fa ja 16 anys, quan gairebé ningú s’atrevia a dir que tenia una relació sorgida per internet. Avui dia, ella ho recorda com un petit miracle, perquè en aquell temps a Meetic s’hi abocava la informació més bàsica de gustos i aficions. «Actualment pots trobar més dades fins i tot des d’Instagram o TikTok», compara. La Laura confessa que «no tenia ni foto a l’avatar», una cosa que avui faria xocar contra un mur a qualsevol candidat a trobar parella, malgrat que ella era i és guapíssima. Abans va tenir dues cites fallides –«és un error anar al cine», fa broma–, però amb el David van congeniar i van decidir veure’s per ‘webcam’ abans de quedar, al Born. Es van agradar a la primera mirada, van anar a prendre alguna cosa a un bar i al cap de poc temps vivien junts. Ara estan casats i viuen feliços amb els seus dos gats a 50 quilòmetres de Barcelona.

Més recent és la història de la Paula V. i l’Oriol T. La parella, tots dos de 27 anys, va iniciar la seva relació sentimental a través de Tinder fa un any. Ara planegen anar-se’n a viure junts. La seva primera cita va ser el juliol del 2022 en un escape room. Ella viu a Barberà del Vallès, i ell, a Barcelona. En cas de no haver sigut per l’aplicació, probablement no s’haurien conegut, o la seva primera trobada hauria sigut molt diferent. 

«M’agraden molt els ‘escape rooms’ i així ho tenia posat en el meu perfil de l’aplicació, de manera que ell em va proposar quedar en un. Ens vam veure 20 minuts abans en una cafeteria del costat del local per conèixer-nos una mica i després hi vam anar. Va ser molt divertit. Després d’aquell dia, vam continuar quedant setmanalment sense cap compromís i, amb el temps, vam decidir formalitzar la relació», relata.

Assaig, error... i sort

Abans d’aquesta primera cita, la Paula feia sis anys que tania l’aplicació descarregada, i havia tingut innombrables cites. «En van ser moltíssimes, no sabria dir la xifra. Potser 40 o 50», explica. L’Oriol, per la seva banda, va començar a utilitzar Tinder durant la pandèmia i també va conèixer altres noies. Actualment, la parella considera que es van conèixer «d’una manera original i divertida». «No em penedeixo de res. Si fos soltera, ho tornaria a fer. A més, també conservo amics que vaig conèixer d’aquesta manera», assegura ella. 

El Sebastián i la Mireia estan junts des de fa 15 mesos. Ell, amb 43 anys, coneix totes les aplicacions. Les ha utilitzat amb objectius molt dispars. Hi ha hagut moments en què només buscava una aventura exprés, sense continuïtat. I moments en què ha buscat una relació que pogués quallar... «El que tinc clar és que va arribar un punt en què conèixer noies en una discoteca era complicat, tothom s’ha acostumat a les ‘apps’ i gairebé sembles un assetjador si t’acostes a algú», diu amb sorna.

Ells van connectar des del minut u. Feia una setmana que xatejaven fins que van concertar la primera cita i des d’aleshores van quedar amb continuïtat, fins a considerar-se «nòvios» passats uns mesos. ¿Pot acabar en casament? «Mai diguis mai... Quan arribes a aquest punt és perquè estàs enamorat, tant és com t’hagis conegut», diu ell, valorant molt positivament que «ella fos, tant físicament com quant a caràcter», tal com s’havia mostrat a Badoo. I això que no és precisament una aplicació pensada per a relacions de per vida.

M’encantaria conèixer algú en les moltes activitats que faig, però la realitat és que hi ha pocs homes interessants i disponibles. I en les aplicacions és més fàcil»

Emma S., 41 anys

Notícies relacionades

D’això es queixa precisament Emma S., que tot i que a temporades desinstal·la Tinder, el torna a utilitzar quan s’enfronta a la realitat: «M’encantaria conèixer algú en les moltes activitats que faig, com teatre, gimnàs, cursos, bars... Però la realitat és que és difícil trobar homes d’uns 40 interessants i disponibles i al final acabes recorrent a l’aplicació perquè saps que allà sí que n’hi ha i és més fàcil», confessa.

El camí inclou moltes decepcions: «Una es cansa de tants ‘match’ amb usuaris que després són monosil·làbics o que no paren de parlar de la seva exparella. ¡Com costa una bona conversa!», afegeix. I tot i que també es queixa de l’abús de les mitges veritats (o les mentides) sobre aficions, edat, feina i fotos, en el fons l’esperança del ‘match ball’ l’anima a mantenir la partida.

Temes:

Barcelona Tinder